Retalls del Modernisme

Treball en forja realitzat pel Taller Badía Germans. En la part superior de les dues portes d'accés hi podem veure les inicials E i G  del seu propietari i al centre l'escut de Catalunya El Palau Güell va ser projectat per Antoni Gaudí per acollir la residència familiar de l'industrial Eusebi Güell. L'obra es va aixecar entre 1885 i 1890 al carrer Nou de la Rambla, en ple cor del Raval. Aquesta, aleshores, era una zona de molt mala reputació però molt propera al Palau Moja, ubicat a les Rambles, on hi vivia la família de la seva esposa Isabel López, filla del marquès de Comillas. Façana principal L'edifici és una mostra de la primera etapa de Gaudí, en què l'artista volia trencar l'academicisme regnant en l'arquitectura del moment. L'accés des del carrer es feia a través d'una doble porta arcada amb tanques de ferro forjat, entre les quals Gaudí va dissenyar un escut amb les quatre barres catalanes. Gaudí projectà un palau amb ...

Un dels fets més destacables dins la carrera arquitectònica de Pere Falqués i Urpí va ser el seu càrrec com a arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de 1889 fins a 1914, període en el que va dur a terme nombroses reformes urbanístiques i edificis de nova planta. Però possiblement sigui més conegut i recordat pels fanals-banc que va dissenyar i que podem trobar en diferents àrees de la ciutat. En aquest cas ens centrarem als ubicats al Passeig Lluís Companys. Detall del treball de forja del fanal Pere Falqués va participar en nombrosos concursos, entre ells els de l'Exposició Universal de 1888. Per a aquest, li van adjudicar el disseny i la construcció dels Palaus de les Indústries i el de l'Agricultura. També va guanyar el concurs per als fanals que s'havien d'instal·lar en el Saló de Sant Joan (actual Passeig de Lluís Companys), a l'igual que la balustrada que havia de delimitar aquest saló. Als fanals va optar per donar-los-hi ...

Portada del número 1 d'"Els Quatre Gats" amb el dibuix de Ramon Casas Els Quatre Gats no és únicament el nom de l'emblemàtic local del carrer Montsió de Barcelona. És també el nom del setmanari que el gerent del local, el promotor cultural tarragoní Pere Romeu i Borràs, va publicar per promoure els artistes que freqüentaven la seva cerveseria-cabaret; un autèntic niu de pensament modernista que s'expressà, principalment, en l'àmbit de les arts. Romeu havia treballat al mític "le Chat Noir" de París, que també havia editat la seva pròpia revista. En tornar a Catalunya, el tarragoní va seguir el mateix model del 'gat negre' parisenc creant el famós local de reunió d'artistes que encara avui funciona a tocar del Portal de l'Àngel. I ho va fer amb l'ajuda, entre d'altres, del pintor Ramon Casas. Portada del número 2, amb el dibuix de Mir "Els Quatre Gats" es presentava com a una publicació " artístic...

Vestíbul i escala principal de l'habitatge Ubicat a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, el Palau Montaner el va projectar Josep Domènech i Estapà. És el que resta d’un projecte que incloïa la construcció de 2 palaus, l’un al costat de l’altre, que havien de ser les residències dels propietaris de l’editorial Montaner i Simón. El Palau Simón, situat al carrer Mallorca, ja és desaparegut. Domènech i Estapà va redactar el projecte al 1889. Dos anys després, va renunciar a finalitzar els treballs del Palau Montaner per desavinences amb el seu propietari; Ramon Montaner. En aquells moments, ja s’havia construït l’edifici, de 2 plantes. Montaner va encarregar aleshores al seu cosí, Lluís Domènech i Montaner, que s’encarregués de finalitzar l’obra. Domènech i Montaner va projectar una tercera planta, que va pensar per acollir les cambres del servei. A la primera hi hauria les habitacions de la família i a la planta baixa, el menjador (darrere les esca...

Esgrafiat en un dels patis interiors de l'establiment L'hotel Espanya va ser inaugurat l'any 1859. L'establiment naixia com a Fonda Espanya, en una època en què el terme hotel encara no s'havia imposat, a casa nostra. Ubicat al carrer de Sant Pau, just al darrere del Gran Teatre del Liceu, la Fonda Espanya va ser reformada en 3 fases entre 1898 i 1903. Se'n van fer treballs de millora estructural i de renovació decorativa. Els propietaris en van encarregar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va deixar l'empremta modernista a l'hotel. En destaquen el mural del menjador i la xemeneia d'alabastre del saló de les tertúlies. Domènech i Montaner va encarregar el disseny del mural a Ramon Casas. Representa el fons marí, amb sirenes i tot de plantes aquàtiques. A la part inferior, gelosies de fusta. Allà on es creuen s'hi van posar els escuts dels diferents regnes que van acabar creant Espanya. El menjador va se...

Si fem una ullada a la mitgera que hi ha entre les cases Amatller i Batlló, veurem un detall que Gaudí va tenir envers la casa que havia dissenyat Josep Puig i Cadafalch. Mitgera entre la casa Amatller i Batlló Ambdues edificacions ja eren existents abans que els dos arquitectes fessin les corresponents reformes. La primera, la casa Amatller, va ser adquirida per Antoni Amatller (industrial xocolater) de la qual en volia fer el seu habitatge habitual i va contractar Josep Puig i Cadafalch per a la seva reforma i transformació l'any 1898. En el segon cas, l'industrial tèxtil Josep Batlló, que tenia com a propietat l'edifici que llindava amb la casa Amatller, va contractar a Antoni Gaudí la reforma del bloc d'habitatges donant-li plena llibertat en el projecte. Quan Gaudí va rebre aquest encàrrec (1904), la reforma de la casa Amatller ja havia estat finalitzada. Gaudí però, tenint en compte que afegia un cinquè pis a l'estructura original i que aquest so...