Els Quatre Gats

Portada del número 1 d'"Els Quatre Gats" amb el dibuix de Ramon Casas

Els Quatre Gats no és únicament el nom de l'emblemàtic local del carrer Montsió de Barcelona. És també el nom del setmanari que el gerent del local, el promotor cultural tarragoní Pere Romeu i Borràs, va publicar per promoure els artistes que freqüentaven la seva cerveseria-cabaret; un autèntic niu de pensament modernista que s'expressà, principalment, en l'àmbit de les arts. Romeu havia treballat al mític "le Chat Noir" de París, que també havia editat la seva pròpia revista. En tornar a Catalunya, el tarragoní va seguir el mateix model del 'gat negre' parisenc creant el famós local de reunió d'artistes que encara avui funciona a tocar del Portal de l'Àngel. I ho va fer amb l'ajuda, entre d'altres, del pintor Ramon Casas.


Portada del número 2, amb el dibuix de Mir

"Els Quatre Gats" es presentava com a una publicació "artístico-literària, sense color polítich". El primer número va aparèixer la segona setmana de febrer de 1899; és a dir, tot just ara se'n compleixen 113 anys. A la portada, diferents artistes hi feien dibuixos. En el primer hi va aparèxier el bust somrient d'una dona jove, fet per de Ramon Casas. Al segon, Joaquim Mir va fer-hi "La Figuereta". De la portada del número 3 se'n va encarregar Ramon Pichot (amb el dibuix "De l'Albaicín"), la del 4 la va fer Isidre Nonell ("Demanant caritat") i la del 5, Santiago Rusiñol (sense títol).


Ramon Pichot va dibuixar la portada
 del número 3

La revista constava de 4 pàgines. S'hi feia crítica de pintura, de llibres, de concerts; s'informava d'exposicions, de com els anava per París als artistes fidels al local del carrer Montsió i dels seus projectes, i es publicaven narracions curtes i poesies. Fins i tot convocà un premi a les millors creacions de textos dramàtics amb la idea que els guanyadors puguessin ser representats en les dobles funcions de putxinel·lis que es feien al local 5 dies a la setmana.


Isidre Nonell pintà "Demanant caritat"
al número 4

"Els Quatre Gats" costava 10 cèntims, però els venedors ambulants es van queixar perquè la revista no tenia sortida: massa cara per a tan poc paper, li van dir a Pere Romeu. L'editor, a partir d'aquell moment, va decidir rebaixar-ne el preu a la meitat no sense abans criticar feroçment els venedors en un article publicat al número 7 (el primer que es va vendre a 5 cèntims); els acusava de "no saber ni tan sols llegir, y els pochs qu'en saben no llegeixen, pero es permeten jutjar la calitat y el preu dels periodichs que se'ls dona á vendre, ficantse en la groxaria ó cantitat de paper".

Dibuix sense títol de Santiago Rusiñol
a la portada del número 5

La idea era vendre la revista a meitat de preu i en blanc i negre però augmentant a 10 cèntims les edicions especials que es fessin en color. Tot i això, Romeu va decidir tornar a la fórmula inicial a partir del número 10.


Casas dibuixà el nou ministre Duran i Bas
per il·lustrar la notícia del seu nomenament*

Per al periodista Josep Maria Cadena, coneixedor de la premsa catalana de primers de segle XX, "Els Quatre Gats" va ser "l'avantguarda periodística del Modernisme a Catalunya" junt a la revista "Luz", editada durant 3 mesos un any abans. Altres diaris i revistes se n'havien fet ressò, del Modernisme molt abans, però sempre havia estat o bé per criticar aquest moviment o simplement per publicar informacions molt puntuals sobre els seus promotors. Per a Cadena, "Els Quatre Gats" va ser la primera publicació creada amb l'objectiu de fer de caixa de ressonància de tots aquells artistes que s'emmirallaven en la vida bohèmia de París.

"Els Quatre Gats" va morir amb el número 15. En ell, la revista cedia el seu testimoni a "Pèl & Ploma", que va aparèixer per primer cop el 3 de juny de 1899, una setmana després de la desaparicíó d'"Els Quatre Gats". La nova publicació seria editada per Ramon Casas, que s'encarregaria de fer-ne els dibuixos, i pel pintor i promotor cultural Miquel Utrillo, que en seria el redactor.

*(Fotografies de l'edició facsímil d'"Els Quatre Gats" feta al 1988)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu