Retalls del Modernisme

Sala Hipòstila del Park Güell Construït entre 1900 i 1914, data en què es va paralitzar l'obra, el Park Güell és un dels principals reclams turístics de Barcelona. Avui el coneixem com a parc urbà. Va ser inaugurat com a tal el 26 d'abril de 1926 després que l'Ajuntament de la ciutat l'hagués adquirit 4 anys enrere per 3,2 milions de pessetes. L'oposició municipal va tractar d'impedir la compra perquè considerava que l'operació acabaria sent una inversió ruïnosa: mantenir la finca costaria massa diners, fer-hi arribar l'aigua seria molt complicat, la vegetació existent era pobra i estava en mal estat i habilitar-ne els accessos implicaria expropiar finques del voltant, amb la qual cosa la despesa encara es dispararia més. Però una cosa era clara: si l'Ajuntament no comprava els terrenys, la família Güell estava decidida a fer desaparèixer tot el que ja s'hi havia construït fins a aquell moment. Si el projecte inicial confiat a Antoni G...

Pinacle de l'entrada amb un taronger de fruits daurats Ubicats a l'avinguda de Pedralbes, a tocar de la Diagonal de Barcelona, el que coneixem com a 'pavellons Güell' de la Ruta Modernista de Barcelona són una ínfima part del que fins al 1918 va ser la immensa finca rural i d'estiueig que la nissaga dels Güell va tenir en aquesta zona de la ciutat; aleshores, perifèria del nucli urbà de l'antiga vila de Sarrià. Els terrenys els havia adquirit al 1862 l'industrial Joan Güell, ajuntant en una de sola les propietats de 4 masos preexistents: can Feliu, que s'ubicava a tocar de les actuals facultats de la vessant mar de la Diagonal, can Baldiró, a prop de la cruïlla del que ara és avinguda Pedralbes amb la Diagonal, can Berra, una mica més al nord, i la Torre Güell, que la nissaga va transformar en la seva residència d'estiu. En aquella època, s'accedia a la finca des del sud, és a dir, en un punt que avui dia és a l'avinguda Joan XXIII...