Palau Güell

Treball en forja realitzat pel Taller Badía Germans. En la part superior de les dues portes d'accés hi podem veure les inicials E i G  del seu propietari i al centre l'escut de Catalunya

El Palau Güell va ser projectat per Antoni Gaudí per acollir la residència familiar de l'industrial Eusebi Güell. L'obra es va aixecar entre 1885 i 1890 al carrer Nou de la Rambla, en ple cor del Raval. Aquesta, aleshores, era una zona de molt mala reputació però molt propera al Palau Moja, ubicat a les Rambles, on hi vivia la família de la seva esposa Isabel López, filla del marquès de Comillas.

Façana principal

L'edifici és una mostra de la primera etapa de Gaudí, en què l'artista volia trencar l'academicisme regnant en l'arquitectura del moment. L'accés des del carrer es feia a través d'una doble porta arcada amb tanques de ferro forjat, entre les quals Gaudí va dissenyar un escut amb les quatre barres catalanes.

Gaudí projectà un palau amb 7 plantes i terrat. El soterrani es va pensar per a les cavalleries i les cambres dels palafreners de la família. Hi destaquen unes immenses columnes de maó vist. A la part posterior de la planta baixa s'hi disposaven els carruatges, a on desembocaven 2 camins empedrats a banda i banda de l'escala principal que connectaven amb el carrer. L'escala conduïa a un entresòl on Güell habilità les dependències de les empreses familiars i des d'on s'accedia a la planta noble, just al pis de dalt.

Espai de les cavalleries al soterrani

Vestíbul de l'habitatge, on estava situat el despatx i on rebien les
visites de negocis

La planta noble és on la família habilità l'espai públic del palau, és a dir, una petita sala per a les visites i un gran saló central sota una cúpula parabòlica a tota l'alçada del palau. El saló acollia recepcions i fins i tot cerimònies religioses: en un dels angles s'hi construí un altar, al voltant del qual s'hi va disposar l'estructura d'un òrgan. Una escala connectava el saló amb una entreplanta on s'ubicaven els músics de les orquestres en ocasions especials.

Accés al saló central

Cúpula parabòlica del saló central

Sala de visites amb arcs parabòlics

La part posterior d'aquesta planta acollia el menjador, la sala de fumadors amb una tribuna que donava al pati interior del palau i una sala de bitlles i taller de pintura. 

Menjador amb mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí

Detall del treball en fusta a la sala de confiança

Arcada a la tribuna de la sala de fumadors

Les dues plantes superiors del palau estaven reservades a acollir els espais íntims de la família Güell i el seu servei. Així, des de l'entreplanta per als músics s'accedia als dormitoris familiars. Les cambres d'Eusebi Güell i de la seva esposa Isabel tenien vistes al saló central. La planta superior de l'edifici es va destinar al servei i les seves dependències, com ara la cuina i el safareig.

Llar de foc a l'avantsala als dormitoris,
amb una pintura d'Alexandre de Riquer

Cambra de l'esposa de Güell, Isabel López

Al terrat del palau, i al voltant de l'agulla que corona la cúpula del saló central, hi destaquen 20 xemeneies de diferents formes, fetes amb el trencadís característic d'Antoni Gaudí. Es considera un primes esbós del que posteriorment seria el terrat de la Pedrera.

Golfes

 

El Palau Güell va ser habitat per la família fins a l'esclat de la Guerra Civil, moment en què va ser confiscat per la CNT-FAI per establir-hi un quarter i una presó. Aquest no va ser l'únic projecte en què Gaudí treballà per al seu amic Eusebi Güell. També va projectar la capella de la colònia tèxtil que l'empresari aixecà a Santa Coloma de Cervelló, li feu la reforma de la finca que la família tenia a les Corts i dissenyà la zona verda d'una promoció de gairebé 90 habitatges a Barcelona; una promoció fracassada de la qual només en quedaria el parc; el Parc Güell.

Façana posterior