Retalls del Modernisme

Vestíbul i escala principal de l'habitatge Ubicat a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, el Palau Montaner el va projectar Josep Domènech i Estapà. És el que resta d’un projecte que incloïa la construcció de 2 palaus, l’un al costat de l’altre, que havien de ser les residències dels propietaris de l’editorial Montaner i Simón. El Palau Simón, situat al carrer Mallorca, ja és desaparegut. Domènech i Estapà va redactar el projecte al 1889. Dos anys després, va renunciar a finalitzar els treballs del Palau Montaner per desavinences amb el seu propietari; Ramon Montaner. En aquells moments, ja s’havia construït l’edifici, de 2 plantes. Montaner va encarregar aleshores al seu cosí, Lluís Domènech i Montaner, que s’encarregués de finalitzar l’obra. Domènech i Montaner va projectar una tercera planta, que va pensar per acollir les cambres del servei. A la primera hi hauria les habitacions de la família i a la planta baixa, el menjador (darrere les esca

Esgrafiat en un dels patis interiors de l'establiment L'hotel Espanya va ser inaugurat l'any 1859. L'establiment naixia com a Fonda Espanya, en una època en què el terme hotel encara no s'havia imposat, a casa nostra. Ubicat al carrer de Sant Pau, just al darrere del Gran Teatre del Liceu, la Fonda Espanya va ser reformada en 3 fases entre 1898 i 1903. Se'n van fer treballs de millora estructural i de renovació decorativa. Els propietaris en van encarregar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va deixar l'empremta modernista a l'hotel. En destaquen el mural del menjador i la xemeneia d'alabastre del saló de les tertúlies. Domènech i Montaner va encarregar el disseny del mural a Ramon Casas. Representa el fons marí, amb sirenes i tot de plantes aquàtiques. A la part inferior, gelosies de fusta. Allà on es creuen s'hi van posar els escuts dels diferents regnes que van acabar creant Espanya. El menjador va se

Si fem una ullada a la mitgera que hi ha entre les cases Amatller i Batlló, veurem un detall que Gaudí va tenir envers la casa que havia dissenyat Josep Puig i Cadafalch. Mitgera entre la casa Amatller i Batlló Ambdues edificacions ja eren existents abans que els dos arquitectes fessin les corresponents reformes. La primera, la casa Amatller, va ser adquirida per Antoni Amatller (industrial xocolater) de la qual en volia fer el seu habitatge habitual i va contractar Josep Puig i Cadafalch per a la seva reforma i transformació l'any 1898. En el segon cas, l'industrial tèxtil Josep Batlló, que tenia com a propietat l'edifici que llindava amb la casa Amatller, va contractar a Antoni Gaudí la reforma del bloc d'habitatges donant-li plena llibertat en el projecte. Quan Gaudí va rebre aquest encàrrec (1904), la reforma de la casa Amatller ja havia estat finalitzada. Gaudí però, tenint en compte que afegia un cinquè pis a l'estructura original i que aquest so

L'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau es va començar a construir l'any 1902. L'obra la va projectar l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Es tractava d'aixecar un nou complex hospitalari que substituís les velles dependències de l'Hospital de la Santa Creu (avui, seu de la Biblioteca de Catalunya), en funcionament des de 1401. Domènech i Montaner va projectar un complex de 48 edificis repartits en el terreny que l'antic Hospital de la Santa Creu havia adquirit a la "muntanya Pelada", al nord de la Sagrada Família. Va pensar en una xarxa de construccions distribuïdes com si es tractés d'una petita ciutat, amb carrers, jardins, una església, el monestir de l'orde que gestionava l'establiment i el pavelló quirúrgic al mig. Tots ells, connectats per una xarxa de 2 quilòmetres de passadissos subterranis. D'aquesta manera s'humanitzava l'entorn en què hauria de viure el malalt durant el seu per

“ La vida d’urbanització havia transformat el barri... El comerç s’engrandia, s’eixamplava... Els comerciants a l’engròs quasi tots vivien en pisos, en pisos moblats, entapissats i encatifats com si fossin uns ministeris… Els paletes no paraven d’encastar adornos i flors de pedra i cal·ligrafies de bulto allí on hi havia un pany de paret; els ferrers forjaven arreu ferramentes amb dragons, amb aligots, amb patums, amb flors d’enciam simbolistes i fulles de bròquil estètiques, i allí on veien una barana hi carregaven l’adorno… i fusters, arquitectes i manyans o carregaven les cases o en feien de carregades, i com més guarniments hi feien i com més les turmentaven més contents estaven els amos i més lloguer en feien pagar… “ Santiago Rusiñol descrivia així a l’Auca del senyor Esteve (1907) la transformació de la Barcelona de fa poc més d’un segle. Transformació urbanística, però alhora, política, social i econòmica. El Modernisme en va ser una de les banderes. És gràcies a les obres d