Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Lluís Brú

La Rotonda reobre portes recuperant una petita mostra del seu origen modernista

Imatge
Templet, façana i part de l'estructura constructiva interior. Res més. És el que resta de l'edifici original, plantejat al 1906 per l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. La Rotonda, també coneguda com a Casa Andreu, està ubicada a la cruïlla del passeig de Sant Gervasi i l'avinguda del Tibidabo. La finca va viure dissabte passat una jornada de portes obertes abans de deixar pas al seu nou ús com a edifici d'oficines amb locals comercials i aparcament privat. L'edifici, que els seus anteriors propietaris varen voler enderrocar al 1975, va ser declarat Monument Històrico-Artístic al 76 i forma part del catàleg modernista de la ciutat de Barcelona. La Rotonda, però, arriba a 2016 amb un important currículum d'obres, canvis d'usos i enderrocs importants que han anat transformant a poc a poc l'obra pensada per Ruiz ara fa més d'un segle. De fet, ja al 1918 Enric Sagnier va projectar-ne una ampliació per acollir l'Hotel Metropolitan, que va func...

La Casa Lleó Morera es podrà visitar a partir del proper dilluns 20 de gener

Imatge
La Casa Lleó Morera, ubicada a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Consell de Cent, de Barcelona, es podrà visitar a partir del proper dilluns, dia 20 de gener. Fins ara, l'únic interior que es podia veure era el dels baixos, ocupat per la casa Loewe, que recentment va fer una reforma dels accessos a fi derecuperar al màxim del projecte inicial que Lluís Domènech i Montaner va fer al 1902. Les entrades s'han posat a la venda al preu de 15€, tot i que fins al dia 31 costaran 13,50€. Hi haurà descomptes per als menors de 25 anys i per als majors de 65. Retalls del Modernisme serà un dels primers a visitar la Casa amb motiu de la reobertura, dilluns. Web de la Casa Lleó Morera La construcció, tal com la coneixem actualment, la va projectar l'arquitecte barceloní per encàrrec de la propietària de la mansió, Francesca Morera i Ortiz, que l'havia heretada del seu oncle. Es tractava de la finca que fins a aquell moment s'havia conegut amb el nom de Cas...

La Garriga modernista

Imatge
Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912 La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions social...

Palau Montaner

Imatge
Vestíbul i escala principal de l'habitatge Ubicat a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, el Palau Montaner el va projectar Josep Domènech i Estapà. És el que resta d’un projecte que incloïa la construcció de 2 palaus, l’un al costat de l’altre, que havien de ser les residències dels propietaris de l’editorial Montaner i Simón. El Palau Simón, situat al carrer Mallorca, ja és desaparegut. Domènech i Estapà va redactar el projecte al 1889. Dos anys després, va renunciar a finalitzar els treballs del Palau Montaner per desavinences amb el seu propietari; Ramon Montaner. En aquells moments, ja s’havia construït l’edifici, de 2 plantes. Montaner va encarregar aleshores al seu cosí, Lluís Domènech i Montaner, que s’encarregués de finalitzar l’obra. Domènech i Montaner va projectar una tercera planta, que va pensar per acollir les cambres del servei. A la primera hi hauria les habitacions de la família i a la planta baixa, el menjador (darrere les esca...