Retalls del Modernisme

La Casa Amatller va obrir de nou les portes el passat divendres 13 de març Després de gairebé 5 anys de reformes i de 4,9 milions d'euros invertits en la seva recuperació, la Casa Amatlller va obrir de nou les seves portes als visitants el passat divendres. D'aquesta manera, la Mansana de la Discòrdia reviu l'esplendor de 3 de les joies més importants del Modernisme català, després que la Casa Lleó Morera obrís al públic al gener de 2014. La Casa Amatller és obra de Josep Puig i Cadafalch, que va actuar sobre un edifici preexistent construït al 1875. Propietat aleshores de Mariona Martorell i Pena, la construcció original l'havia projectada Antoni Robert i Morera. Es tractava d'un edifici auster amb una certa influència neoclàssica. L'industrial Antoni Amatller i Costa, continuador del negoci xocolater creat pel seu avi al 1797, adquirí la finca per 20.456,8 pessetes al març de 1898. Immediatament va encarregar a Puig i Cadafalch el projecte de reforma de...

Vitrall d'Antoni Rigalt a la sala de cafè de la Casa (@CasaLleoMorera) La Casa Lleó Morera va obrir dilluns les portes als visitants amb gran èxit de públic. Un centenar de persones van poder conèixer al detall l'interior de la Casa en les diferents visites guiades per a grups reduïts que es van fer al llarg del dia. La Lleó Morera és obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va rebre l'encàrrec de reformar l'antiga casa Rocamora. Es tractava d'una finca que havia heretat del seu oncle Francesca Morera i Ortiz, pertanyent a una rica família de comerciants que havien marxat a fer les Amèriques. Havia estat el seu avi que, acompanyat dels fills, va provar sort a Puerto Rico. Francesca va néixer a Barcelona, un cop la família es va reinstal·lar a Catalunya. Domènech i Montaner va redissenyar la façana i va projectar la remodelació de l'interior de l'edifici. Les obres començaren al 1902 i finalitzaren al març de 1905. La famí...

La Casa Lleó Morera, ubicada a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Consell de Cent, de Barcelona, es podrà visitar a partir del proper dilluns, dia 20 de gener. Fins ara, l'únic interior que es podia veure era el dels baixos, ocupat per la casa Loewe, que recentment va fer una reforma dels accessos a fi derecuperar al màxim del projecte inicial que Lluís Domènech i Montaner va fer al 1902. Les entrades s'han posat a la venda al preu de 15€, tot i que fins al dia 31 costaran 13,50€. Hi haurà descomptes per als menors de 25 anys i per als majors de 65. Retalls del Modernisme serà un dels primers a visitar la Casa amb motiu de la reobertura, dilluns. Web de la Casa Lleó Morera La construcció, tal com la coneixem actualment, la va projectar l'arquitecte barceloní per encàrrec de la propietària de la mansió, Francesca Morera i Ortiz, que l'havia heretada del seu oncle. Es tractava de la finca que fins a aquell moment s'havia conegut amb el nom de Cas...

Imatge principal del díptic de Japonismes Siegfried Bing va ser un marxant d'art alemany nacionalitzat francès. Va dirigir l'empresa familiar, que es dedicava a importar productes orientals i a exportar mercaderies franceses al Japó. Va ser en l'època de l'emperador Meiji, en què el país asiàtic s'obrí a Occident deixant enrere un llarg període d'aïllament i d'organització feudal en què l'autèntic eix del poder polític eren els generals de l'exèrcit; els shogun. Bing es va especialitzar en art oriental, que feia arribar a França i fins i tot als Estats Units. Entre els seus clients hi havia col·leccionistes privats i museus. D'aquesta manera, Bing va obrir de bat a bat les portes d'Occident a l'art asiàtic i va contribuir a crear un mercat mundial d'obres. L'arribada de creacions artístiques de tota mena fetes al Japó va donar pas a un altre fenòmen; el japonisme ; terme encunyat per l'historiador francès Jules Claret...

Vestíbul i escala principal de l'habitatge Ubicat a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, el Palau Montaner el va projectar Josep Domènech i Estapà. És el que resta d’un projecte que incloïa la construcció de 2 palaus, l’un al costat de l’altre, que havien de ser les residències dels propietaris de l’editorial Montaner i Simón. El Palau Simón, situat al carrer Mallorca, ja és desaparegut. Domènech i Estapà va redactar el projecte al 1889. Dos anys després, va renunciar a finalitzar els treballs del Palau Montaner per desavinences amb el seu propietari; Ramon Montaner. En aquells moments, ja s’havia construït l’edifici, de 2 plantes. Montaner va encarregar aleshores al seu cosí, Lluís Domènech i Montaner, que s’encarregués de finalitzar l’obra. Domènech i Montaner va projectar una tercera planta, que va pensar per acollir les cambres del servei. A la primera hi hauria les habitacions de la família i a la planta baixa, el menjador (darrere les esca...