Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Antoni Gaudí

El '30 Minuts' de TV3 explica les intimitats de l'obra de la Sagrada Família

Imatge
Al 1984, els tècnics calculaven que l'obra encara trigaria 150 anys a ser finalitzada. Al 2000, que el temple estaria totalment acabat entre 2040 i 2050. A dia d'avui, la data límit s'ha establert en el 2026. Ho eclarava Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de la Sagrada Família en el transcurs de l'especial que va emetre TV3 diumenge en el programa ' 30 Minuts ' i titulat ' Sagrada Família: compte enrere' . En aquests moments, s'estan acabat d'enllestir les sis torres del temple; la darrera fase consistirà a acabar la façana de la Glòria, que Gaudí va pensar com la principal de la Sagrada Família. Aleshores, haurà arribat un dels moments més crítics de l'obra: l'arquitecte de Reus ja havia previst en el seu projecte que el terreny que hi havia just davant de la futura façana de la Glòria havia de quedar diàfan. En plena dictadura, però, els alcaldes Masó i Viola varen tirar endavant diferents llicències urbanístiques amb què ...

El Park Güell, d'urbanització de luxe a parc urbà

Imatge
Sala Hipòstila del Park Güell Construït entre 1900 i 1914, data en què es va paralitzar l'obra, el Park Güell és un dels principals reclams turístics de Barcelona. Avui el coneixem com a parc urbà. Va ser inaugurat com a tal el 26 d'abril de 1926 després que l'Ajuntament de la ciutat l'hagués adquirit 4 anys enrere per 3,2 milions de pessetes. L'oposició municipal va tractar d'impedir la compra perquè considerava que l'operació acabaria sent una inversió ruïnosa: mantenir la finca costaria massa diners, fer-hi arribar l'aigua seria molt complicat, la vegetació existent era pobra i estava en mal estat i habilitar-ne els accessos implicaria expropiar finques del voltant, amb la qual cosa la despesa encara es dispararia més. Però una cosa era clara: si l'Ajuntament no comprava els terrenys, la família Güell estava decidida a fer desaparèixer tot el que ja s'hi havia construït fins a aquell moment. Si el projecte inicial confiat a Antoni G...

La cripta Güell, una de les perles del Modernisme

Imatge
Vista general de la cripta que Gaudí va dissenyar per a la colònia Güell Ubicada a Santa Coloma de Cervelló, la colònia Güell es va començar a aixecar al 1890 quan l'empresari Eusebi Güell va substituir la seva antiga fàbrica tèxtil de Sants (el Vapor Vell) per unes noves instal·lacions industrials al peu d'una veritable 'ciutat' de nova planta on hi residissin els treballadors de l'empresa i les seves famílies. Una 'ciutat' que disposés de tota mena de serveis; escoles, dispensari, economat, església i centre social de reunions i d'esbarjo a més d'habitatges i locals per eixoplugar els serveis administratius de l'empresa i del nucli de població. Naixia la colònia Güell, seguint un model d'organització sòcio-laboral que els anglesos ja havien posat en pràctica un segle abans. L'indret escollit per Güell era el terreny que envoltava el mas can Soler de la Torre, construït al 1622 però que el seu pare Joan havia adquirit al ...

Un consell d'experts i propietaris impulsarà el llegat d'Antoni Gaudí

Imatge
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha anunciat avui la creació d'un consell de propietaris i d'experts que tindrà per objectiu reforçar la promoció de l'obra d'Antoni Gaudí com a subjecte cultural i turístic. L'organisme reunirà propietaris d'obres de l'arquitecte i entitats que estudien la figura i el llegat del reusenc. La idea de constituir aquest consell va sorgir arran dels treballs que ha fet l'Ajuntament de Mataró per conservar i donar a conèixer l'obra de Gaudí ara que és a punt de complir-se el 130è aniversari de la nau de la Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense, el primer projecte que va fer l'arquitecte català un cop llicenciat. Per commemorar l'efemèride, l'Ajuntament de la capital del Maresme ha impulsat la Declaració de Mataró, que es signarà el proper dissabte. En ella, propietaris d'onze de les obres més representatives de l'arquitecte i 6 entitats que estudien la figura ...

Les altres Pedreres

Imatge
L'exposició es pot visitar a la Pedrera fins el proper 24 de febrer de 2013 Reflexionar sobre els arquitectes i les obres que van trencar radicalment amb tot el que s'havia fet fins al moment. Això és el que pretén l'exposició "Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX", que es pot visitar a la Pedrera fins al proper 24 de febrer. La mostra, comissionada per l'arquitecte Juli Capella, commemora el primer segle de vida de la Casa Milà, l'emblemàtic edifici que Antoni Gaudí va fer al passeig de Gràcia de Barcelona. Una excusa perfecta per repassar la trajectòria d'altres artistes coetanis i de primer ordre internacional que, com el reusenc, entenien l'arquitectura com una disciplina generalista; és a dir, com a un exercici de disseny global que abastava molt més del que era estrictament la projecció i la construcció d'un edifici: mobiliari, objectes decoratius i funcionals, vitralls, roba de la llar... In...

Pavellons Güell

Imatge
Pinacle de l'entrada amb un taronger de fruits daurats Ubicats a l'avinguda de Pedralbes, a tocar de la Diagonal de Barcelona, el que coneixem com a 'pavellons Güell' de la Ruta Modernista de Barcelona són una ínfima part del que fins al 1918 va ser la immensa finca rural i d'estiueig que la nissaga dels Güell va tenir en aquesta zona de la ciutat; aleshores, perifèria del nucli urbà de l'antiga vila de Sarrià. Els terrenys els havia adquirit al 1862 l'industrial Joan Güell, ajuntant en una de sola les propietats de 4 masos preexistents: can Feliu, que s'ubicava a tocar de les actuals facultats de la vessant mar de la Diagonal, can Baldiró, a prop de la cruïlla del que ara és avinguda Pedralbes amb la Diagonal, can Berra, una mica més al nord, i la Torre Güell, que la nissaga va transformar en la seva residència d'estiu. En aquella època, s'accedia a la finca des del sud, és a dir, en un punt que avui dia és a l'avinguda Joan XXIII...

Una visita a l'exposició "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Imatge
Tríptic de la mostra "Cellers; Cooperativisme + Modernisme" Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país. Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en...

Palau Güell

Imatge
Treball en forja realitzat pel Taller Badía Germans. En la part superior de les dues portes d'accés hi podem veure les inicials E i G  del seu propietari i al centre l'escut de Catalunya El Palau Güell va ser projectat per Antoni Gaudí per acollir la residència familiar de l'industrial Eusebi Güell. L'obra es va aixecar entre 1885 i 1890 al carrer Nou de la Rambla, en ple cor del Raval. Aquesta, aleshores, era una zona de molt mala reputació però molt propera al Palau Moja, ubicat a les Rambles, on hi vivia la família de la seva esposa Isabel López, filla del marquès de Comillas. Façana principal L'edifici és una mostra de la primera etapa de Gaudí, en què l'artista volia trencar l'academicisme regnant en l'arquitectura del moment. L'accés des del carrer es feia a través d'una doble porta arcada amb tanques de ferro forjat, entre les quals Gaudí va dissenyar un escut amb les quatre barres catalanes. Gaudí projectà un palau amb ...