Es rifa un casa a la Rambla de Catalunya. La casa Asuncion Belloso

L'Asil Amparo de Santa Lucía va ser fundat el 1901 i era una associació benèfica que tenia cura de persones invidents. A primers del s.XX i gràcies a una generosa donació per part del doctor Salvador Andreu i Grau va aconseguir un terreny per a poder-hi construïr un asil a la part alta de Barcelona, on l'eminent Dr. estava urbanitzant el que seria l'Av. Tibidabo.


Cartell fet de xapa amb la informació dels premis a sortejar i el facsímil de la finca que s'anava a construïr

La Vanguardia, 22 d'octubre
de 1908
Un cop aconseguit el terreny, van encarregar la projecció i construcció de l'asil per a persones cegues (en especial nenes) a Josep Domènech "el dolent" Estapà, tal i com se l'anomenava amb molt poc encert en els cercles burgesos de la Barcelona de primers de segle, per a diferenciar-lo de Lluís Domènech i Montaner.



La construcció d'aquest asil va ser molt lenta i va allargar-se fins al 1909. El principal motiu d'aquest retard era degut a que els ingressos econòmics per a la seva execució depenien del que l'associació aconseguia amb la beneficència mitjançant rifes, concerts, passes de cine i tómboles.



Una de les rifes de què se'n va fer més ressó va ser una en què se sortejava una casa al xamfrà de la Rambla de Catalunya amb el carrer València. Aquesta casa era la que coneixem ara com a casa Asunción Belloso.



Evarist Juncosa era propietari d'uns quants solars existents a la Rambla de Catalunya i cap al 1907 se'n va vendre dos: el primer, al contactista d'obres Josep Gabriel i Marcet i la seva senyora, Asuncion Belloso i Carnago, que van comprar el solar que feia xamfrà al creuament de la Rambla de Catalunya  amb el carrer València, i el segon a Josep Domènech i Estapà, just al solar del costat dels del Gabriel/Belloso, per la banda del carrer València.



Un cop adquirida la parcel·la, es va encarregar el projecte i execució de l'edifici d'habitatges a l'arquitecte  Josep Domènech i Estapà que paral·lelament executava l'asil al Tibidabo. Les dues finques es projectarien i s'executarien alhora, entre el 1908 i el 1909.



Monument a Anselm Clavé a la cruïlla de Rambla Catalunya amb carrer València. A la dreta de la foto es poden veure les parcel·les propietat d'Evarist Juncosa, on es construiria la casa Belloso
(Fotografia de Ferran Rus)


La planta de la casa Belloso era de base triangular i ocupava 191m2. Les escales d'accés als habitatges transcorrien per la part posterior de la finca i també disposava d'ascensor. Cadascun dels quatre habitatges ocupava una de les plantes i la distribució estava plantejada de manera que bona part de les estances nobles tinguessin sortida a la façana. El menjador guanyava espai amb una àmplia galeria, a l'igual que el despatx, a l'altre extrem de la planta. Les habitacions del servei es disposaven en un altell.

Façana de la casa Belloso acabada (Fotografia d'una postal de l'època)

Plànol de distribució de cadascun dels habitatges


A Josep Domènech i Estapà no se l'ha considerat mai una arquitecte plenament modernista, però sembla que en aquest cas se'n va fer una excepció. Si bé el coronament central corresponia a un dels motius compositius tradicionals en la seva arquitectura, amb un arc semicircular peraltat amb motllures decoratives a l'interior (aquesta solució la podem trobar també al coronament de l'entrada principal del Palau de la Justícia), la resta de la façana és insòlita en la seva obra. Hi trobem una decoració carregada d'elements florals i corbes del més pur estil modernista. Les cobertes de les dues galeries, de rajola vidriada rematada amb ferro forjat, eren d'allò més espectaculars, poc vistes en les construccions modernistes de la Ciutat Comtal, però molt habituals en el modernisme centre-europeu.

En aquesta foto s'aprecia millor el detall de la ceràmica vidriada de la coberta
(Fotografia de Bragulí)


Suposem que la relació de Domènech i Estapà amb l'Asil Amparo de Santa Lucía, va ajudar a que aquest darrer arribés a una entesa amb Asunción Belloso per a que aquesta la cedís com a acte de beneficència i fos el premi principal en una de les rifes més sonades celebrades a la Barcelona de primers de s.XX. Les butlletes per a aquesta rifa es venien en bona part dels comerços de la ciutat i fins i tot se'n podíen comprar en un dels locals de la planta baixa de la casa que s'anava a sortejar. El preu de cada butlleta era de 10 pessetes i la rifa se celebraria el 22 de desembre de 1908, coincidint amb el sorteig de Nadal. Els premis eren tres; el primer, la casa Belloso, valorada en 235.000 pessetes; el segon, un cotxe de la marca Hispano-Suiza de 24 cavalls, valorat en 26.000 pessetes, i per últim, una vaixella de plata de 237 peces fabricada per la casa Valentí. Desconeixem qui va ser l'afortunat a qui li va tocar el premi de la rifa.


Anunci de la rifa a La Vanguardia el 20 de novembre de 1908


La casa Belloso es va mantenir tal i com s'havia projectat fins als anys 30 en els que, malauradament, es va decicir executar una remunta a la part superior. Degut a aquesta remunta es van escapçar els elements més característics de la façana, els coronaments. La façana es va acabar de desgraciar als anys 60 quan es va dur a terme una segona remunta de dos pisos més que ens va deixar l'edifici i la façana tal i com la  podem veure actualment.

La casa Belloso en el seu estat actual













Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu