Retalls del Modernisme

La Casa Clapés s'ubica a la plaça de la Porxada, en ple centre de la ciutat Ubicada a la plaça de la Porxada, en ple centre de la ciutat, la Casa Clapés és una de les primeres obres de Manuel Joaquim Raspall a Granollers. La intervenció de l'arquitecte va consistir a reformar la construcció preexistent; un edifici de planta baixa més 3 pisos, destinada a acollir habitatges. Afegeix la llegenda L'obra data de 1907, any en què Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de la ciutat. La façana de la Casa Clapés, situada al número 14 de la principal plaça de la ciutat, destaca per l'ornamentació geomètrica; les combinacions de formes rectes i formes ovalades; botons ceràmics de color marró i sanefes transversals de ceràmica blava. Raspall tan sols hi va projectar un balcó, a la primera planta de l'edifici. Les baranes, així com les reixes de la finestra de la planta baixa, van ser fetes amb ferro forjat. Tot i que no es pot apreciar des del carrer, l...

La Casa Amatller va obrir de nou les portes el passat divendres 13 de març Després de gairebé 5 anys de reformes i de 4,9 milions d'euros invertits en la seva recuperació, la Casa Amatlller va obrir de nou les seves portes als visitants el passat divendres. D'aquesta manera, la Mansana de la Discòrdia reviu l'esplendor de 3 de les joies més importants del Modernisme català, després que la Casa Lleó Morera obrís al públic al gener de 2014. La Casa Amatller és obra de Josep Puig i Cadafalch, que va actuar sobre un edifici preexistent construït al 1875. Propietat aleshores de Mariona Martorell i Pena, la construcció original l'havia projectada Antoni Robert i Morera. Es tractava d'un edifici auster amb una certa influència neoclàssica. L'industrial Antoni Amatller i Costa, continuador del negoci xocolater creat pel seu avi al 1797, adquirí la finca per 20.456,8 pessetes al març de 1898. Immediatament va encarregar a Puig i Cadafalch el projecte de reforma de...

Entrada a l'Observatori Fabra El proper 7 d'abril, l'Observatori Fabra complirà 111 anys. El va inaugurar el rei Alfons XIII. La instal·lació pertany a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, una de les institucions més antigues del país, ja que data de 1764. L'Observatori es va aixecar gràcies a una donació de 250.000 pessetes que va fer l'industrial Camil Fabra, primer marquès d'Alella. A la seva mort, al juny de 1902, els seus fills Fernando i Roman varen ampliar l'aportació econòmica al projecte, en què també hi acabaren participant la Diputació provincial i l'Ajuntament de Barcelona. Les obres de construcció de l'Observatori s'iniciaren al 1902 i finalitzaren un parell d'anys més tard. El projecte arquitectònic el va redactar Josep Domènech i Estapà, autor, entre d'altres obres, del Palau Muntaner de Barcelona i de la seu de la Reial Acadèmia, ubicada a la Rambla i inaugurada al 1894. A l'hora de redac...

Façana principal del Celler de l'Espluga de Francolí Batejat pel dramaturg Àngel Guimerà com 'la Catedral del Vi', el de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de l'Espluga de Francolí és considerat el primer celler d'estil modernista que es va construir a Catalunya. La Cooperativa es va fundar al 1902. No era pas la primera; anys enrere ja se n'havien constituït d'altres a Barberà de la Conca (1894), a Blancafort (1896) i a Solivella (1901). L'edifici de l'Espluga el va projectar Pere Domènech i Roura seguint una primera idea del seu pare, Lluís Domènech i Montaner. El complex es va construir al 1913. La primera pedra es va posar el 6 de març i l'obra, que va costar 94.870 pessetes, es va lliurar el 27 de setembre. El Banc de Valls va concedir el crèdit per a la construcció del complex a un interès del 6%. Els treballs els varen dirigir Domènech i Roura i l'enginyer Pare Calmet. Inicialment, el projecte constava de 2 naus rectangulars...

L'accés a la cripta des dels torreons Tot i que no en coneixem la data exacta de la seva construcció, les referències més antigues del castell de Santa Florentina daten del segle XI. Des del segle XVI, l'edifici pertany a la família dels Montaner i als seus descendents, que actualment ja han perdut aquest cognom. Es troba ubicat a la part alta de Canet de Mar. Al 1894, a la portada de La Vanguardia, el cronista Jorge López de Sagredo el definia de manera poètica: " Severo, con la majestad severa de los tiempos; altivo, con la altivez de nuestros abuelos, y elegante con la elegancia verdadera de otras edades, se alza majestuoso el castillo de Santa Florentina ". A primers del segle XX, la finca era propietat de Ramon Montaner, oncle de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al 1900, Ramon va encarregar al seu nebot obres de restauració del castell que hi havia en aquells moments i d'ampliació de l'edifici per transformar-lo en una residència-palau. E...

Casa Domènech Encastada en una cruïlla, al capdamunt de la riera de Sant Domènec, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner és un dels atractius més importants de Canet de Mar. La residència està formada per dues construccions; la Masia Rocosa i la Casa Domènech, separades tan sols per un petit pati interior. La masia data del segle XVII i va ser llegada en herència a l'esposa de l'arquitecte, Maria Roura. El matrimoni s'hi instal·lava cada any amb l'arribada de la primavera i no era fins que acabava l'estiu que tornaven a la seva residència de Barcelona. Domènech en va projectar una reforma entre els anys 1905 i 1908 per adaptar-la a les necessitats de la família. En l'estança principal del primer pis, l'arquitecte hi va instal·lar el seu estudi. Estudi de Domènech i Montaner a la Masia Rocosa Quan a mitjans de la dècada dels 10 del segle XX Maria va quedar impossibilitada a causa d'una greu malaltia, Domènech i Montaner va decidir instal·la...