dilluns, 23 de febrer de 2015

Observatori Fabra; 111 anys al servei de la Ciència

Entrada a l'Observatori Fabra
El proper 7 d'abril, l'Observatori Fabra complirà 111 anys. El va inaugurar el rei Alfons XIII. La instal·lació pertany a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, una de les institucions més antigues del país, ja que data de 1764. L'Observatori es va aixecar gràcies a una donació de 250.000 pessetes que va fer l'industrial Camil Fabra, primer marquès d'Alella. A la seva mort, al juny de 1902, els seus fills Fernando i Roman varen ampliar l'aportació econòmica al projecte, en què també hi acabaren participant la Diputació provincial i l'Ajuntament de Barcelona.

Les obres de construcció de l'Observatori s'iniciaren al 1902 i finalitzaren un parell d'anys més tard. El projecte arquitectònic el va redactar Josep Domènech i Estapà, autor, entre d'altres obres, del Palau Muntaner de Barcelona i de la seu de la Reial Acadèmia, ubicada a la Rambla i inaugurada al 1894. A l'hora de redactar el projecte, Domènech es va assessorar amb l'astrònom Josep Comas, primer director del Fabra. L'Observatori és un conjunt de 3 cossos: un d'octogonal, que és on hi ha l'accés principal a l'edifici. Aquesta peça està coronada per una cúpula giratòria de 10 metres de diàmetre, feta amb xapa d'acer. Continua un cos rectangular, on hi ha una sala modernista i un espai annex per a l'observació astronòmica. Finalment, a l'altre extrem de l'edifici, hi trobem una peça amb forma de creu.

Perspectiva general de la sala modernista de l'Observatori Fabra

La sala modernista és un espai preparat per acollir actes de tota mena. Terra en forma de tauler d'escacs, mobiliari de fusta, sanefes amb motius florals a la part alta de les parets i als sostres, un quadre del mataroní Silvino Thos i Codina, enginyer de mines i president de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts en el moment que s'inaugurà l'Observatori, i una làpida de marbre en memòria dels impulsors del projecte. A la paret darrere la taula presidencial un plafó de fusta amb l'escut de la Reial Acadèmia: un àngel amb el lema de la institució; Utile non subtile legit ('Tria el que és útil entre el que és subtil') 

Sostre de la sala modernista
Un estel de 8 punxes al sostre de la sala modernista, que segons els autors al·ludeix a la lluna creixent o a l'infinit

Aquesta és l'única dependència estrictament modernista de l'edifici. Domènech i Estapà va ser un arquitecte eclèctic que va tenir en alguna de les seves obres models arquitectònics clàssics com a font d'inspiració. A l'Observatori, per exemple, la portalada principal de l'edifici consta d'un parell de columnes egípcies palmiformes i un frontó on es pot veure una figura femenina mig nua que subjecta un astrolabi amb la mà esquerra, i envoltada de diversos astres, en els que s'hi poden reconèixer el Sol i Saturn.

Entrada principal de l'Observatori, presidit per dues columnes egípcies i un fris que fa referència a l'Astronomia

Sostre de l'entrada principal del Fabra

L'Observatori va ser pensat com a lloc de treball però també s'hi varen habilitar dependències per a la família dels conserges als baixos de l'edifici (els Campos, que hi varen viure fins al 1982), així com habitacions per als convidats. La construcció, situada dalt del Tibidabo i encarada al mar, va disposar de fluid elèctric i d'aigua corrent des dels seus inicis. El Fabra va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 4 de març de l'any passat. Es dedica a l'observació astronòmica i meteorològica i a la computació de dades sismogràfiques. A l'edifici es conserven 2 microsismògrafs de primers segle XX i un telescopi refractor de 1904.

Domènech i Estapà ja havia presentat un primer projecte d'observatori al Tibidabo l'any 1895. En aquella ocasió ho va fer conjuntament amb Eduard Fontserè, astrònom, sismòleg i meteoròleg barceloní que fundà el Servei Meteorològic de Catalunya al 1921. Aquell projecte, però, va acabar sent refusat per manca de pressupost i perquè les autoritats municipals van acabar decantant-se pel projecte de construcció del Temple Expiatori del Sagrat Cor a la cimera del Tibidabo.

Igual que quan es va inaugurar ara fa més d'un segle, l'Observatori obre les portes als visitants interessats en les disciplines científiques en què treballa; de dilluns a dissabte per a escoles i grups; diumenges i festius al matí per a individuals i divendres i dissabte per fer-hi una visita guiada a les nits. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada