dilluns, 26 de març de 2012

La Garriga modernista

Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912
La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions socials i d'esbarjo dels garriguencs i els estiuejants, amb el cafè, el casino, un casinet i un quilòmetre de rambla per passejar.


Casa Mercè Pla. Obra d'Emili Sala del 1914
Torre de la Villa Anita. Obra d'Emili Sala

L'arquitecte Manuel Joaquim Raspall va deixar la seva empremta en força punts de la vila. Del centenar llarg d'obres que va fer al Vallès Oriental, més de 70 les va dur a terme a la Garriga. Hi destaca la 'mansana Raspall', a l'inici del Passeig, a tocar de la plaça del Silenci, on encara avui es poden admirar quatre dels seus treballs més emblemàtics: les cases-jardí conegudes com la Bombonera (1910-1911), la Casa Barbey (1911-1919), la Torre Iris (1911; pensada com a edifici d'habitatges per ser llogats a l'estiu) i la Casa Barraquer (1912-1913). La mansana va ser declarada Bé Nacional d'Interès Cutural i constitueix un bon punt d'inici de la ruta modernista de la vila, que ens du a visitar nombroses joies que malauradament avui dia no es troben en gaire bon estat de conservació.

La Bombonera
Detall de La Bombonera. Zona d'accés a l'habitatge
Torre Barbey
Torre Barbey. Detall de la balconada i del mosaic, obra de Lluís Brú
Torre Barbey. Detall la porta de la tanca exterior
Torre Barbey. Porxada de l'habitatge
Torre Barbey. Detall del pilaret de la tanca exterior

Amb un estil molt personal i fàcilment identificable, Raspall va projectar torres, teatres, naus industrials, magatzems, cinemes, quioscos, panteons, masies, granges, cafès, parcs, bancs, fanals... Va ser l'autor del projecte inicial de la plaça de toros la Monumental (el que es va executar però que uns mesos després van modificar els arquitectes Ignasi Mas i Domènec Sugrañes) i el del popular teatre El Molino, al Paral·lel de Barcelona. També pintà, dissenyà mobiliari i fins i tot va escriure obres de teatre. Raspall va ser l'arquitecte municipal de nombrosos ajuntaments, com ara Cardedeu, l'Ametlla del Vallès, Llinars del Vallès, Caldes de Montbui, la Roca del Vallès, Montmeló i la Garriga, on va morir al 1937. Raspall també dinamitzà l'esperit burgès de la Garriga participant en tertúlies d'intel·lectuals i organitzant festes per a destacats membres d'aquesta classe social. Va ser un dels promotors i copropietari del Casino de la Garriga, fundat al 1924.

Torre Iris
Torre Iris
Casa Llorens
Casa Llorens
Casa Raspall

Considerat un modernista de segona generació, Raspall evolucionà cap al noucentisme i, finalment, cap a l'art Déco. Aquesta trajectòria es pot contemplar amb l'anàlisi de les formes que projectà en els seus treballs, segons l'època: curvil·línies inicialment, rectilínies més tard i geomètriques al final. La seva obra a la Garriga pertany a l'època modernista. Manuel Joaquim Raspall treballà molt amb el ferro forjat i utilitzà la tècnica de l'esgrafiat i el trencadís amb ceràmica, que encara avui es poden veure en les xemeneies, els bancs i les columnes que ens va llegar.

Detall de la casa Joan Colom. Obra
 de Raspall del 1905
Casa Serra i Pons. Obra de Raspall del 1910
Casa Bosch. Obra de Raspall del 1912

4 comentaris:

  1. Que lloc mes bonic! M'agrada molt. Tendre que anar quan vagi a Barcelona. Moltes gràcies per donar-ho a conèixer.

    ResponElimina
  2. De debò que val molt la pena. Està tot molt a la vora de l'estació de tren i ara, amb el bon temps, el passeig és molt tranquil i recomanable!!. Gràcies per seguir-nos!!!

    ResponElimina
  3. El nom correcte de la casa Pere Serra es Casa Serra i Pons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la informació. Ja ha estat modificat!

      Elimina