dissabte, 27 de setembre de 2014

Castell de Santa Florentina; l'encaix del Modernisme sobre un bé medieval

L'accés a la cripta des dels torreons
Tot i que no en coneixem la data exacta de la seva construcció, les referències més antigues del castell de Santa Florentina daten del segle XI. Des del segle XVI, l'edifici pertany a la família dels Montaner i als seus descendents, que actualment ja han perdut aquest cognom. Es troba ubicat a la part alta de Canet de Mar. Al 1894, a la portada de La Vanguardia, el cronista Jorge López de Sagredo el definia de manera poètica: "Severo, con la majestad severa de los tiempos; altivo, con la altivez de nuestros abuelos, y elegante con la elegancia verdadera de otras edades, se alza majestuoso el castillo de Santa Florentina". A primers del segle XX, la finca era propietat de Ramon Montaner, oncle de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al 1900, Ramon va encarregar al seu nebot obres de restauració del castell que hi havia en aquells moments i d'ampliació de l'edifici per transformar-lo en una residència-palau. Els treballs s'executaren entre 1900 i 1910, i tal com passava en els projectes que s'encarregaven als grans arquitectes modernistes de l'època, en les obres hi varen participar nombrosos artistes de renom, que es van fer càrrec de les escultures, les pintures i els vitralls del castell.

Amb la construcció de les noves dependències del castell, Santa Florentina va guanyar un pati d'armes al qual s'accedeix per la Porta dels Lleons. S'anomena així per les escultures d'aquests animals que custodien la porta a banda i banda. Des del pati d'armes s'arriba a la planta noble de l'edifici a través d'una escala exterior. Al capdamunt de l'escala, una galeria feta amb arcades procedents del monestir del Tallat, a la Conca de Barberà, que va ser abandonat arran de la desamortització dels béns eclesiàstics que va decretar el gabinet de Mendizábal al 1836. A la planta noble, Lluís Domènech i Montaner va habilitar les sales d'estar i el menjador del castell, a més d'un petit balcó que dóna a mar. El terra de tota aquesta zona està fet amb marbre de Venècia. La sala d'estar principal, que dóna al pati d'armes, té vitralls de J. Pujol i una xemeneia decorada amb l'escut familiar i, a sota, amb una pintura que representa una escena de la concessió del títol de municipi a Canet de Mar. La sala queda separada del menjador per un arc ogival. I entre el menjador i una segona sala d'estar on hi ha el balcó, dues columnes. A la planta de baix, hi havia la cuina i el celler de la casa. Aquesta és l'única zona que es pot visitar del castell, ja que la resta de la finca continua sent habitada pels descendents de Ramon Montaner.

Construccions que envolten el pati d'armes
Construccions del pati d'armes
A les dependències del castell medieval que van ser restaurades per Domènech i Montaner es va fer una capella dedicada a Santa Úrsula, just al vestíbul d'entrada. El ferrer canetenc Miquel Soler en va forjar la tanca de ferro al 1896. A través d'aquest vestíbul s'accedeix a un petit distribuïdor per on es baixa a la cripta. Aquesta sala i el tram d'escales que hi desemboca són dues de les joies del castell. Al fons de la cripta, Domènech i Montaner va projectar un espai per acollir les despulles de la seva tieta Florentina Malatto, esposa de Ramon Montaner, morta al 1900. El sarcòfag està cobert per una escultura de Florentina jacent, dissenyada per Miquel Blay. Mossèn Cinto Verdaguer, amic dels Montaner, va composar un vers per a la difunta que va ser gravat al capçal del sarcòfag. La petita sala està envoltada per una paret amb tot de mosàics de Josep Triadó, que hi va representar la donació de les relíquies de Santa Florentina i les processons que els canetencs feien cada any al castell per homenatjar la santa. Els arcs que uneixen les columnes de l'avantsala, a pocs metres del sarcòfag, estan decorats amb escultures que representen flors pansides, però en la zona on hi ha les despulles de Florentina, les flors estan totalment obertes, representant així la mort com a una entrada al Paradís. Les escultures són obra de Dídac Massana. El projecte de la cripta el van acabar d'executar Pere Domènech i Roure, fill de Domènech i Montaner, i el seu gendre, Francesc Guàrdia.

Escala del pati d'armes i galeria procedent del Tallat
Escales d'accés a la cripta
Gran saló a la planta noble del castell
Xemeneia al gran saló
Les columnes separen el menjador d'un segon saló, a la planta noble
El castell de Santa Florentina va ser catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional al 1949. El pati d'armes acull des de 1999 un festival de música clàssica que programa les seves activitats als mesos de juliol i agost. En ell i a la planta noble també s'hi fan esdeveniments de caràcter privat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada