Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Celler de la Cooperativa Agrícola de l'Espluga de Francolí; la veritable "Catedral del Vi"

Imatge
Batejat pel dramaturg Àngel Guimerà com 'la Catedral del Vi', el de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de l'Espluga de Francolí és considerat el primer celler d'estil modernista que es va construir a Catalunya. La Cooperativa es va fundar al 1902. No era pas la primera; anys enrere ja se n'havien constituït d'altres a Barberà de la Conca (1894), a Blancafort (1896) i a Solivella (1901). L'edifici de l'Espluga el va projectar Pere Domènech i Roura seguint una primera idea del seu pare, Lluís Domènech i Montaner. El complex es va construir al 1913. La primera pedra es va posar el 6 de març i l'obra, que va costar 94.870 pessetes, es va lliurar el 27 de setembre. El Banc de Valls va concedir el crèdit per a la construcció del complex a un interès del 6%. Els treballs els varen dirigir Domènech i Roura i l'enginyer Pare Calmet. Inicialment, el projecte constava de 2 naus rectangulars paral·leles i una de perpendicular a les anteriors i més pet…

Castell de Santa Florentina; l'encaix del Modernisme sobre un bé medieval

Imatge
Tot i que no en coneixem la data exacta de la seva construcció, les referències més antigues del castell de Santa Florentina daten del segle XI. Des del segle XVI, l'edifici pertany a la família dels Montaner i als seus descendents, que actualment ja han perdut aquest cognom. Es troba ubicat a la part alta de Canet de Mar. Al 1894, a la portada de La Vanguardia, el cronista Jorge López de Sagredo el definia de manera poètica: "Severo, con la majestad severa de los tiempos; altivo, con la altivez de nuestros abuelos, y elegante con la elegancia verdadera de otras edades, se alza majestuoso el castillo de Santa Florentina". A primers del segle XX, la finca era propietat de Ramon Montaner, oncle de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al 1900, Ramon va encarregar al seu nebot obres de restauració del castell que hi havia en aquells moments i d'ampliació de l'edifici per transformar-lo en una residència-palau. Els treballs s'executaren entre 1900 i 1910, …

Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, la joia de Canet de Mar

Imatge
Encastada en una cruïlla, al capdamunt de la riera de Sant Domènec, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner és un dels atractius més importants de Canet de Mar. La residència està formada per dues construccions; la Masia Rocosa i la Casa Domènech, separades tan sols per un petit pati interior. La masia data del segle XVII i va ser llegada en herència a l'esposa de l'arquitecte, Maria Roura. El matrimoni s'hi instal·lava cada any amb l'arribada de la primavera i no era fins que acabava l'estiu que tornaven a la seva residència de Barcelona. Domènech en va projectar una reforma entre els anys 1905 i 1908 per adaptar-la a les necessitats de la família. En l'estança principal del primer pis, l'arquitecte hi va instal·lar el seu estudi.

Quan a mitjans de la dècada dels 10 del segle XX Maria va quedar impossibilitada a causa d'una greu malaltia, Domènech i Montaner va decidir instal·lar-se permanentment a Canet de Mar i cuidar de la seva esposa. Fins i tot, …

El Park Güell, d'urbanització de luxe a parc urbà

Imatge
Construït entre 1900 i 1914, data en què es va paralitzar l'obra, el Park Güell és un dels principals reclams turístics de Barcelona. Avui el coneixem com a parc urbà. Va ser inaugurat com a tal el 26 d'abril de 1926 després que l'Ajuntament de la ciutat l'hagués adquirit 4 anys enrere per 3,2 milions de pessetes. L'oposició municipal va tractar d'impedir la compra perquè considerava que l'operació acabaria sent una inversió ruïnosa: mantenir la finca costaria massa diners, fer-hi arribar l'aigua seria molt complicat, la vegetació existent era pobra i estava en mal estat i habilitar-ne els accessos implicaria expropiar finques del voltant, amb la qual cosa la despesa encara es dispararia més. Però una cosa era clara: si l'Ajuntament no comprava els terrenys, la família Güell estava decidida a fer desaparèixer tot el que ja s'hi havia construït fins a aquell moment.

Si el projecte inicial confiat a Antoni Gaudí no se n'hagués anat en orris, …

Petites joies modernistes: el Forn Sarret (Barcelona)

Imatge
Ubicat a la cruïlla de Girona amb Consell de Cent, el Forn Sarret forma part del Catàleg del Patrimoni Històrico - Artístic de  la ciutat de Barcelona i, per tant, de la Ruta del Modernisme de la capital catalana. La botiga va obrir les portes al 1898 i continua en funcionament, tot i que ha canviat d'amos en més d'una ocasió. Els actuals responsables del negoci ja no pertanyen a la nissaga dels Sarret, els fundadors del forn, però han recuperat el nom de l'establiment com a una manera més de retre homenatge als artesans forners de l'època. D'aquests, en conserven la manera de fer el pa i, per tant, les eines tradicionals, com ara els carros de fusta i les teles per a la fermentació i el forn giratori de pedra, que continua en actiu des de fa més d'un segle. Fa gairebé tres anys, van encarregar obres de remodelació a l'interior del local. Entre elles, una pintura amb el nom del negoci amb caràcters modernistes.



El forn s'ubica en un edifici de 1866 pro…

Camprodon recuperarà la casa modernista de Can Roig al llarg de 2014

Imatge
Camprodon recuperarà Can Roig, la finca modernista projectada per l'arquitecte olotí Simó Cordomí i Carrera al 1900. Ubicada al carrer Freixenet, la finca es troba en estat de semi-ruïna. El Ple de l'Ajuntament va aprovar el passat divendres 21 de febrer un conveni mitjançant el qual els propietaris de la casa es comprometen a iniciar aquest 2014 els tràmits de rehabilitació de la finca. Les despeses aniran exclusivament al seu càrrec; a canvi, però, l'Ajuntament modificarà el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), que hores d'ara estableix l'àrea on s'ubica Can Roig com a zona residencial. D'aquesta manera, la propietat podria ser reoberta per acollir o un hotel o habitatges tutelats, segons informa el diari electrònic Nació Digital. L'Ajuntament s'ha mostrat satisfet amb la solució acordada, ja que a part de suposar la recuperació d'una veritable joia arquitectònica, permetrà generar activitat econòmica.
Encara no hi ha projecte arquite…

El Recinte Modernista de Sant Pau farà 3 setmanes de portes obertes

Imatge
Coincidint amb la inauguració de les obres de rehabilitació del conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, el recinte modernista de Sant Pau farà 3 setmanes de portes obertes a partir del proper dimarts. Tres setmanes per gaudir, de franc, del major conjunt modernista d'Europa; més de 35.000 metres quadrats construïts i gairebé 28.000 d'espai exterior. El dia abans s'haurà fet la inauguració oficial amb presència de les autoritats. Les obres han suposat una inversió de 107 milions d'euros, aportats per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació provincial, el Govern de l'Estat i la Unió Europea. 
Sant Pau acull des d'ara 7 institucions internacionals que treballen en els àmbits de la salut, la sostenibilitat i l'educació. El recinte, d'aquesta manera, esdevé "centre de coneixement, recerca i innovació", tal com ha explicat aquest matí en roda de prem…

La Casa Vicens de Gaudí també obrirà les portes als visitants

Imatge
Pocs dies després que la planta noble de la Casa Lleó Morera s'inaugurés com a museu, els nous propietaris de la Casa Vicens anuncien que la finca, ubicada al carrer Carolines (barri de Gràcia) obrirà properament les portes als visitants. Morabanc, entitat financera del Principat d'Andorra, acaba d'adquirir per 30 milions d'euros la Casa, obra d'Antoni Gaudí per a la família de l'agent de borsa Manuel Vicens i Montaner.

La finca es va començar a construir al 1883 com a casa d'estiueig del propietari. L'obra es va allargar fins al 1888, després d'aturar-se en més d'una ocasió a causa dels problemes de liquidesa dels amos. La casa tenia inicialment 3 façanes; la quarta donava a un antic convent. Consta de 4 nivells; un soterrani on s'hi va fer un celler, les dues plantes per a la família i finalment, unes golfes per al personal del servei. A l'hora de fer-ne el projecte, Gaudí es va inspirar en les formes de l'art mudèjar. A l'ext…