dilluns, 8 de setembre de 2014

Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, la joia de Canet de Mar

Casa Domènech
Encastada en una cruïlla, al capdamunt de la riera de Sant Domènec, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner és un dels atractius més importants de Canet de Mar. La residència està formada per dues construccions; la Masia Rocosa i la Casa Domènech, separades tan sols per un petit pati interior. La masia data del segle XVII i va ser llegada en herència a l'esposa de l'arquitecte, Maria Roura. El matrimoni s'hi instal·lava cada any amb l'arribada de la primavera i no era fins que acabava l'estiu que tornaven a la seva residència de Barcelona. Domènech en va projectar una reforma entre els anys 1905 i 1908 per adaptar-la a les necessitats de la família. En l'estança principal del primer pis, l'arquitecte hi va instal·lar el seu estudi.

Estudi de Domènech i Montaner a la Masia Rocosa
Quan a mitjans de la dècada dels 10 del segle XX Maria va quedar impossibilitada a causa d'una greu malaltia, Domènech i Montaner va decidir instal·lar-se permanentment a Canet de Mar i cuidar de la seva esposa. Fins i tot, va acabar deixant de banda l'exercici de l'arquitectura per cultivar l'estudi de l'art, de la història i l'heràldica catalana. Va ser aleshores que Domènech i Montaner es va fer aixecar una nova casa a pocs metres del mas, just a la part del davant de la finca. És la Casa Domènech, modernista tant per dins com per fora, a diferència del mas que, externament, va conservar sempre el seu aspecte de casa pairal. La tribuna de la planta noble de la casa presideix la riera de Sant Domènec, des d'on es pot veure el mar.

Masia Rocosa
Per decorar totes dues construccions, Domènech i Montaner va aprofitar models de guix d'escultures que s'havien utilitzat en diferents projectes en què havia treballat i peces sobrants d'aquestes obres. Per exemple, avui encara hi podem trobar ceràmica dissenyada per a la Casa Thomas (ubicada al carrer Mallorca de Barcelona), de l'Institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana de Barcelona i l'església de la Universitat Pontifícia de Comillas (a Cantàbria); dracs de ferro forjat del Castell dels Tres Dragons (al Parc de la Ciutadella) i de l'Ateneu Canetenc (a molt pocs metres de la seva casa) i models en guix de les escultures que Eusebi Arnau va fer per a la Casa Lleó Morera (passeig de Gràcia). Tot aquest material forma part de la col·lecció que s'exposa avui dia a la Casa Museu.

Model en guix de l'escut de la Universitat Ponifícia de Comillas
Sala de la Masia on es parla del Domènech enquadernador
El discurs museístic de la Casa Domènech i Montaner comença a la Masia Rocosa. A la planta baixa, un vídeo ens introdueix en el món del Modernisme; el seu context històric i els noms propis amb què el corrent es va fer gran a Catalunya. Tot seguit es pot visitar la primera planta del mas, on s'explica cronològicament, i amb el suport de vídeos, la trajectòria de l'arquitecte. En una primera sala, es fa esment de la seva etapa com a il·lustrador, enquadernador i gravador de llibres, quan va haver de fer-se càrrec del negoci familiar a la mort del pare, al 1873, tot just després d'aconseguir a Madrid el títol d'arquitecte. En aquell moment, Domènech i Montaner va dissenyar les cobertes de l'edició de La Regenta, l'Atlàntida o El Romancero del Cid, entre d'altres. Igualment, va fer el disseny de la capçalera de diverses publicacions de caire catalanista, com La Renaixensa o El Poble Català, revista fundada per ell mateix.

Moble del despatx de Domènech
I és que Domènech i Montaner també es va dedicar intensament a la política a primers de segle XX. És aquesta vessant la que s'explica en la segona sala del mas. Al 1901 va fundar la Lliga Regionalista i cinc anys més tard, el Centre Nacional Republicà, escisió de la primera. Fins i tot va arribar a ser diputat a Madrid, entre 1901 i 1905. El tercer espai del recorregut és l'estudi on Domènech i Montaner va projectar, entre d'altres, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquí encara es conserva el moble de fusta dissenyat per ell mateix, i a les parets, sobrants dels motius decoratius de fusta i ceràmica vidriada que va pensar per al menjador de la Fonda Espanya de Barcelona, a tocar del Liceu. La darrera sala és un repàs a la seva dilatada trajectòria com a arquitecte, amb fotografies de les seves principals obres. Domènech i Montaner va començar a exercir com a arquitecte al 1878, projectant la casa d'estiueig a Gràcia de Francesc Simón, soci del seu oncle Ramon Montaner. Ambdós eren els propietaris de l'editorial Montaner i Simón, per a qui Domènech i Montaner va acabar projectant un edifici, al carrer d'Aragó de Barcelona. És l'actual seu de la Fundació Tàpies.

Sala on es repassa la trajectòria del Domènech arquitecte
Primera planta de la Casa Domènech
Ja a la Casa Domènech, el recorregut porta fins a la primera planta de l'edifici, on es parla de la gent que va envoltar Domènech i Montaner al llarg de la seva vida; la família més directa i els artistes i intel·lectuals que, com ell, van donar vida i volada al Modernisme català. Així, a la sala de la tribuna coneixem al pare de l'arquitecte, Pere Domènech; un editor i enquadernador d'edicions de luxe; i Pere Domènech i Roura, el seu fill, amb qui col·laborà en les obres de l'Institut Pere Mata i que s'encarregà del projecte de l'Hospital de Sant Pau quan Domènech i Montaner va morir al 1923. Pere Domènech va fer tot sol alguns projectes a Canet de Mar, com el Mercat Municipal, i va participar en el projecte dels diferents edificis que s'havien de construir arran de l'Exposició Internacional que es va fer a la capital catalana al 1929, com per exemple, el Palau Nacional.

Sala dels personatges del Modernisme
Al costat, una altra sala ens presenta figures com l'escriptor Narcís Oller, l'escultor Eusebi Arnau, l'artesà fuster Gaspar Homar o l'arquitecte Puig i Cadafalch, entre molts d'altres. En un parell de petites sales més es poden veure títols i diplomes de l'arquitecte i  els gegants que va dissenyar per a la Festa Major de Santa Florentina, a Canet de Mar. Domènech també va deixar petja a la localitat dissenyant els emblemes del municipi, de l'Ateneu i la Germandat per als Invàlids del Treball, a més d'estendards, fanalets i carrosses de festa major. L'entrada al museu és per l'antiga sala de les cosidores; una peça a l'esquerra de la porta principal que Domènech va projectar perquè la seva esposa hi pugués cosir i brodar. Encara s'hi pot veure la llar de foc, rematada amb un model en guix d'uns lleons rampants que va fer Arturo Mélida, company seu de carrera a l'Escuela Superior de Arquitectura de Madrid.

Gegants de Santa Florentina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada