dilluns, 7 d’octubre de 2013

Camprodon, el Modernisme del Pirineu

Camprodon va ser una de les destinacions favorites d'estiueig de la burgesia barcelonina de finals segle XIX i començament del segle XX. Era l'època en què els metges recomanaven gaudir de la natura, l'aire fresc i el poder curatori de les aigües. El tren havia arribat a Sant Joan de les Abadesses un parell d'anys abans. Bartomeu Robert, més conegut com a Doctor Robert, que arribà a ser alcalde de Barcelona al 1899, va ser el pioner de la colònia d'estiueig que a poc a poc es va anar formant en aquesta vila del Ripollès. Era l'amo de can Pujol, al carrer Freixenet, 46; una finca de finals segle XIX amb tres nivells a la qual se li va afegir una nau industrial al 1956 per acollir la planta de fabricació de les galetes Pujol. Des de Camprodon, el Doctor Robert escrivia articles per a La Vanguardia, on reclamava la importància de millorar la salubritat de les ciutats i l'educació en els bons hàbits d'higiene per evitar infeccions i malalties. El passeig de la Font Nova primer, i més tard el passeig Maristany, van ser els indrets escollits per les famílies benestants de la capital per aixecar les seves mansions. 

Els testimonis d'aquella època estan catalogats per l'Ajuntament de Camprodon. Al carrer València, principal eix comercial de la vila, es va aixecar al número 44 la Casa Surís, o de les Monges, perquè al 1935 va ser adquirida per la congregació de l'Immaculat Cor de Maria. Projectada per l'arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa (autor, entre d'altres obres, del Mercat Central de la seva ciutat), i construïda segons dades oficials als volts de 1912, va ser pensada com a residència familiar. Es va construir amb dos nivells, tot i que en una obra posterior se li'n va afegir un tercer. Les obres també van desfigurar l'aspecte original de la façana del carrer València; per habilitar com a farmàcia l'espai dels baixos, es va sacrificar una finestra arcada amb quatre columnes. Can Surís té triple façana; la ja esmentada del carrer València, la posterior, que dóna al riu Ritort, i la del petit carrer lateral que les connecta. La façana és d'obra vista, feta amb mamposteria irregular. A la meitat de la planta baixa, al carrer València, encara es conserva una sanefa feta amb ceràmica vidriada.

Can Surís, façana que dóna al riu Riutort

També al carrer València, al número 28, hi ha Can Vila, que durant anys va ser la seu de Telefónica a Camprodon. L'edifici, de planta baixa i 3 nivells, té una tribuna, balcons amb baranes de ferro forjat i un pinacle coronant el xamfrà. És obra d'Antoni Coll i Fort, que va obtenir la Medalla de Bronze a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888. Al número 46 es pot veure Can Blanch, declarada Bé Cultural d'Interès Local. Es desconeix l'arquitecte que la va projectar. Tot i que ha perdut algun dels seus elements originals, encara s'hi pot veure el balcó de fusta blanca coronat amb un plafó decoratiu de ceràmica. L'edifici no és ben bé modernista però conserva algun trets d'aquest corrent.

Can Blanch, al carrer València, principal eix comercial de Camprodon

A la plaça del Doctor Robert, número 3, hi ha l'edifici de l'antic Hotel Rigat (avui, Hotel de Camprodon), projectat per Juli Maria Fossas Martínez. Fossas va ser l'arquitecte municipal de Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar. L'hotel es va inaugurar al 1916. Consta de planta baixa més 3 pisos. Les baranes dels balcons són de ferro forjat. Posteriorment, a l'entrada se li va afegir una marquesina d'inspiració art-déco, encara avui molt ben conservada. Al costat mateix, poc després s'hi va construir un edifici on hi va haver l'antic cinema Rigat. Projectat igualment per Juli Maria Fossas, la construcció consta de planta baixa més 2. Destaca el diferent estil de les obertures exteriors de cada nivell; arcs adovellats a la planta baixa, finestres quadrades a la primera i arcs romànics a la superior. Hi ha qui assegura que el seu estil recorda el de Puig i Cadafalch.

L'edifici on hi havia l'Hotel Rigat és en ple centre de la vila

Can Roig és la joia més malmesa del Modernisme de Camprodon. Ubicada al número 19 del carrer Freixenet, la finca va ser la residència d'estiueig del doctor Emerenciano Roig Bofill, cunyat del doctor Robert. Junts, un i altre, van publicar el primer tractat sobre afeccions gàstriques que es va fer a Espanya. Can Roig és un palau amb 2 torres, una de planta circular i una altra de quadrangular. Consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. La teulada de les torres es va fer amb ceràmica vidriada; és un dels pocs elements que es conserven millor, de tota la finca. Façana amb pedra natural i artificial i elements de ferro forjat. A la planta baixa es va habilitar un gran saló amb una llar de foc amb escultures gòtiques; el conjunt, però, està molt malmès. El palau el va projectar al 1900 Simó Cordomí i Carrera, nascut a Olot, d'on va ser arquitecte municipal entre aquest mateix any i 1902. En aquest període, Cordomí va fer la reforma del Teatre Municipal i diverses finques modernistes al passeig Barcelona de la seva ciutat. Al 1902 va passar a ser l'arquitecte municipal de Granollers, on va dissenyar la reforma de l'edifici consistorial, que encara avui és una de les joies modernistes de la capital vallesana. Can Roig es troba en molt mal estat de conservació. Actualment, les autoritats municipals estan fent estudis per recuperar-lo.

Lamentablement, Can Roig es troba avui dia en un estat de semiruïna

La finca té dues torres; una de planta circular i una altra de quadrangular

Molt a la vora, al número 15 del mateix carrer, hi ha Can Cabot. Tot i no ser modernista, la finca és obra del prestigiós arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, un dels noms propis més importants d'aquest corrent a Catalunya. Sagnier va fer, entre d'altres projectes, el de la Casa Arnús de Barcelona, l'edifici de la Caixa de Pensions a Via Laietana, l'església i el convent de Pompeia, el temple expiatori del Tibidabo i col·laborà amb Josep Domènech i Estapà en el del Palau de Justícia. Can Cabot es va construir entre 1900 i 1905. Es tracta d'un xalet amb planta baixa, pis i golfes, sense balcons i amb una estructura molt senzilla.

Altres traces d'aquell passat de burgesos estiuejant a Camprodon es troben al passeig de la Font Nova i al passeig Maristany. A la Font Nova, les primeres cases es construïren a finals del segle XIX, com ca n'Oliveda, el Casal i, uns metres més endavant però ja al carrer Ignasi Casabó, can Vincke. Ca n'Oliveda va ser el primer xalet d'estiueig que es va construir a Camprodon; al 1880. El Doctor Robert conegué Camprodon gràcies a aquesta família un parell d'anys després. El Casal es va acabar al 1883. Actualment dividida en 3 propietats, va ser projectada com a vivenda unifamiliar per Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona. El seu primer propietari va ser Luís Pomar, consogre de l'empresari Francesc Carles Maristany, que es féu construir la seva pròpia mansió al passeig que du el seu nom. Can Vincke data de la darrera dècada del segle XIX; no se'n sap exactament l'any ni tampoc qui en va fer el projecte. La façana principal té un frontó de fusta ornamentada. Actualment està deshabitada.
El Casal, projectada per Josep Vilaseca i Casanovas 

Can Vicke, al carrer Ignasi Casabó

El primer xalet que es va construir al passeig Maristany va ser el de l'empresari cotoner Francesc Carles Maristany i Garriga, al primer terç del segle XX. Maristany va urbanitzar el passeig essent Bernardino Martorell l'arquitecte municipal de la vila. Es tracta d'un elegant bulevard amb un passeig central de gespa de 20 metres d'amplada envoltat d'immensos faigs, castanyers i plàtans. Després de can Maristany, en el passeig s'aixecaren unes altres mansions senyorials, com ara can Farres, can García-Nieto, can Guasch, can Font de Dalt o la casa Ballvé entre els anys 30 i els 60 del segle passat.


2 comentaris:

  1. Quan passi per Camprodón me'l miraré amb altres ulls... Llàstima la degradació del Can Roig... De qui deu ser?

    ResponElimina
  2. És una finca particular! L'Ajuntament està negociant amb els propietaris una possible rehabilitació de tota la Casa, que veritablement és espectacular!

    ResponElimina