Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

"Sagnier architect by Candida Höfer"

Imatge
Editat per Omega, aquest mes de desembre s'ha presentat el llibre "Sagnier Architect by Candida Höfer". Es tracta de la tercera entrega d'una trilogia que començà al 2007 amb una obra que tenia per objectiu recuperar la figura de l'arquitecte barceloní i continuà al 2009 amb la publicació d'una guia que proposava una ruta per visitar els seus treballs més destacats. Ara, arriba a les nostres mans una peça bàsicament visual. L'alemanya Candida Höfer ha fotografiat els interiors de 6 edificis projectats per Sagnier. Fotografies fetes únicament amb la llum natural; cap artifici tècnic. I espais buits de persones; és el que caracteritza l'obra d'aquesta prestigiosa fotògrafa que ha exposat al Pompidou de París, al Reina Sofía de Madrid i al MoMa de Nova York, entre d'altres. Dotze dies per enllestir la feina in situ, gràcies a la qual ara podem conèixer millor espais familiars del nostre paisatge urbà però dels quals n'ignorem el que Sagnier e…

Les altres Pedreres

Imatge
Reflexionar sobre els arquitectes i les obres que van trencar radicalment amb tot el que s'havia fet fins al moment. Això és el que pretén l'exposició "Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX", que es pot visitar a la Pedrera fins al proper 24 de febrer. La mostra, comissionada per l'arquitecte Juli Capella, commemora el primer segle de vida de la Casa Milà, l'emblemàtic edifici que Antoni Gaudí va fer al passeig de Gràcia de Barcelona. Una excusa perfecta per repassar la trajectòria d'altres artistes coetanis i de primer ordre internacional que, com el reusenc, entenien l'arquitectura com una disciplina generalista; és a dir, com a un exercici de disseny global que abastava molt més del que era estrictament la projecció i la construcció d'un edifici: mobiliari, objectes decoratius i funcionals, vitralls, roba de la llar...

Informació oficial de l'exposició a La Pedrera

Els arquitectes estudiats en l'exp…

48H Open House Barcelona

Imatge
Barcelona acollirà aquest proper cap de setmana la tercera edició del 48H Open House, un Festival d'Arquitectura que permetrà fer visites guiades i de franc a 150 edificis i llocs emblemàtics de tota la ciutat. Construccions de diferents èpoques i estils arquitectònics; des de la Casa de la Ciutat, construïda al 1373, fins al novíssim Parc de Recerca Biomèdica, acabat l'any 2006 al front marítim de Barcelona. Des del Palau Centelles, del segle XV, a la torre Colom, de la dècada dels 60, i la xarxa de clavegueram de la ciutat.



Entre tota aquesta oferta també hi ha diferents icones del Modernisme barceloní: l'Hospital de Sant Pau, l'antiga fàbrica Casaramona (actual CaixaFòrum), el Círculo Ecuestre, la Casa Macaya, l'Ateneu Barcelonès, els Pavellons Güell, el Cercle del Liceu, l'Hotel España, el Palau Moja, la Casa Golferichs, el Col·legi de les Teresianes, l'Arc de Triomf, la Torre Amat, l'Ajuntament de Sants, la Casa Sayrach, el Palau Casades (actual s…

Casa de Puig i Cadafalch, Argentona

Imatge
La casa de Puig i Cadafalch, a Argentona, està a punt de sortir de la UVI. Des del passat dia 2 d'agost la finca és de titularitat municipal, un cop culminat el procés que va acabar amb l'expropiació forçosa de la casa. La ja anterior propietària, Núria Riera (besnéta de l'arquitecte modernista) va demanar a l'Ajuntament que apliqués aquesta mesura després que fracassessin els seus intents de vendre la finca, sobre la qual ja pesava una primera sanció de 30.000 euros per l'estat ruinós en què es trobava tot i ser un Bé Cultural d'Interès Nacional. La Generalitat ja havia amenaçat Riera amb noves sancions si no millorava l'estat de la casa.
Un cop pactada l'expropiació, es va taxar la propietat i es començaren a pactar les condicions de tot el procés. En total, el municipi pagarà 422.000 euros en tres terminis, el primer dels quals ja s'ha fet efectiu. Els altres dos es pagaran l'any vinent i al 2014. L'acord inclou l'expropiació de la cas…

Pavellons Güell

Imatge
Ubicats a l'avinguda de Pedralbes, a tocar de la Diagonal de Barcelona, el que coneixem com a 'pavellons Güell' de la Ruta Modernista de Barcelona són una ínfima part del que fins al 1918 va ser la immensa finca rural i d'estiueig que la nissaga dels Güell va tenir en aquesta zona de la ciutat; aleshores, perifèria del nucli urbà de l'antiga vila de Sarrià. Els terrenys els havia adquirit al 1862 l'industrial Joan Güell, ajuntant en una de sola les propietats de 4 masos preexistents: can Feliu, que s'ubicava a tocar de les actuals facultats de la vessant mar de la Diagonal, can Baldiró, a prop de la cruïlla del que ara és avinguda Pedralbes amb la Diagonal, can Berra, una mica més al nord, i la Torre Güell, que la nissaga va transformar en la seva residència d'estiu. En aquella època, s'accedia a la finca des del sud, és a dir, en un punt que avui dia és a l'avinguda Joan XXIII, a l'entrada de la Facultat de Farmàcia, just davant de l'ho…

Brussel·les

Imatge
Brussel·les és una de les ciutats on major desenvolupament va tenir el Modernisme, conegut allà amb el nom d'Art Nouveau. Amb la seva designació com a capital de Bèlgica, un cop fundat el país al 1830 després de separar-se del Regne d'Holanda, Brussel·les va començar a experimentar un gran creixement; econòmic, urbanístic i demogràfic. Entre el 1870 i el 1910, per exemple, va passar dels 250.000 als 800.000 habitants. La ciutat es va expandir als suburbis gràcies a l'electrificació i als tramvies. S'aixecaven nous barris, es construïen bulevars i avingudes, infrastructures (la línia ferroviària entre Brussel·les i Malines va ser la primera a inaugurar-se a l'Europa continental al 1835) i nous monuments, com ara el Parc del Cinqüentenari (1880) i les Arcades del mateix nom (1905). La ciutat també bollia a nivell intel·lectual; al 1847 Marx i Engels hi van publicar el seu Manifest Comunista. Es desenvolupava una important burgesia que, com en d'altres punts d'…

Una visita a l'exposició "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Imatge
Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país. Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en aquest procés va ser la creació de cooperatives i societats productores que …

Els cellers modernistes, a CaixaFòrum

Imatge
Avui divendres, dia 6 de juliol, s'inaugura a CaixaFòrum de Barcelona l'exposició "Cellers, cooperativisme + Modernisme". La mostra, que es podrà visitar fins al proper 14 d'octubre, pretén fer un repàs al fenòmen dels cellers modernistes des d'una triple perspectiva.


D'una banda, la històrica, en què s'intenta explicar en quin context van començar a crear-se les cooperatives agrícoles de pagesos, moltes de les quals van encarregar la redacció dels projectes de les seves seus a arquitectes modernistes. En aquest punt, podrem aprofundir coneixements sobre la reacció que la pagesia catalana va tenir per revifar una activitat econòmica obligada a renovar-se després de la plaga de la fil·loxera, a finals del segle XIX. El cooperativisme es va estendre com a fórmula mercantil i el Modernisme hi va aportar el toc que consagrava la revifalla econòmica del sector. A les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà és on hi ha actualment la major concent…