dissabte, 5 de novembre de 2016

Neix PortalGaudi.com; el web de referència sobre l'obra d'Antoni Gaudí



Divendres passat va entrar en funcionament el web portalgaudi.com que neix amb la intenció d'esdevenir el màxim referent informatiu per als admiradors de l'arquitecte de Riudoms. El web neix a iniciativa del Consell Gaudí, òrgan en què hi ha representats els gestors de tots els edificis que Gaudí va fer a Catalunya, a més dels ajuntaments de Riudoms, Reus, Barcelona, la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest nou recurs, disponible en català, castellà, anglès i francès, permet consultar la història dels 14 edificis que Gaudí va arribar a construir a Catalunya, dels quals 7 varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El web també permet consultar documents històrics de cadascuna d'aquestes obres, com ara la planimetria, els expedients d'obra i les declaracions oficials de protecció. De cara al futur, PortalGaudi pretén esdevenir l'arxiu digital de tota la documentació relativa a l'obra de l'arquitecte, recopilant la informació que conserven els gestors dels seus edificis. Igualment, es pretén crear el 'Passaport Gaudí', que acreditaria les persones que visitin la seva obra. Els gestors del web també han anunciat que crearan una Ruta Gaudí per promocionar més l'obra de l'arquitecte.

divendres, 4 de novembre de 2016

La Rotonda reobre portes recuperant una petita mostra del seu origen modernista


Templet, façana i part de l'estructura constructiva interior. Res més. És el que resta de l'edifici original, plantejat al 1906 per l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. La Rotonda, també coneguda com a Casa Andreu, està ubicada a la cruïlla del passeig de Sant Gervasi i l'avinguda del Tibidabo. La finca va viure dissabte passat una jornada de portes obertes abans de deixar pas al seu nou ús com a edifici d'oficines amb locals comercials i aparcament privat. L'edifici, que els seus anteriors propietaris varen voler enderrocar al 1975, va ser declarat Monument Històrico-Artístic al 76 i forma part del catàleg modernista de la ciutat de Barcelona. La Rotonda, però, arriba a 2016 amb un important currículum d'obres, canvis d'usos i enderrocs importants que han anat transformant a poc a poc l'obra pensada per Ruiz ara fa més d'un segle. De fet, ja al 1918 Enric Sagnier va projectar-ne una ampliació per acollir l'Hotel Metropolitan, que va funcionar fins a la dècada dels 70 com a un dels establiments més luxosos de Barcelona. Als 50 s'hi va fer una remunta per afegir-hi un parell de plantes més, fins a arribar a les 5 que hi ha actualment en superfície. Aquesta obra en concret, que va dirigir l'arquitecte Josep María Sagnier i Vidal (fill d'Enric Sagnier), va suposar la destrucció dels pinacles modernistes que coronaven la part superior de l'edifici. Un cop clausurat l'Hotel Metropolitan, la Rotonda va acollir usos sanitaris fins que al 1999 el va adquirir Núñez i Navarro. Aquesta promotora plantejà una reforma integral de l'edifici un cop finalitzà el contracte de lloguer amb la família Andreu, a qui havia comprat la finca i que en va ser la promotora a primers de segle XX. El projecte per recuperar la Rotonda va generar molta polèmica al barri, on al 2008 es va crear una plataforma per aturar-lo. Es considerava que el projecte, fet per l'arquitecte Alfredo Arribas, pretenia enderrocar zones protegides. Encara no hi ha sentència definitiva, però l'obra ja està totalment acabada. Tan sols falta adequar l'interior perquè en uns mesos s'hi puguin instal·lar les firmes que en començaran a fer ús.

Imatge de la Rotonda al 1925
Els treballs duts a terme han vetllat per rehabilitar el templet de la coberta, autèntica joia modernista que compta amb mosaics en trencadís de Lluís Brú, i ceràmiques vidriades de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. S'ha pogut recuperar el 90% de les peces originals; la resta ha calgut substituir-les. Motius florals i escultures zoomorfes formen part de l'obra, que en els seus inicis feia de coberta del pou cilíndric de l'edifici. Aquest cos de l'edifici ha estat i continua sent el més emblemàtic de la Rotonda; fins i tot li ha donat el nom. Els altres dos cossos s'ubiquen a banda i banda, formant entre sí un angle de 45 graus. L'obra acabada d'inaugurar ha recuperat l'aspecte original de la façana, restaurant part de les escultures i les motllures decoratives amb motius florals. Destaquen els bustos que fan referència a les 4 estacions de l'any i que hi ha al balcó del primer pis de l'ala cilíndrica. El passat mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè, patrona de Barcelona, es va inaugurar un nou sistema intel·ligent d'enllumenat amb 86 bombetes led; un sistema que regula la lluminositat, proporcionant una llum càlida fins a mitjanit. La rehabilitació de Núñez i Navarro va incloure l'enderroc de nombroses parts de la finca i una nova cimentació de l'edifici. Segons la Plataforma Salvem la Rotonda, els treballs de rehabilitació varen suposar la destrucció del 80% del que restava dempeus de la Rotonda; principalment la part interior de l'illa. A les zones que s'han conservat encara es poden veure les columnes originals del projecte de Ruiz Casamitjana.







La Rotonda va ser testimoni directe de la urbanització del Tibidabo. Salvador Andreu, associat amb la Banca Arnús-Garí, en va ser un dels principals impulsors. Andreu va ser un empresari farmacèutic i promotor immobiliari que va popularitzar unes famoses pastilles contra la tos. La Rotonda va ser pensada inicialment com a edifici d'habitatges, tot i acabar acollint l'Hotel Metropolitan. La promoció urbanística de la zona va suposar la millora dels accessos al Tibidabo, amb la construcció de l'avinguda del mateix nom, on a poc a poc es varen anar aixecant diverses mansions, com la casa del mateix doctor Andreu i el Frare Blanc (o Casa Roviralta), antiga masia adquirida per l'indiano Teodor Roviralta, que va encarregar la seva reforma a Joan Rubió i Bellver perquè la transformés en la seva residència. La urbanització de l'espai va culminar amb la construcció del temple expiatori del Sagrat Cor, a la carena del Tibidabo (obra d'Enric Sagnier), la del parc d'atraccions, inaugurat al 1901, la creació del funicular i la d'una línia de tramvia que actualment encara està en ús; el Tramvia Blau.

dilluns, 3 d’agost de 2015

La Casa de les Punxes acollirà el Museu Puig i Cadafalch

La Casa de les Punxes, obra de Puig i Cadafalch (Foto: modernistespuntcom.blogspot.com)

Segons publica en la seva edició d'avui El Periódico de Catalunya, la Casa de les Punxes, ubicada a la confluència de l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer del Bruc de Barcelona, acollirà l'any que ve el nou museu Puig i Cadafalch. No s'han avançat gaire detalls del projecte, que està tirant endavant un grup d'inversors privats en coordinació amb el grup immobiliari Texna, propietari de la finca. Tan sols es coneix que el futur museu ocuparia dependències comercials de l'edifici i alguns pisos superiors de la Casa. A més de botiga, el museu disposaria també d'un espai gastronòmic. Tot resta pendent, però, de què es vagin extingint els contractes de lloguer dels diferents habitatges de la construcció. De moment, i segons la informació publicada en aquest diari, ja es disposa del local on hi havia la lliberia Les Punxes, que va tancar ara fa un parell d'anys. L'entrada al futur museu es podria habilitar en aquest mateix local. Segons Joan Pons, coordinador del projecte del museu, a partir del proper mes d'octubre es podrien fer públics nous detalls de l'obra.

La Casa de les Punxes va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch al 1905. Propietat de les germanes Terrades, l'arquitecte va dissenyar un edifici d'aspecte medieval amb influències del gòtic europeu, on destaquen 4 torres rematades per una estructura cònica amb agulles, que li varen donar el nom popular a la finca. L'edifici va ser declarat Monument Històric Nacional al 1975 i al gener d'un any després, Bé Cultural d'Interès Nacional.

dimarts, 14 d’abril de 2015

"Catifes de ciment", l'art de la rajola modernista a Sitges

Cartell de la mostra
L'art del paviment i la rajola hidràulica; probablement una de les manifestacions artístiques menys estudiades del Modernisme. És el tema de la mostra "Catifes de ciment", que tot just s'acaba d'inaugurar a l'Edifici Miramar de Sitges i que es podrà visitar fins al proper 31 de maig. Es tracta d'una exposició itinerant comissariada per Ignasi Domènech i organitzada per la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni d'aquesta vila marinera, i que inclou peces de la col·lecció particular de Jordi Griset, que ha esdevingut un dels màxims experts en la matèria a casa nostra. A la mostra també es poden veure videos on s'explica el procés d'elaboració d'aquest tipus de paviment, una petita mostra de rajoles modernistes i art déco, i catàlegs que les empreses presentaven als seus clients amb els diferents models de rajoles que fabricaven. Molts arquitectes prestigiosos de l'època varen cultivar aquesta espcialitat: Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d'altres. El dissenyador, pintor i dibuixant Alexandre de Riquer també hi va deixar la seva empremta.

Al 1996, Jordi Griset va trobar tot de rajoles hidràuliques en un contenidor d'escombraries; les va salvar de la destrucció definitiva. A partir d'aquell moment, va començar a estudiar tot el que envoltava el disseny i la producció d'aquestes petites obres d'art, alhora que incrementava a poc a poc la seva col·lecció de materials relacionats amb aquest món; des de rajoles fins a catàlegs d'empreses. Precisament aquest mes de març, Griset ha presentat el seu llibre "L'art del mosàic hidràulic a Catalunya", on s'explica l'origen del paviment hidràulic, la tècnica emprada en la seva producció, la relació dels principals fabricants a Barcelona, l'evolució dels dissenys decoratius d'aquest tipus de rajola, una relació de locals públics on encara se'n poden trobar, fotografies i reproducció de catàlegs de diversos fabricants, com ara Antonio Armengol (de Montcada i Reixac), Bulet, Cervera i Cia (de Barcelona), M. Carlos Butsems & Fradera (Barcelona), Escofet Fortuny & Cia (Barcelona), Mosáicos Hidráulicos de Juan Fábregas (Arenys de Mar) i J. Roura & Cia (Vic), entre d'altres.

Catàleg d'Escofet Tejera y Cia

Exemples de rajoles hidràuliques amb motius modernistes exposats a Sitges