Casa Amatller; la més veterana de la Mansana de la Discòrdia

La Casa Amatller va obrir de nou les portes el passat divendres 13 de març

Després de gairebé 5 anys de reformes i de 4,9 milions d'euros invertits en la seva recuperació, la Casa Amatlller va obrir de nou les seves portes als visitants el passat divendres. D'aquesta manera, la Mansana de la Discòrdia reviu l'esplendor de 3 de les joies més importants del Modernisme català, després que la Casa Lleó Morera obrís al públic al gener de 2014. La Casa Amatller és obra de Josep Puig i Cadafalch, que va actuar sobre un edifici preexistent construït al 1875. Propietat aleshores de Mariona Martorell i Pena, la construcció original l'havia projectada Antoni Robert i Morera. Es tractava d'un edifici auster amb una certa influència neoclàssica. L'industrial Antoni Amatller i Costa, continuador del negoci xocolater creat pel seu avi al 1797, adquirí la finca per 20.456,8 pessetes al març de 1898. Immediatament va encarregar a Puig i Cadafalch el projecte de reforma del bloc amb la intenció d'habilitar-hi la seva residència habitual, a la planta noble, i de fer-hi dos pisos més per llogar a les plantes superiors. Amatller, separat de l'esposa, va viure a la casa amb la seva filla Teresa fins al moment de la seva mort, al 1910. Teresa Amatller s'hi va estar fins que va morir, sense descendèndia, mig segle després. A partir d'aquell moment, la Casa va passar a mans de l'Institut Amatller d'Art Hispànic fundat per ella mateixa per gestionar la col·lecció d'obres adquirides pel seu pare.

Porta de la Casa Amatller des del passeig de Gràcia

Puig i Cadafalch va projectar una intervenció a la planta baixa, a la planta noble i a la façana de l'antiga casa de Mariona Martorell. A més, hi va afegir una planta més, on Amatller hi instal·laria el seu estudi fotogràfic. L'industrial era un viatger; acompanyat de la seva filla, va anar a Egipte, el Marroc i Estambul, on gaudia fent fotografies i adquirint diverses obres d'art, bàsicament cristall de diferents èpoques, però també ceràmica, escultura, pintura i art sacre. Va arribar a reunir més de 4000 peces. Algunes d'elles s'exposen a la Casa recentment restaurada. Va viatjar fins i tot amb el mític Orient Express, i quan tornava a Barcelona, feia conferències sobre tot el que havia vist. Per tal de poder aconseguir la llicència d'obres, Amatller va haver de pagar 1.521,21 pessetes a l'Ajuntament de Barcelona per poder superar el sostre màxim d'edificació permès, que a l'època era de 22 metres. Els treballs de remodelació de l'edifici varen durar poc menys d'un any i mig. Amatller i la seva filla Teresa s'hi instal·laven al 1910, deixant enrere l'antiga casa familiar del Born.

Sant Jordi matant el drac

A l'hora de projectar la façana, Puig i Cadafalch va complir amb una de les principals exigències d'Amatller: fer una finca visualment alegre, que fugís del gris imperant a la Barcelona industrial i en creixement constant de l'època. Una façana que, a més, expliqués qui era el propietari de la finca. D'aquesta manera, l'arquitecte mataroní va pensar una façana rematada amb una silueta esgraonada, evocant així la forma de les rajoles de xocolata. També hi va pensar diverses escultures que feien referència a diferents aspectes de la figura i el caràcter del seu client: Sant Jordi matant el drac just a la porta principal de l'edifici per remarcar la catalanitat d'Amatller; escuts amb àmfores, figures de granotes bufant vidre i de porcs treballant fang per evocar la seva afició al col·leccionisme d'art; escultures d'óssos amb una càmera per retratar la seva passió per la fotografia... Les escultures, repartides per tota la façana de l'edifici, van ser obra d'Eusebi Arnau. I és que, com era habitual a l'època, per fer l'obra de la Casa Amatller, l'arquitecte va formar un equip integrat pels més prestigiosos especialistes de cadascuna de les arts aplicades. Una altra de les característiques de la Casa Amatller és que Puig i Cadafalch va eliminar qualsevol accés des del carrer al local comercial dels baixos. L'entrada a la botiga s'havia de fer des de l'interior de l'edifici.

Escultures al·legòriques a les aficions d'Antoni Amatller a la façana de la Casa; una pintora i un escultor

Puig i Cadafalch va pensar un accés independent a la planta noble, on haurien de viure Antoni Amatller i la seva filla Teresa. Una escala que únicament condueix al seu pis. La planta inferior, tancada encara al públic, va ser pensada per a la cuina, el rebost i la zona de residència del servei dels Amatller. En un futur s'hi farà un restaurant. Des del hall principal de l'edifici, on encara es conserva l'antiga entrada per als carruatges, una altra caixa d'escala distribueix els visitants a la resta de pisos del bloc. Hi va haver ascensor, cosa que permet determinar que la finca va disposar d'electricitat des del començament.

Accés principal a l'edifici; antiga entrada per a carruatges

La coberta de la caixa d'escala que dóna accés al pis està rematada amb un imponent vitrall

La planta noble té una superfície aproximada de 400 metres quadrats. Les zones d'habitatge es distribueixen al llarg dels 2 distribuïdors laterals projectats per Puig i Cadafalch. Contràriament al que passa a la Lleó Morera, a la Casa Amatller es van habilitar els espais públics a la part posterior de la vivenda, i els privats, a la que dóna al passeig de Gràcia. En aquesta darrera part es van habilitar les habitacions d'Antoni Amatller (a l'esquerra si ens ubiquem davant de la finca) i de la seva filla Teresa (amb la tribuna que toca a la Casa Batlló), separades per una gran sala que l'industrial utilitzà per exposar en vitrines les peces de cristall que anava adquirint, i d'un cosidor, avantsala de la cambra privada de Teresa. Les habitacions tenien rerecambres, on hi va haver els vestidors i els lavabos particulars dels amos de la casa.

La tribuna de la dreta correspon a la cambra de Teresa Amatller; la finestra del costat, al seu cosidor

L'accés al pis es feia pel passadís que connecta les estances privades de Teresa Amatller amb la part posterior de l'habitatge. Un mosàic al terra donava la benvinguda als qui hi arribaven: 'Déu vos do bon dia i bona hora". Al rebedor, els Amatller hi tenien 2 bodegons d'Andrés Deleito (un amb carn i un altre, amb peix, amb què s'intentava transmetre la idea que en aquella casa no hi faltava de res), i un parell de quadres de Bartolomé Bermejo, pintor gòtic d'origen cordobès que executà gran part de la seva obra a la Barcelona del segle XV. Des del passadís, a l'habitació de Teresa Amatller s'hi accedeix a través del cosidor. La seva cambra, just al costat, a diferència de la del pare, tenia una tribuna sobre el passeig de Gràcia; presidida per una columna amb un capitell amb escultures que venen a ser una al·legoria de la vida femenina. Encara s'hi conserva un mirall de dues fulles batents encastat a la paret, i un armari de fusta fet per Gaspar Homar. Just al darrere, Teresa Amatller tenia el seu vestidor i, encara més al fons, un lavabo. Mort el pare, l'hereva de la mansió va decidir remodelar les seves estances al 1934 seguint aleshores els cànons art déco de l'època, molt més senzill, auster i linial. Avui, la seva habitació ha recuperat l'aspecte que li havia donat Puig i Cadafalch; el vestidor roman al més pur estil art déco.

Mosàic d'inspiració romana a l'entrada del pis dels Amatller

Habitació de Teresa Amatller

Llit de Teresa Amatller

A l'altra banda de la casa, les estances d'Antoni Amatller. L'habitació, amb finestra sobre el passeig de Gràcia, estava decorada amb autoretrats de l'empresari, un retrat de la seva mare i un altre de Josep Gudiol i Cunill, sacerdot, arqueòleg, historiador de l'art i conservador del Museu Episcopal de Vic, amb qui Amatller va mantenir una estreta amistat. Gudiol assessorà l'empresari en les seves adquisicions d'obres d'art. El seu nebot, també anomenat Josep Gudiol, va col·laborar amb Teresa Amatller en la fundació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic al 1941.

Sala on Amatller exposava la seva col·lecció de peces de cristall

Escultura de la xemeneia del menjador

La part pública de la Casa s'ubica al fons del pis. S'hi arriba a través dels dos passadissos laterals de la casa, que desemboquen al menjador, presidit per una gran xemeneia. En ella, Puig i Cadafalch hi va projectar un conjunt escultòric que fes referència al trànsit navilier entre Barcelona i Cuba, on els Amatller hi tenien les plantacions del cacau amb què nodrien el seu negoci de fabricació de xocolata. S'hi por veure un navegant acompanyat d'una indígena a bord d'un vaixell. La sala té una gran finestra d'inspiració gótica que donava al gran jardí de la finca. Al cantó esquerre, la sala de música, on es varen tronar amagades unes monedes d'or del segle XV durant les obres de restauració de la Casa. Teresa Amatller les havia embolicades en paper de diari al 1934 i les havia encastat dins el marc de la porta que connecta la sala amb el menjador.

Aspecte del menjador de la Casa, amb una finestra d'inspiració gòtica

Xemeneia al menjador de la Casa Amatller

Just abans de l'accés al menjador pels passadissos laterals de l'habitatge hi ha un corredor transversal on Puig i Cadafalch hi va fer posar una pica de marbre perquè els amos de la Casa s'hi poguessin rentar les mans abans de seure a taula. Amatller també hi va penjar, aquí, un quadre de Ramon Casas.  Al terra, mosàic d'inspiració romana. El corredor dóna a un pati de llums, que per l'altra banda connecta amb el despatx particular d'Antoni Amatller. Es tracta d'una estança petita, amb una làmpada de vitrall que permetia regular la llum. A la seva esquena, Amatller hi havia penjat un retaule romànic.

Làmpada al despatx d'Antoni Amatller

A l'hora de redactar el projecte de restauració de la Casa Amatller, els tècnics de l'empresa Urcotex varen poder recolzar-se amb l'abundant documentació de l'època que encara es conserva; des dels plànols que havia fet Puig i Cadafalch (que es troben a l'Arxiu Nacional de Catalunya) fins a les fotografies que Antoni Amatller havia fet de gairebé totes les estances de la seva casa, tret dels banys i del seu vestidor particular. Es per això que aquesta darrera zona tan sols conserva avui dia els arrambadors originals i les portes de fusta; la sala conté una vitrina on s'hi exposen diverses peces de cristall de la col·lecció Amatller, adquirides per l'industrial en diferents llocs d'Espanya i d'Itàlia. També hi va haver problemes a l'hora de determinar el color original del paper de paret de l'habitació de Teresa Amatller, ja que les instantànies que feia l'amo de la Casa eren en blanc i negre. El pis dels Amatller, tal com s'acaba d'inaugurar, conté els mobles originals de la família. En el transcurs de les obres de restauració de la finca es va haver d'actuar per reparar humitats que havien malmès estucats i esgrafiats; fisures que havien aparegut als marbres, corc que havia afectat el terra del saló principal; es va haver de netejar el paviment, ennegrit en força zones, i es van haver de reforçar els elements estructurals de tot l'habitatge.