Retalls del Modernisme

Vista general de la cripta que Gaudí va dissenyar per a la colònia Güell Ubicada a Santa Coloma de Cervelló, la colònia Güell es va començar a aixecar al 1890 quan l'empresari Eusebi Güell va substituir la seva antiga fàbrica tèxtil de Sants (el Vapor Vell) per unes noves instal·lacions industrials al peu d'una veritable 'ciutat' de nova planta on hi residissin els treballadors de l'empresa i les seves famílies. Una 'ciutat' que disposés de tota mena de serveis; escoles, dispensari, economat, església i centre social de reunions i d'esbarjo a més d'habitatges i locals per eixoplugar els serveis administratius de l'empresa i del nucli de població. Naixia la colònia Güell, seguint un model d'organització sòcio-laboral que els anglesos ja havien posat en pràctica un segle abans. L'indret escollit per Güell era el terreny que envoltava el mas can Soler de la Torre, construït al 1622 però que el seu pare Joan havia adquirit al ...

El celler modernista de Sant Cugat del Vallès va tornar a obrir les portes divendres al vespre, ara transformat en nova subseu del museu de la ciutat. El celler, projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell, acull des d'ara una exposició en què s'explica l'origen de l'edifici, la història de la cooperativa que el va fer construir i el procés de fabricació del vi, tasca per a la qual va ser aixecat al 1921. L'Ajuntament preveu utilitzar-lo també com a sala polivalent, on s'hi programaran des de concerts fins a tallers per a infants. El celler es va contruir al 1921 per encàrrec de la cooperativa de pagesos i propietaris rurals de Sant Cugat Imatge del lateral de l'edifici El propietari del celler va ser el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa fundada el 1921 per 51 homes entre els quals hi havia parcers, arrendataris, petits propietaris de terres i algun hisendat que volien unir esforços per produir i comercialitz...

El museu Gaudí de Reus dedicarà l'any que ve un nou espai expositiu que relacionarà la figura d'Antoni Gaudí amb la de Lluís Domènech i Montaner i aprofundiarà en la resta d'obres modernistes que hi ha a la ciutat. L'espai, que s'ubicarà a la primera planta del museu, durà per títol "Gaudí i el Modernisme a Reus". Segons el programa previst, al qual ha tingut accés l'agència Europa Press, els treballs per habilitar-lo començarien el proper mes d'octubre de 2014. La previsió és tenir-lo llest el 15 de desembre. El discurs museístic d'aquest nou espai s'articularà al voltant de 3 eixos. En primer lloc, els visitants accediran a la secció "De Gaudí a Domènech i Montaner", on s'explicarà la mort de l'arquitecte de Reus i l'eclosió del barceloní, que també va deixar la seva emprempta a Reus amb obres importants, com l'Institut Pere Mata, la Casa Gasull, la Casa Rull i la Casa Navàs, ubicada a molt pocs metres de...

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha anunciat avui la creació d'un consell de propietaris i d'experts que tindrà per objectiu reforçar la promoció de l'obra d'Antoni Gaudí com a subjecte cultural i turístic. L'organisme reunirà propietaris d'obres de l'arquitecte i entitats que estudien la figura i el llegat del reusenc. La idea de constituir aquest consell va sorgir arran dels treballs que ha fet l'Ajuntament de Mataró per conservar i donar a conèixer l'obra de Gaudí ara que és a punt de complir-se el 130è aniversari de la nau de la Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense, el primer projecte que va fer l'arquitecte català un cop llicenciat. Per commemorar l'efemèride, l'Ajuntament de la capital del Maresme ha impulsat la Declaració de Mataró, que es signarà el proper dissabte. En ella, propietaris d'onze de les obres més representatives de l'arquitecte i 6 entitats que estudien la figura ...

Ubicada a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb Enric Granados (Barcelona), la Casa Sayrach és considerada com la darrera obra del Modernisme català. L'edifici, acabat al 1917, s'ianugurava en un moment en què aquest corrent arquitectònic ja havia deixat pas al Noucentisme. La Casa Sayrach es va projectar com a bloc de vivendes particulars. És obra de Manuel Sayrach i Carreras, nascut a Sants al 1886. L'arquitecte va viure al pis principal de la finca. Al 1926 es va acabar la Casa Montserrat, projectada també per Sayrach. És just al costat, però al carrer Enric Granados. També es tracta d'un edifici d'habitatges, el disseny del qual Sayrach va dedicar a la seva esposa, Montserrat Fatjó del Xiprers, amb qui s'acabava de casar. Casa Sayrach, a Diagonal - Enric Granados Ambdós edificis reflecteixen la particular concepció arquitectònica de Sayrach, que d'altra banda mostra una clara influència d'Antoni Gaudí en l'àmbit ornamental. En un te...

Per quart any consecutiu, Barcelona viurà aquest cap de setmana el 48h Open House, Festival d'Arquitectura. El certamen, que va començar el 1992 a Londres i s'ha estès a poc a poc a altres ciutats com ara Nova York, Dublín, Galway i Tel Aviv, programa un parell de jornades de portes obertes a 150 edificis emblemàtics de la ciutat. Aquest any, a més, s'ha convidat a afegir-s'hi a Santa Coloma de Gramenet, que obre les portes de l'antic recinte de la Clínica Mental, entre d'altres propostes. L'Open House programa visites al matí i a la tarda de dissabte i diumenge Des d'aquest dissabte al matí i fins a demà diumenge al vespre, es podran visitar de franc edificis emblemàtics de tot Barcelona, com ara l'Arc de Triomf, el Cercle del Liceu, l'Ateneu Barcelonès, el Círculo Ecuestre, la Casa Àsia, l'Ajuntament de Barcelona, el Mercat del Born i el de Santa Caterina o la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. En total, edificis de tots els d...

El recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau obrirà les seves portes a primers de 2014, tot i que les obres de rehabilitació del conjunt encara no estaran del tot acabades. Així, quan d'aquí a uns mesos l'obra de Domènech i Montaner torni a obrir les seves portes, encara s'estaran fent obres al pavelló de Sant Salvador i quedaran pendents les de 5 pavellons més: el Montserrat, el Carme, el Puríssima, el Sant Rafael i l'interior del central (el d'Operacions). Els altres 6 (Sant Jordi, Santa Apol·lònia, Sant Leopold, la Mercè, Sant Manuel i el d'Administració) estaran, però, del tot acabats. Igualment és previst que aleshores ja hagin finalitzat les obres de renovació de les instal·lacions, els treballs de geotèrmia, la consolidació dels túnels, la millora de les sales subterrànies i l'enjardinament central de tot el recinte. Les obres de rehabilitació van començar al 2009 i han suposat una inversió total de 71 milions d'euros, finançats p...

Els Pavellons Güell de Barcelona han estat inclosos a la llista bianual del World Monuments Fund (WMF), entitat sense ànim de lucre i amb seu a Nova York dedicada a la protecció de monuments d'arreu del món en perill pel seu mal estat de conservació. En la llista per a 2014 que acaba de fer pública l'organització també s'hi han inclòs la ciutat de Venècia, el centre històric de l'Aquila, a Itàlia (afectat per un terratrèmol el 2009) i les zones malmeses pel sisme i el posterior tsunami de Japó de 2011. Cartell promocional de la campanya a favor dels Pavellons Güell La inclusió dels Pavellons Güell en la llista del WMF permetrà internacionalitzar la causa de la seva protecció, podent rebre fons directes de l'organització, d'altres entitats i també de particulars a partir de 50 dòlars. La candidatura d'aquest monument a ser inclosa a la llista de l'organisme mundial va ser oficialitzada a partir de la proposta que en va fer la catedràtica de la U...

Camprodon va ser una de les destinacions favorites d'estiueig de la burgesia barcelonina de finals segle XIX i començament del segle XX. Era l'època en què els metges recomanaven gaudir de la natura, l'aire fresc i el poder curatori de les aigües. El tren havia arribat a Sant Joan de les Abadesses un parell d'anys abans. Bartomeu Robert, més conegut com a Doctor Robert, que arribà a ser alcalde de Barcelona al 1899, va ser el pioner de la colònia d'estiueig que a poc a poc es va anar formant en aquesta vila del Ripollès. Era l'amo de can Pujol, al carrer Freixenet, 46; una finca de finals segle XIX amb tres nivells a la qual se li va afegir una nau industrial al 1956 per acollir la planta de fabricació de les galetes Pujol. Des de Camprodon, el Doctor Robert escrivia articles per a La Vanguardia, on reclamava la importància de millorar la salubritat de les ciutats i l'educació en els bons hàbits d'higiene per evitar infeccions i malalties. El passeig d...

Imatge principal del díptic de Japonismes Siegfried Bing va ser un marxant d'art alemany nacionalitzat francès. Va dirigir l'empresa familiar, que es dedicava a importar productes orientals i a exportar mercaderies franceses al Japó. Va ser en l'època de l'emperador Meiji, en què el país asiàtic s'obrí a Occident deixant enrere un llarg període d'aïllament i d'organització feudal en què l'autèntic eix del poder polític eren els generals de l'exèrcit; els shogun. Bing es va especialitzar en art oriental, que feia arribar a França i fins i tot als Estats Units. Entre els seus clients hi havia col·leccionistes privats i museus. D'aquesta manera, Bing va obrir de bat a bat les portes d'Occident a l'art asiàtic i va contribuir a crear un mercat mundial d'obres. L'arribada de creacions artístiques de tota mena fetes al Japó va donar pas a un altre fenòmen; el japonisme ; terme encunyat per l'historiador francès Jules Claret...

L'Ajuntament de Barcelona restaurarà l'arc modernista que hi ha a l'entrada principal del mercat de la Boqueria des de les Rambles. Les obres, que estan pendents de trobar una empresa patrocinadora, podrien començar el proper mes de setembre, coincidint amb la inauguració de l'aparcament subterrani de la Gardunya, a la part del darrere del mercat. L'arc és obra de l'arquitecte Antoni de Falguera. Fet de ferro forjat i vidre blau amb petits cercles de color groc, es va inaugurar al 1914 junt a la coberta metàl·lica del mercat, dissenyada per l'enginyer d'origen anglès Miguel de Bergue i fabricada als tallers de la Barceloneta de la metal·lúrgica La Maquinista Terrestre y Marítima. L'arc, d'on penja l'escut de Barcelona, fet igualment amb ferro i vidre, ocupa tota l'amplada de l'accés a la Boqueria; el petit carreró que formen les 2 cases de les Rambles des d'on s'accedeix al popular mercat. L'arc, obra d'Antoni d...

El Govern de la Generalitat ha inclòs aquesta setmana al catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional els dos únics dibuixos que es conserven del projecte final del que havia de ser l'església de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) fets per Antoni Gaudí. Es tracta de dos exemplars fets amb carbó i aquarel·la, de 59 x 46 i 61 x 47 centímetres. Al 2012, van estar a punt de ser subhastats per la casa Balclis de Barcelona amb un preu de sortida de 275.000€, però una denúncia a darrera hora de Joan Rosell, rector de la cripta Güell,  va fer que els Mossos d'Esquadra ho impedissin. Rosell considerava que els dibuixos eren propietat de l'Església, malgrat que feia anys havien passat ja a mans privades. Gaudí els va fer entre 1898 i 1908. Formaven part d'una col·lecció d'esbossos del projecte, que en aquells moments era d'una església. L'obra, però, no es va acabar mai, ja que en morir el comte Güell al 1918, els seus descendents no van voler t...

Els Masriera van ser una de les nissagues més importants de la joieria i l'orfebreia modernista del nostre país. Els seus inicis es remunten al 1839, quan Josep Masriera i Vidal va obrir un taller al número 4 del carrer Vigatans, en ple barri dels orfebres (entre el carrer Montcada i l'actual Via Laietana). Amb el pas del temps, els seus 3 fills, Josep, Francesc i Frederic, s'anaren incorporant al taller familiar. Obriren botigues al carrer Ferran 35 i al número 22 del carrer Argenteria, i quan el pare va morir al 1872 els descendents es varen fer càrrec de tirar endavant el negoci. Al 1885, però, Frederic abandonava l'empresa i deixava els seus germans Josep i Francesc al capdavant de la firma. Aquests dos van fer-se construir un nou taller de l'empresa al carrer Bailèn, 72. N'encarregaren el projecte a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona, entre d'altres obres. El taller, que avui ocupa una congregació re...