La cripta Güell, una de les perles del Modernisme

Vista general de la cripta que Gaudí va dissenyar per a la colònia Güell
Ubicada a Santa Coloma de Cervelló, la colònia Güell es va començar a aixecar al 1890 quan l'empresari Eusebi Güell va substituir la seva antiga fàbrica tèxtil de Sants (el Vapor Vell) per unes noves instal·lacions industrials al peu d'una veritable 'ciutat' de nova planta on hi residissin els treballadors de l'empresa i les seves famílies. Una 'ciutat' que disposés de tota mena de serveis; escoles, dispensari, economat, església i centre social de reunions i d'esbarjo a més d'habitatges i locals per eixoplugar els serveis administratius de l'empresa i del nucli de població. Naixia la colònia Güell, seguint un model d'organització sòcio-laboral que els anglesos ja havien posat en pràctica un segle abans.

L'indret escollit per Güell era el terreny que envoltava el mas can Soler de la Torre, construït al 1622 però que el seu pare Joan havia adquirit al 1860 perquè la família hi passés algunes temporades. Quan el projecte de la colònia es va començar a executar, el mas, adosat a l'església de la Mare de Déu dels Dolors, va quedar ubicat en un dels extrems del nucli de població, just al davant de les instal·lacions industrials. Es considera que amb aquest projecte Güell volia evitar el risc de conflictes laborals allunyant els seus treballadors de l'ambient reivindicatiu que es vivia a l'època al pla de Barcelona i als nuclis industrials del voltant, com ara Sants i Sant Andreu de Palomar. Amb doble intenció o no, el cert és que la colònia Güell dotà els seus veïns d'un espai per viure amb els serveis necessaris a tocar de les cases, carrers amples, una plaça i tot de bosc al voltant.

Eusebi Güell, hereu de l'empresa familiar en morir el seu pare al 1872, va encarregar el projecte dels diferents edificis que havien de constituir la colònia a diversos arquitectes, com ara Francesc Berenguer i Mestres, el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, Joan Rubió i Bellver i Antoni Gaudí. Al de Reus li va encomanar la tasca de projectar una nova església per a la colònia, ja que el temple de la Mare de Déu dels Dolors ja se'ls havia quedat petit. L'encàrrec, Gaudí el va rebre al 1898. Fins que no se'n va posar la primera pedra (al 1908), l'arquitecte va anar fent un acurat estudi de com hauria de ser el temple; tot un joc de torres còniques, superfícies hiperbòliques i columnes de basalt inclinades. Fins i tot, en el seu taller a peu d'obra en va fer una maqueta amb cordills lligats del sostre d'on penjaven petits saquets de sorra per tensar-los al màxim. D'aquesta manera aconseguia representar tot el joc de diferents volums i superfícies que havia de tenir la futura església. Invertida, la imatge de la maqueta donava idea de l'aspecte geomètric final de l'edifici (la maqueta es pot veure a l'exposició "El Taller de Gaudí" del Museu Diocesà de Barcelona).

Maqueta de cordes amb què Gaudí estudiava volums
Antoni Gaudí projectà un temple de 2 naus disposades l'una al damunt de l'altra. L'església la va voler construir dalt un petit turonet del terreny, envoltat de pins i a l'extrem de la colònia més allunyat de la fàbrica. Hi va pensar torres laterals i un cimbori de 40 metres d'alt. Per raons que mai no s'han sabut, els Güell anunciaren al 1914 que deixaven de finançar la construcció del temple i Gaudí n'abandonà l'obra, que finalitzà 2 anys després amb l'acabament de la nau inferior; visitable actualment. La resta del projecte mai no s'executà. Des d'aleshores, a l'església se l'ha considerada una cripta, ja que un dels extrems (la part de l'altar) queda recolzat en un dels desnivells del terreny, que Gaudí va voler integrar en el projecte. El temple, beneït al 1915, conté piles d'aigua fetes amb closques marines i seients de fusta dissenyats per Gaudí mateix.






Esbós de l'església de la colònia fet per Gaudí
A l'exterior de la cripta, Gaudí va utilitzar pedra i va recórrer al trencadís
Detall del trencadís a l'exterior de la cripta
Porxo amb columnes a l'accés principal de la cripta

No era aquell el primer cop que Eusebi Güell confiava en Antoni Gaudí. Al 1884 ja li havia encarregat el disseny del nou accés a la seva finca de les Corts (consulteu l'entrada dedicada als Pavellons Güell); un any més tard li va encarregar el projecte del seu palau al carrer Nou de la Rambla (del qual també n'hi ha una entrada en aquest mateix blog) i posteriorment, al 1900, el de la urbanització de luxe que pretenia fer a la part alta de la ciutat, tot un fracàs comercial, i de la qual Gaudí tan sols en va fer la zona ajardinada (el Parc Güell). Les obres del parc s'aturaren al 1914, just el mateix any en què els Güell també ordenaren suspendre els treballs de construcció de la cripta a la colònia. Fins i tot abans de totes aquestes dates, al 1893, Gaudí ja havia treballat per a un familiar del marquès de Comillas, sogre de Güell, a la localitat càntabra d'aquest mateix nom. Aquí, Gaudí hi projectà una residència d'estiu d'estil oriental, El Capricho, que es va construir a tocar del palau de Sobrellano, on hi tenia la seva residència el marquès.

Perspectiva del sostre de la cripta

Interior de la cripta
Gaudí dissenyà una pila baptismal feta amb una closca marina


Confessionari dissenyat per Gaudí

A Santa Coloma de Cervelló, a la resta de la colònia es va construir la cooperativa de consum (on actualment hi ha la guixeta, la botiga i un centre d'interpretació de la colònia), el celler (que acull una exposició permanent), l'Ateneu Unió i el teatre Fontova (locals annexos ubicats a la plaça Joan Güell), ca l'Ordal (on hi vivien les 3 famílies que havien de prendre cura de les terres cultivables de la zona), l'antic convent de les monges carmelites de Sant Josep (on les religioses cuidaven de la gent gran, els malalts i els infants perquè les mares puguessin treballar a la fàbrica), el centre Sant Lluís (on s'hi feien representacions teatrals, jocs i catequesi; transformat avui dia en un centre cultural), la casa del secretari de la colònia, ca l'Espinal (on hi vivia l'administrador de l'empresa) i l'escola amb la casa del mestre a tocar.

Centre Sant Lluís
Part posterior de Ca l'Ordal
Cal Metge

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu