diumenge, 27 d’octubre de 2013

Casa Sayrach, l'obra que posava punt final al Modernisme català

Ubicada a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb Enric Granados (Barcelona), la Casa Sayrach és considerada com la darrera obra del Modernisme català. L'edifici, acabat al 1917, s'ianugurava en un moment en què aquest corrent arquitectònic ja havia deixat pas al Noucentisme. La Casa Sayrach es va projectar com a bloc de vivendes particulars. És obra de Manuel Sayrach i Carreras, nascut a Sants al 1886. L'arquitecte va viure al pis principal de la finca. Al 1926 es va acabar la Casa Montserrat, projectada també per Sayrach. És just al costat, però al carrer Enric Granados. També es tracta d'un edifici d'habitatges, el disseny del qual Sayrach va dedicar a la seva esposa, Montserrat Fatjó del Xiprers, amb qui s'acabava de casar.

Casa Sayrach, a Diagonal - Enric Granados

Ambdós edificis reflecteixen la particular concepció arquitectònica de Sayrach, que d'altra banda mostra una clara influència d'Antoni Gaudí en l'àmbit ornamental. En un text acabat al 1909 però mai publicat ("L'arquitectura nova"), Sayrach ja explicava que l'arquitecte havia de buscar la seva inspiració en la natura. D'aquesta manera, proposava crear l'estil catalaúnich, és a dir, un corrent arquitectònic català i únic que es basés en l'observació del paisatge propi del país. La Casa Sayrach i la Casa Montserrat en són la mostra.

A l'esquerra, la Casa Montserrat; a la dreta, Casa Sayrach

L'accés a la Casa Sayrach recorda la nau central d'un petit temple. Columnes a banda i banda, una petita 'capella' a la dreta (un racó que condueix a un dels habitatges de la finca) i una altra al fons, a l'esquerra, on l'arquitecte hi va projectar l'escala i l'ascensor. Al lloc que li pertocaria a l'altar, hi va fer un petit jardí, inexistent avui dia. Les formes escultòriques evoquen el mar; espirals que vindrien a representar l'esquelet d'una balena; ondulacions que representen les aigües deixades a la sorra pel pas del mar després d'una onada; petites incrustacions de colors que ens recorden les pedres arrodonides per la força del mar; i també al sostre, la petjada d'una gran petxina.

L'ascensor, de la Casa Sayrach, al fons del hall d'entrada a l'edifici
Els sostres de la Casa Sayrach, tot un catàleg de formes inspirades en la temàtica marina
Sostre al hall d'entrada a la Casa Sayrach
Casa del porter a la Casa Sayrach

A la Casa Montserrat, tampoc no hi falten les mateixes referències. Al sostre del vestíbul d'entrada a l'edifici, molt més petit que no pas el de la Casa Sayrach, l'arquitecte hi ha fer el que bé podria representar un corall. A les parets laterals, però, hi ha representar un parell de telons fets amb escaiola; clara referència al món del teatre, del qual sayrach n'era un apassionat. De fet, Manuel Sayrach també era dramaturg i va escriure poesia lírica. Al sostre encara avui es poden veure les inicials dels esposos, M i M. El puntet de la 'i' és una estrella de mar.

Casa Montserrat; a les parets, cortines de teatre; al sostre, formes de corall
Sostre al hall d'entrada a la Casa Montserrat

Hi ha qui també veu en la decoració de totes dues cases un simbolisme de caire més filosòfic. Per exemple, a la Casa Montserrat, just a la part de dalt de la caseta del porter, entre dues columnes jòniques hi ha un arbre amb tot de branques que es van bifurcant. Això, segons alguns crítics, representaria tots els coneixements que va adquirint la persona al llarg de la seva vida i que acaba configurant-ne la personalitat. Ambdós edificis estan dividits per uns columna a tota l'alçaca que representa el Cordó de Sant Francesc, que aquest ordre religiós va triar com a cinturó de l'hàbit dels seus monjos.

El Manuel Sayrach arquitecte només va deixar dues obres més, a part d'aquests edificis. Es tracta del monument al Sagrat Cor, a Moià, i el panteó familiar al cementiri Nou de Barcelona. Malauradament, als 60 es va enderrocar la Torre dels Dimonis, la finca d'estiueig de la família a Sant Feliu de Llobregat, de la qual ell mateix en va projectar la reforma al 1909, quan encara estudiava Arquitectura. Hi destacava el mur perimetral del recinte, on va representar els set dies de la Creació amb l'ús de miralls, vidres de color i carbó entre d'altres materials, utilitzant la tècnica del trencadís gaudinià. La família encara conserva un plec amb més de 2000 dibuixos de projectes que va pensar al llarg de la seva vida, que tot i això mai no es van realitzar. Sayrach també va dissenyar mobles, tipografies, escenografies i fins i tot redactà per a Francesc Macià un projecte de república integrada per diferents estats ibèrics.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada