Casa de Puig i Cadafalch, Argentona

Estat de la casa l'any 2006*
La casa de Puig i Cadafalch, a Argentona, està a punt de sortir de la UVI. Des del passat dia 2 d'agost la finca és de titularitat municipal, un cop culminat el procés que va acabar amb l'expropiació forçosa de la casa. La ja anterior propietària, Núria Riera (besnéta de l'arquitecte modernista) va demanar a l'Ajuntament que apliqués aquesta mesura després que fracassessin els seus intents de vendre la finca, sobre la qual ja pesava una primera sanció de 30.000 euros per l'estat ruinós en què es trobava tot i ser un Bé Cultural d'Interès Nacional. La Generalitat ja havia amenaçat Riera amb noves sancions si no millorava l'estat de la casa.

Un cop pactada l'expropiació, es va taxar la propietat i es començaren a pactar les condicions de tot el procés. En total, el municipi pagarà 422.000 euros en tres terminis, el primer dels quals ja s'ha fet efectiu. Els altres dos es pagaran l'any vinent i al 2014. L'acord inclou l'expropiació de la casa amb el seu petit jardí i tot el contingut de la finca, en què hi ha mobiliari, llibres, obres d'art i documentació diversa, que l'Ajuntament començarà a catalogar a partir d'ara a través dels tècnics del Centre d'Estudis Argentonins. Els historiadors hauran de determinar si tots aquests objectes havien pertangut a Puig i Cadafalch o es van adquirir després de la seva mort. La tasca és imminent, ja que la casa s'ha de buidar perquè puguin començar les obres de rehabilitació que s'hi han de fer.

Segons explica a Retalls del Modernisme l'alcalde d'Argentona, Ferran Armengol, l'Ajuntament té previst fer a la casa un centre d'interpretació de la figura i l'obra de Puig i Cadafalch, "un dels grans oblidats" i a qui "se li ha fet molt poc reconeixement" en comparació a altres arquitectes nacionals. Segons la idea inicial, el centre d'interpretació s'establirà a la planta baixa de la finca, on en vida de Puig i Cadafalch hi havia el seu despatx de treball, entre d'altres estances. És aquesta la part que el municipi obrirà als visitants, incloent-la en la Ruta del Modernisme, i on es desaria i conservaria la documentació de l'arquitecte. L'Ajuntament podria encarregar l'atenció als visitants del centre als guies del popular Museu del Càntir de la vila. La planta de dalt, on hi havia les habitacions, s'habilitarà per acollir les dependències de la Regidoria de Cultura i Patrimoni.

Estat actual de l'habitatge

Segons apunta Armengol, es tracta d'un projecte "totalment sostenible", ja que l'edifici estaria en ús i per tant gaudiria d'un manteniment i d'un servei permanent de vigilància. Tot i que el pla d'ús cultural encara no està fet i, per tant, ni tan sols pressupostat, l'alcalde comenta que el centre d'interpretació també podria tenir una petita botiga que vengués productes relacionats amb Puig i Cadafalch, Argentona i el Modernisme en general. Els seus ingressos contribuïrien a cobrir despeses. Actualment, es calcula que el projecte suposaria una inversió mínima d'1.5 milions d'euros, que s'intentarà finançar amb aportacions de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, a més de subvencions no públiques, segons Armengol.

Façana posterior

Detall de finestra a carrer


En el moment de fer efectiva l'expropiació, la finca estava molt degradada. La coberta ha patit filtracions que han perjudicat l'estructura i revestiments i acabats de l'interior de la planta pis com per exemple la llar de foc amb  de guix (motlle de la llar de foc que després es construiria en pedra a la casa Amatller) de l'estudi de l'arquitecte. Aquesta seria la part que requereix de la intervenció més urgent. També han caigut o s'han desmontat els merlets de coberta, un pinacle amb forma de pinya, la pèrgola de fusta que es perllongava fins al balcó en forma de glorieta que hi ha sobre la plaça de Vendre i una gàrgola que hi havia a la seva base. Molts d'aquests elements encara es conserven; es podrien reposar un cop restaurats i podrien servir de model per als que s'haguessin de fer de nou. A l'interior, hi ha molt mobiliari i força elements decoratius arrambats perquè es va haver d'apuntalar l'estructura (en bona parte costruida amb forjats de vigues de fusta. També hi ha motlles que Puig i Cadafalch havia usat per fer peces en sèrie en alguns dels seus projectes i peces sobrants d'altres construccions seves i que havia reaprofitat ubicant-les en aquest habitatge.

Pati de la casal*

Detall de finestra que dona al pati interior*


Hores d'ara, el projecte arquitectònic encara no està fet però ja s'ha encarregat a un especialista, coneixedor de l'obra de Puig i Cadafalch i del Modernisme. Només hi ha l'estudi geotècnic, per mesurar la resistència del terreny. Ferran Armengol calcula que abans de final d'any podrien haver-se fet tots els treballs necessaris per consolidar l'estructura de la casa, i que a partir d'aleshores es podria començar a fer la rehabilitació dels elements interiors i, finalment, l'habilitació dels espais de què es vol dotar la finca. En total, segons l'alcalde, l'obra es podria lliurar en un termini de 4 o 5 anys.

Interior de l'habitatge a la planta noble fa uns anys*

La finca era la casa d'estiueig de Puig i Cadafach i la va projectar ell mateix entre 1897 i 1905, integrant en una sola construcció tres velles cases rurals preexistents. Com que una de les cases feia cantonada amb la plaça de Vendre i el carrer Dolors Monserdà, va solucionar hàbilment l'angle formant sobre la planta baixa un jardí amb la pèrgola i la glorieta hexagonal de fusta girant cap als dos costats. La construcció, que s'integra perfectament en l'entorn, és senzilla, de fàbrica enlluïda coronada per un ràfec sobre tornapuntes i un emmerlat de perfil triangular, fet d'obra vista. La distribució de l'espai interior és força capriciós, ja que no hi ha eixos dominats i sí molts espais i racons amb funcions diverses; fins i tot un laboratori químic, on encara hi ha els instruments que un polifacètic Puig i Cadafalch utilitzava per fer-hi vi, ja que posseïa terrenys a la rodalia. A dins, hi trobem forjats de bigues de fusta a la vista, columnes, motllures amb motius florals al capdamunt de les finestres i a l'exterior, una xemeneia decorada amb trencadís ceràmic, maó, ferro forjat a les finestres, les portes i les baranes i més ceràmica.

Interior de l'habitatge fa uns anys*

La recuperació de la finca ha estat possible també gràcies a la pressió ciutadana. Es va constituir una plataforma cívica (Salvem can Puig i Cadafalch) per exigir a les administracions una actuació urgent per evitar la ràpida i progressiva degradació de la casa. A més de convocar manifestacions i organitzar xerrades informatives, van crear un blog (www.salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es) i una pàgina a la xarxa social Facebook. Durant un temps es va sospitar que Puig i Cadafalch havia amagat en ella tota la documentació que havia generat mentre havia estat president de la Mancomunitat de Catalunya, entre 1917 i 1923. Els documents, però, van ser finalment localitzats al darrere d'una falsa paret de fusta als altells de la casa que l'arquitecte tenia al carrer Provença de Barcelona.

*Fotografies extretes del llibre Puig i Cadafalch, Ed. Lunwerg

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu