dimecres, 22 d’agost de 2012

Brussel·les

Hôtel Ciamberlani de Paul Hankar

Brussel·les és una de les ciutats on major desenvolupament va tenir el Modernisme, conegut allà amb el nom d'Art Nouveau. Amb la seva designació com a capital de Bèlgica, un cop fundat el país al 1830 després de separar-se del Regne d'Holanda, Brussel·les va començar a experimentar un gran creixement; econòmic, urbanístic i demogràfic. Entre el 1870 i el 1910, per exemple, va passar dels 250.000 als 800.000 habitants. La ciutat es va expandir als suburbis gràcies a l'electrificació i als tramvies. S'aixecaven nous barris, es construïen bulevars i avingudes, infrastructures (la línia ferroviària entre Brussel·les i Malines va ser la primera a inaugurar-se a l'Europa continental al 1835) i nous monuments, com ara el Parc del Cinqüentenari (1880) i les Arcades del mateix nom (1905). La ciutat també bollia a nivell intel·lectual; al 1847 Marx i Engels hi van publicar el seu Manifest Comunista. Es desenvolupava una important burgesia que, com en d'altres punts d'Europa, va voler evidenciar el seu poder amb construccions imponents que van dissenyar els més prestigiosos arquitectes de l'Art Nouveau local colze a colze amb altres noms de la primera línia de les arts decoratives belgues. Moltes d'aquestes obres constitueixen una de les rutes turístiques més atractives de la capital europea. L'Art Nouveau és ben present doncs a Brussel·les, on es poden comptar fins a 1.000 edificis d'aquest estil.


Old England, de Paul Saintenoy. Originalment era uns grans
magatzems


Casa dissenyada per Albert Roosenboom


Gustave Serrurier-Bovy va ser dels primers arquitectes en sentar les bases del Modernisme en aquesta ciutat; darrera seu, joves arquitectes com Victor Horta, Henry van de Velde, Paul Hankar entre d'altres i fins a comptar-ne vint, van dissenyar edificis i molts dels seus elements decoratius interiors que trencaven amb els estils del passat. Aquest trencament va ser afavorit gràcies al desenvolupament de nous mètodes constructius i a l'ús de materials que fins aleshores no havien tingut un especial protagonisme com a elements decoratius en l'arquitectura, com per exemple el ferro laminat i fos, que permetia espais més grans i alhora més lluminosos quan es combinava amb el vidre, vidre plomat o miralls.






Accés a l'Hotel Otlet, projectat per Octave van Rysselberghe

Hotel Hannon, obra de Junes Brunfaut

Artistes que van saber fusionar la funcionalitat constructiva dels materials amb la seva vessant estrictament decorativa. Horta i van de Velde van rivalitzar. El primer sempre va voler crear construccions caracteritzades per l'amplitud, malgrat l'estretor dels solars en que s'aixecaven, i decorades amb luxe. N'és un exemple la seva pròpia casa, convertida actualment en el Museu Horta. La seva obra mestra, però, és la lamentablement desapareguda Maison du Peuple, construïda a Brussel·les entre 1896 i 1898 per acollir la seu del Partit dels Treballadors de Bèlgica. La gràcia d'aquest edifici rau en el fet que gairebé no hi havia parets i bona part de la façana estava composada per vidre i perfileria metàl·lica. L'estructura de l'edifici estava completament al descobert. En ell s'hi van projectar botigues, un cafè, oficines, un auditori, una sala de festes i un teatre amb capacitat per a 3.000 persones i marcaria un precedent en l'arquitectura de Brussel·les. 


Façana de la Maison du Peuple


Interior de la Maison du Peuple. Detall d'estructura amb acer laminat



Detall de façana de la casa Museu Horta


Escala central de la casa Museu Horta
Foto extreta del llibre editat pel mateix museu



Zona d'estar i menjador de la casa d'Horta
Foto extreta del llibre editat pel mateix museu


Van de Velde, que va començar com a pintor, considerava que totes les arts havien de posar-se al servei de les arts decoratives per millorar l'entorn en què viuen les persones. Per això, concebia una construcció a nivell global; des del disseny de l'espai al del mobiliari, la llum i els més petits detalls decoratius. Entre les seves creacions hi ha mobiliari de tota mena: taules, cadires, butaques... Van de Velde mai va tenir el mateix èxit que Horta a la capital belga. Així com l'arquitectura d'Horta tenia un estil més afrancesat (fet que reclamava més l'atenció a la burgesia local que li encarregava el disseny de les seves noves cases a la ciutat), en el cas de Van de Velde, la seva influència va ser més nòrdica i sòbria, tenint en compte que va estar uns anys instal·lat a Berlin on era reconegut pel disseny d'interiors, sobretot de locals comercials.


Disseny interior per Van de Velde a la botiga Havana-Compagnie a Berlin


Monument Mérode, de Henry Van de Velde a
Brussel·les

Paul Hankar, gran amic de Victor Horta, també va deixar l'empremta en alguns edificis d'estil Art Nouveau a Brussel·les, com per exemple la mateixa casa Hankar o l'Hôtel Ciamberlani, però malauradament, va morir molt jove als 41 anys.


Casa de Paul Hankar

En quant a característiques concretes de l'Art Nouveau belga, podríem dir que és d'un estil molt  personal i molt més auster en contrast amb aquest mateix estil en d'altres països europeus. El disseny i la decoració de les façanes és molt més sobri i menys arriscat. Si bé juguen molt amb volums i formes geomètriques, hi ha més mancança en elements decoratius, si ho comparem amb construccions catalanes o franceses de la mateixa època. Aquesta mancança però, la compensen per una altra banda amb un gran treball en ferro forjat i laminat, amb la presència de grans finestrals de carpinteria de fusta molt treballada o en l´ús d'esgrafiats molt elaborats i acolorits, que trenquen i compensen la geometria de les façanes. En el disseny d'interiors, es pot dir el mateix, però cal destacar la gran presència de perfileria laminada amb una funció estructural o merament decorativa. Es podria dir que els arquitectes modernistes belgues van ser uns mestres en l'ús d'aquest material, a destacar principalment les obres d'Horta.


Vivenda projectada per Arthur Nelissen



Porta d'accés a l'habitatge projectat per
Georges Peereboom


Interior de "The Gresham", actual Museu de
les Arts

Per a tots aquells que us animeu a fer una visita a Brussel·les, us interessarà saber que hi ha rutes guiades pels diferents barris de la ciutat i hi ha editat un plànol de la ciutat on es marquen aquestes rutes i informen dels diferents edificis que es poden visitar. Trobareu més informació a www.arau.org o a qualsevol punt d'informació turística de la ciutat.







Actual Museu del Còmic, dissenyat per Victor Horta.
Originalment eren els grans magatzems Waucquez







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada