dilluns, 6 d’agost de 2012

Una visita a l'exposició "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Tríptic de la mostra "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país.
Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en aquest procés va ser la creació de cooperatives i societats productores que establiren la seva seu en nous cellers; espais de nova planta adaptats a les noves exigències productives i erigits en base als cànons estètics del Modernisme imperant al país. La primera Societat Agrícola que es va crear, a Catalunya, va ser la de Barberà de la Conca, al 1894, fundada per petits pagesos de la localitat, com ara Victorià Figuerola, Josep Canaleta i Ramon Contijoch, que van rebre el suport de Joan Esplugas, gran propietari rural de la comarca.

Imatge del celler de Barberà de la Conca durant la seva construcció. La fotografia, procedent del fons Cèsar Martinell del Museu de Valls, presideix l'entrada a la mostra 
    
La mostra remarca la important tasca que van fer-hi els arquitectes que treballaren en aquest àmbit. No es tractava únicament de dissenyar edificis. Per fer-ho, abans havien de conèixer el procés industrial de producció del vi per poder crear espais que facilitessin totes i cadascuna de les passes d'aquest procés. És així com s'aixecaren naus més grans amb arcs majors per permetre l'entrada de llum i d'aire allà on era necessari que s'eliminés l'acumulació d'àcid carbònic, i magatzems subterranis ventilats per tal de tallar la transmissió de calor durant el procés de fermentació. Projectar cellers requeria una visió de conjunt de l'activitat que s'hi havia de fer, a l'interior d'aquests edificis, per tal de fer-los funcionals alhora que estèticament adients amb els cànons de l'època. Igualment, sabem per la mostra que els arquitectes treballaren per adaptar l'estètica exterior dels cellers al conjunt paisatgístic de l'entorn en què s'havien d'erigir. Materials com el maó i la pedra eren els que més es van emprar. Al celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, per exemplem, representaven el 73% del total de l'edifici. Junt a ells, també s'utilitzà la teula, l'estuc, la ceràmica i la fusta, el ferro i el vidre, tot i que en menor mesura.

L'arquitecte de Valls Cèsar Martinell és el principal nom propi de l'època. Va projectar fins a 20 cellers arreu de la geografia catalana; Gandesa, Pinell de Brai, Falset, Cornudella de montsant, Nulles, Vila-rodona, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Montblanc, Barberà de la Conca, Pira, Rocafort de Queralt, Llorenç del Penedès, les Cabanyes, Igualada, Rubí i Sant Cugat del Vallès són les localitats on hi va deixar la seva petja.  Seguidor d'Antoni Gaudí, l'arquitecte va rebre l'assessorament del mestre de Reus per tirar endavant la seva tasca en l'àmbit de projecció de cellers.

Maqueta del celler del Sindicat Agrícola de Sant Isidre, a Nulles, que s'exposa a la mostra

L'exposició, que es podrà visitar fins al proper 14 d'octubre a CaixaFòrum, ens fa acabar el recorregut d'escassament una hora amb un vídeo on descendents dels primers cooperativistes ens repassen la importància del celler en la vida dels seus pobles i les seves famílies al llarg de les darreres generacions. Aquest apartat relatiu a la memòria històrica ajuda a què el visitant arribi al final de la mostra amb la idea que  els cellers constitueixen també un original objectiu turístic que ens durà a nombroses comarques catalanes. La mostra combina l'ús de la fotografia, la maqueta, el mapa interactiu, l'àudio amb petites pastilles explicatives, el gràfic i el vídeo amb una adequada proporció de text que no fa en cap moment ferragós el recorregut. Al mig de la sala, i dins d'una estructura que simula ser mitja bóta de vi, el visitant pot visualitzar un vídeo mut que combina imatges del procés de producció del vi amb les de detalls arquitectònics del que el gran poeta Àngel Guimerà va batejar com a "Catedrals del Vi" quan va visitar el celler de l'Espluga de Francolí.

Tota la informació històrica dels cellers es pot consultar al nou web www.cellerscooperatius.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada