Retalls del Modernisme

Vitrall d'Antoni Rigalt a la sala de cafè de la Casa (@CasaLleoMorera) La Casa Lleó Morera va obrir dilluns les portes als visitants amb gran èxit de públic. Un centenar de persones van poder conèixer al detall l'interior de la Casa en les diferents visites guiades per a grups reduïts que es van fer al llarg del dia. La Lleó Morera és obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va rebre l'encàrrec de reformar l'antiga casa Rocamora. Es tractava d'una finca que havia heretat del seu oncle Francesca Morera i Ortiz, pertanyent a una rica família de comerciants que havien marxat a fer les Amèriques. Havia estat el seu avi que, acompanyat dels fills, va provar sort a Puerto Rico. Francesca va néixer a Barcelona, un cop la família es va reinstal·lar a Catalunya. Domènech i Montaner va redissenyar la façana i va projectar la remodelació de l'interior de l'edifici. Les obres començaren al 1902 i finalitzaren al març de 1905. La famí...

La Casa Lleó Morera, ubicada a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Consell de Cent, de Barcelona, es podrà visitar a partir del proper dilluns, dia 20 de gener. Fins ara, l'únic interior que es podia veure era el dels baixos, ocupat per la casa Loewe, que recentment va fer una reforma dels accessos a fi derecuperar al màxim del projecte inicial que Lluís Domènech i Montaner va fer al 1902. Les entrades s'han posat a la venda al preu de 15€, tot i que fins al dia 31 costaran 13,50€. Hi haurà descomptes per als menors de 25 anys i per als majors de 65. Retalls del Modernisme serà un dels primers a visitar la Casa amb motiu de la reobertura, dilluns. Web de la Casa Lleó Morera La construcció, tal com la coneixem actualment, la va projectar l'arquitecte barceloní per encàrrec de la propietària de la mansió, Francesca Morera i Ortiz, que l'havia heretada del seu oncle. Es tractava de la finca que fins a aquell moment s'havia conegut amb el nom de Cas...

Vista general de la cripta que Gaudí va dissenyar per a la colònia Güell Ubicada a Santa Coloma de Cervelló, la colònia Güell es va començar a aixecar al 1890 quan l'empresari Eusebi Güell va substituir la seva antiga fàbrica tèxtil de Sants (el Vapor Vell) per unes noves instal·lacions industrials al peu d'una veritable 'ciutat' de nova planta on hi residissin els treballadors de l'empresa i les seves famílies. Una 'ciutat' que disposés de tota mena de serveis; escoles, dispensari, economat, església i centre social de reunions i d'esbarjo a més d'habitatges i locals per eixoplugar els serveis administratius de l'empresa i del nucli de població. Naixia la colònia Güell, seguint un model d'organització sòcio-laboral que els anglesos ja havien posat en pràctica un segle abans. L'indret escollit per Güell era el terreny que envoltava el mas can Soler de la Torre, construït al 1622 però que el seu pare Joan havia adquirit al ...

El celler modernista de Sant Cugat del Vallès va tornar a obrir les portes divendres al vespre, ara transformat en nova subseu del museu de la ciutat. El celler, projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell, acull des d'ara una exposició en què s'explica l'origen de l'edifici, la història de la cooperativa que el va fer construir i el procés de fabricació del vi, tasca per a la qual va ser aixecat al 1921. L'Ajuntament preveu utilitzar-lo també com a sala polivalent, on s'hi programaran des de concerts fins a tallers per a infants. El celler es va contruir al 1921 per encàrrec de la cooperativa de pagesos i propietaris rurals de Sant Cugat Imatge del lateral de l'edifici El propietari del celler va ser el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa fundada el 1921 per 51 homes entre els quals hi havia parcers, arrendataris, petits propietaris de terres i algun hisendat que volien unir esforços per produir i comercialitz...

El museu Gaudí de Reus dedicarà l'any que ve un nou espai expositiu que relacionarà la figura d'Antoni Gaudí amb la de Lluís Domènech i Montaner i aprofundiarà en la resta d'obres modernistes que hi ha a la ciutat. L'espai, que s'ubicarà a la primera planta del museu, durà per títol "Gaudí i el Modernisme a Reus". Segons el programa previst, al qual ha tingut accés l'agència Europa Press, els treballs per habilitar-lo començarien el proper mes d'octubre de 2014. La previsió és tenir-lo llest el 15 de desembre. El discurs museístic d'aquest nou espai s'articularà al voltant de 3 eixos. En primer lloc, els visitants accediran a la secció "De Gaudí a Domènech i Montaner", on s'explicarà la mort de l'arquitecte de Reus i l'eclosió del barceloní, que també va deixar la seva emprempta a Reus amb obres importants, com l'Institut Pere Mata, la Casa Gasull, la Casa Rull i la Casa Navàs, ubicada a molt pocs metres de...

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha anunciat avui la creació d'un consell de propietaris i d'experts que tindrà per objectiu reforçar la promoció de l'obra d'Antoni Gaudí com a subjecte cultural i turístic. L'organisme reunirà propietaris d'obres de l'arquitecte i entitats que estudien la figura i el llegat del reusenc. La idea de constituir aquest consell va sorgir arran dels treballs que ha fet l'Ajuntament de Mataró per conservar i donar a conèixer l'obra de Gaudí ara que és a punt de complir-se el 130è aniversari de la nau de la Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense, el primer projecte que va fer l'arquitecte català un cop llicenciat. Per commemorar l'efemèride, l'Ajuntament de la capital del Maresme ha impulsat la Declaració de Mataró, que es signarà el proper dissabte. En ella, propietaris d'onze de les obres més representatives de l'arquitecte i 6 entitats que estudien la figura ...

Ubicada a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb Enric Granados (Barcelona), la Casa Sayrach és considerada com la darrera obra del Modernisme català. L'edifici, acabat al 1917, s'ianugurava en un moment en què aquest corrent arquitectònic ja havia deixat pas al Noucentisme. La Casa Sayrach es va projectar com a bloc de vivendes particulars. És obra de Manuel Sayrach i Carreras, nascut a Sants al 1886. L'arquitecte va viure al pis principal de la finca. Al 1926 es va acabar la Casa Montserrat, projectada també per Sayrach. És just al costat, però al carrer Enric Granados. També es tracta d'un edifici d'habitatges, el disseny del qual Sayrach va dedicar a la seva esposa, Montserrat Fatjó del Xiprers, amb qui s'acabava de casar. Casa Sayrach, a Diagonal - Enric Granados Ambdós edificis reflecteixen la particular concepció arquitectònica de Sayrach, que d'altra banda mostra una clara influència d'Antoni Gaudí en l'àmbit ornamental. En un te...