Retalls del Modernisme

Hôtel Ciamberlani de Paul Hankar Brussel·les és una de les ciutats on major desenvolupament va tenir el Modernisme, conegut allà amb el nom d'Art Nouveau. Amb la seva designació com a capital de Bèlgica, un cop fundat el país al 1830 després de separar-se del Regne d'Holanda, Brussel·les va començar a experimentar un gran creixement; econòmic, urbanístic i demogràfic. Entre el 1870 i el 1910, per exemple, va passar dels 250.000 als 800.000 habitants. La ciutat es va expandir als suburbis gràcies a l'electrificació i als tramvies. S'aixecaven  nous barris, es construïen bulevars i avingudes, infrastructures (la línia ferroviària entre Brussel·les i Malines va ser la primera a inaugurar-se a l'Europa continental al 1835) i nous monuments, com ara el Parc del Cinqüentenari (1880) i les Arcades del mateix nom (1905). La ciutat també bollia a nivell intel·lectual; al 1847 Marx i Engels hi van publicar el seu Manifest Comunista. Es desenvolupava una important burge...

Tríptic de la mostra "Cellers; Cooperativisme + Modernisme" Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país. Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en...

Avui divendres, dia 6 de juliol, s'inaugura a CaixaFòrum de Barcelona l'exposició "Cellers, cooperativisme + Modernisme". La mostra, que es podrà visitar fins al proper 14 d'octubre, pretén fer un repàs al fenòmen dels cellers modernistes des d'una triple perspectiva. D'una banda, la històrica, en què s'intenta explicar en quin context van començar a crear-se les cooperatives agrícoles de pagesos, moltes de les quals van encarregar la redacció dels projectes de les seves seus a arquitectes modernistes. En aquest punt, podrem aprofundir coneixements sobre la reacció que la pagesia catalana va tenir per revifar una activitat econòmica obligada a renovar-se  després de la plaga de la fil·loxera, a finals del segle XIX. El cooperativisme es va estendre com a fórmula mercantil i el Modernisme hi va aportar el toc que consagrava la revifalla econòmica del sector. A les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà és on hi ha actualment la major...

Fotografia de la fàbrica poc després de la seva inauguració La fàbrica Casaramona, que actualment acull el CaixaFòrum, va ser projectada per l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch com a planta de fabricació tèxtil. Propietat de l'industrial osonenc Casimir Casaramona i Puigcercós, a la fàbrica s'hi feien mantes i tovalloles de cotó. No va ser l'única col·laboració de l'arquitecte amb la família Casaramona; al 1924 els va projectar la restauració de l'edifici on hi tenien la residència permanent, al passeig de Gràcia, 48-52, que presenta molt pocs elements modernistes. La fàbrica fou inaugurada amb molta pompa al 1913. Va romandre en actiu fins al 1919, en què la firma va fer fallida. Fotografia del dia de la inauguració, en la que hi van assistir diverses personalitats del moment Es tracta d'un conjunt de tres edificis d'una sola planta inspirats en el vell model del castell medieval. Tots tres estan separats per dos amples carrer...

Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912 La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions social...