Retalls del Modernisme

Hôtel Ciamberlani de Paul Hankar Brussel·les és una de les ciutats on major desenvolupament va tenir el Modernisme, conegut allà amb el nom d'Art Nouveau. Amb la seva designació com a capital de Bèlgica, un cop fundat el país al 1830 després de separar-se del Regne d'Holanda, Brussel·les va començar a experimentar un gran creixement; econòmic, urbanístic i demogràfic. Entre el 1870 i el 1910, per exemple, va passar dels 250.000 als 800.000 habitants. La ciutat es va expandir als suburbis gràcies a l'electrificació i als tramvies. S'aixecaven  nous barris, es construïen bulevars i avingudes, infrastructures (la línia ferroviària entre Brussel·les i Malines va ser la primera a inaugurar-se a l'Europa continental al 1835) i nous monuments, com ara el Parc del Cinqüentenari (1880) i les Arcades del mateix nom (1905). La ciutat també bollia a nivell intel·lectual; al 1847 Marx i Engels hi van publicar el seu Manifest Comunista. Es desenvolupava una important burge...

Tríptic de la mostra "Cellers; Cooperativisme + Modernisme" Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país. Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en...