Casa Pince

Façana original de la Casa Pince després de la reforma realitzada per Joan Alsina
 Fotografia extreta de Viquipèdia

Ubicat a la cruïlla dels carrers Ferran i Rauric, molt a la vora de les Rambles, el restaurant Casa Pince va ser un dels establiments del seu ram més luxosos de Barcelona. El van crear el francès Jean Pince, que treballava com a ajudant de cuina al prestigiós hotel Ambos Mundos, i un amic cuiner. El local va començar a guanyar prestigi entre les classes acomodades de la ciutat. Tal com explica el periodista Lluís Permanyer en un article publicat a La Vanguardia, l'esposa de Pince, l'empordanesa Catarina Ros, havia tingut la idea d'aprofitar la sortida de missa de 12 de la veïna església de Sant Jaume per cuinar pollastre amb salsa i ventar-ne el fum perquè als feligresos se'ls obrís la gana i s'atansessin al local. Casa Pince va ser el primer local de venda de menjar per emportar, tot i que al seu local també disposava de menjadors i preparava menús per a banquets. Banquets de categoria, com el que van preparar amb motiu de la visita a Barcelona de la infanta Isabel de Borbó, germana del rei Alfons XII i tieta d'Alfons XIII. Tal com s'estilava en aquella època, els plats de la casa tenien pomposos noms en francès: Consommé aux trois Grand Marnier, Vanneux truffés Danidoff, Mousse de Foie, Gras au Porto, Poulade piquée broche, Glace Ermenonville...

Estat actual de l'emplaçament de l'antiga Casa Pince

Al seu local també s'hi celebraren distingides vetllades dels poders fàctics de l'època, com ara dinars organitzats pel cos consular de la ciutat o per l'associació d'arquitectes de Catalunya, tòmboles benèfiques per a noies pobres, patrocinades per dames de l'alta societat local, i un homentage al violinista i compositor Joan Manén, entre d'altres. En una d'aquestes festes va ser víctima d'una greu indisposició Bartomeu Robert, que havia estat alcalde de Barcelona per un espai de 7 mesos al 1899. El popularment conegut com a Doctor Robert es va trobar malament en el moment del brindis, mentre adreçava unes paraules als assistents al sopar, en què es commemorava la creació de l'institut mèdic municipal. Va morir poca estona després de ser traslladat a la seva llar particular pels seus col·legues.

Amb l'èxit consolidat, Pince i la seva esposa es quedaren com a únics propietaris del local i van adquirir tot l'edifici que fa cantonada. En aquest mateix xamfrà avui es pot veure el poc que resta de l'existència de Casa Pince al lloc; un ornament en forma de marc amb motius vegetals i dos bustos femenins. Dins el marc hi havia el nom de l'establiment, tot i que avui hi ha un escut fet en metall. La part que dóna a Ferran és la millor conservada. També s'hi conserven les baranes de metall al primer pis, en el qual encara són perceptibles les restes de l'aplacat de pedra en forma d'arc que hi havien existit.

Detall dels pocs ornaments que resten de l'antic local comercial

El local va ser decorat per l'arquitecte Joan Alsina i Arús, col·laborador d'Antoni Gaudí en l'obra del Palau Güell, i de Domènech i Montaner en el projecte del Grand Hotel de la Ciutat de Mallorca. Casa Pince va aconseguir el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor establiment comercial projectat, l'any 1905. L'any següent guanyà les medalles d'or de les ciutats de París i Brussel·les i, al 1907, les de Madrid i Budapest.

Tot i que no es coneix amb exactitud la data del seu tancament, Permanyer ens explica que el local va ser víctima de la fallida del Banc de Barcelona, d'una malaurada inversió a la Borsa dels seus propietaris i de la persecució anarquista, que l'identificava com a un dels locals preferits de la classe dominant.