Una deferència de Gaudí envers a Puig i Cadafalch

Escrita per -
Si fem una ullada a la mitgera que hi ha entre les cases Amatller i Batlló, veurem un detall que Gaudí va tenir envers la casa que havia dissenyat Josep Puig i Cadafalch.


Mitgera entre la casa Amatller i Batlló

Ambdues edificacions ja eren existents abans que els dos arquitectes fessin les corresponents reformes. La primera, la casa Amatller, va ser adquirida per Antoni Amatller (industrial xocolater) de la qual en volia fer el seu habitatge habitual i va contractar Josep Puig i Cadafalch per a la seva reforma i transformació l'any 1898.

En el segon cas, l'industrial tèxtil Josep Batlló, que tenia com a propietat l'edifici que llindava amb la casa Amatller, va contractar a Antoni Gaudí la reforma del bloc d'habitatges donant-li plena llibertat en el projecte. Quan Gaudí va rebre aquest encàrrec (1904), la reforma de la casa Amatller ja havia estat finalitzada. Gaudí però, tenint en compte que afegia un cinquè pis a l'estructura original i que aquest sobresortiria molt en alçada respecte a la façana veïna, va procurar que la mitgera entre les dues façanes finalitzés en el mateix punt, retranquejant la façana del cinquè pis i afegint una motllura que coincidiria en recorregut amb l'existent a la casa Amatller. D'aquesta manera, les dues façanes tenien la mateixa alçada a nivell de mitgera.

Detall de la trobada a la part superior de la mitgera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Escrita per -
Imatge
Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912 La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions social
Més informació

Taller Masriera

Escrita per -
Imatge
Els Masriera van ser una de les nissagues més importants de la joieria i l'orfebreia modernista del nostre país. Els seus inicis es remunten al 1839, quan Josep Masriera i Vidal va obrir un taller al número 4 del carrer Vigatans, en ple barri dels orfebres (entre el carrer Montcada i l'actual Via Laietana). Amb el pas del temps, els seus 3 fills, Josep, Francesc i Frederic, s'anaren incorporant al taller familiar. Obriren botigues al carrer Ferran 35 i al número 22 del carrer Argenteria, i quan el pare va morir al 1872 els descendents es varen fer càrrec de tirar endavant el negoci. Al 1885, però, Frederic abandonava l'empresa i deixava els seus germans Josep i Francesc al capdavant de la firma. Aquests dos van fer-se construir un nou taller de l'empresa al carrer Bailèn, 72. N'encarregaren el projecte a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona, entre d'altres obres. El taller, que avui ocupa una congregació re
Més informació

Camprodon, el Modernisme del Pirineu

Escrita per -
Imatge
Camprodon va ser una de les destinacions favorites d'estiueig de la burgesia barcelonina de finals segle XIX i començament del segle XX. Era l'època en què els metges recomanaven gaudir de la natura, l'aire fresc i el poder curatori de les aigües. El tren havia arribat a Sant Joan de les Abadesses un parell d'anys abans. Bartomeu Robert, més conegut com a Doctor Robert, que arribà a ser alcalde de Barcelona al 1899, va ser el pioner de la colònia d'estiueig que a poc a poc es va anar formant en aquesta vila del Ripollès. Era l'amo de can Pujol, al carrer Freixenet, 46; una finca de finals segle XIX amb tres nivells a la qual se li va afegir una nau industrial al 1956 per acollir la planta de fabricació de les galetes Pujol. Des de Camprodon, el Doctor Robert escrivia articles per a La Vanguardia, on reclamava la importància de millorar la salubritat de les ciutats i l'educació en els bons hàbits d'higiene per evitar infeccions i malalties. El passeig d
Més informació