Palau Montaner

Vestíbul i escala principal de l'habitatge

Ubicat a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria, el Palau Montaner el va projectar Josep Domènech i Estapà. És el que resta d’un projecte que incloïa la construcció de 2 palaus, l’un al costat de l’altre, que havien de ser les residències dels propietaris de l’editorial Montaner i Simón. El Palau Simón, situat al carrer Mallorca, ja és desaparegut.

Domènech i Estapà va redactar el projecte al 1889. Dos anys després, va renunciar a finalitzar els treballs del Palau Montaner per desavinences amb el seu propietari; Ramon Montaner. En aquells moments, ja s’havia construït l’edifici, de 2 plantes. Montaner va encarregar aleshores al seu cosí, Lluís Domènech i Montaner, que s’encarregués de finalitzar l’obra.

Domènech i Montaner va projectar una tercera planta, que va pensar per acollir les cambres del servei. A la primera hi hauria les habitacions de la família i a la planta baixa, el menjador (darrere les escales), la sala de fumadors al costat, el saló per rebre les visites (a l’esquerra del hall principal) amb una tribuna que donava al jardí, la sala de música (a la dreta del hall) i la biblioteca (a tocar de l’entrada), entre d’altres dependències. Al sòtan hi ubicaren la cuina i el rebost.

Galeria i tribuna que comuniquen amb el pati

Com era habitual en ell, Domènech i Montaner va comptar amb un equip d’artistes per treballar el disseny de l’interior del Palau; cosa que no havia arribat a fer Domènech i Estapà. Així, entre els treballs d’altres artistes avui encara podem contemplar dins el Palau mobles i marqueteria de Gaspar Homar, escultures d’Eusebi Arnau, vitralls d’Antoni Rigalt i un mosàic romà en forma de catifa, just al hall d’entrada del Palau, fet per Lluís Brú.

Porta d'accés al menjador

Accés a la sala de visites i galeria des del 
vestíbul amb mosaics de Lluís Brú

Zona d'accés des del carrer. Es poden apreciar els cavalls alats, molt
similars als existents al Palau de la Música

Arnau va fer animals fantàstics, lleons, cavalls i dracs alats, així com una sèrie de 4 escultures al capdamunt de l’escala principal que representaven homes i dones oferint aigua, pa, vi, sal i espècies, en una al·legoria de benvinguda al visitant. A la sala dels fumadors, Rigalt va fer 4 vitralls que representaven cadascuna de les estacions de l’any i al capdamunt del hall, una claraboia que simula estar parcialment coberta per branques i fulles de maracujà. Homar va fer-hi dracs de fusta al capdamunt de les portes de les habitacions familiars, així com el cos de les làmpades, que sostenen unes sirenes alades. 

Animal fantàstic a peu de barana

Esculptures d'Eusebi Arnau

Treball amb fusta de Gaspar Homar

Lluernari d'Antoni Rigalt

A l’exterior de l’edifici, a la façana que dóna al jardí, es van fer murals amb escenes relacionades amb l’ofici del propietari; el món de les arts gràfiques. Al llarg del corredor de la primera planta, uns altres frisos reten homenatge a la música, la pintura, l’escultura, l’agricultura i 2 dels grans avenços de l’època; el telèfon i el telègraf.  

Reixa de la tanca de carrer amb forma d'abella. La que
es veu en la fotografia és de les poques que queden complertes

L’obra va finalitzar al 1896. Amb motiu de la Guerra Civil, la família va deixar la casa i se'n va dur el mobiliari i les làmpades junt amb els efectes personals. Actualment, acull les dependències de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya.

Sala de música (ja desapareguda). Foto extreta del "Catàleg del
Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona"