Retalls del Modernisme

Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912 La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions social...

Casa Lleó Morera en el seu estat original a primers de s.XX Foto extreta de la Viquipèdia La casa Lleó Morera, projectada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, està de reformes. Ja fa un temps que estem observant que la botiga de la marca comercial Loewe, que està ubicada a la planta baixa de la casa, està realitzant una reforma integral en el local que ocupa. Aquesta no és la primera reforma que es fa a la planta baixa d'aquest edifici. L'any 1943, l'arquitecte Raimon Duran i Reynals va dur a terme una primera reforma per adaptar la planta baixa com a local comercial de la marca Loewe. Val a dir que aquesta primera reforma va ser molt desafortunada, ja que va eliminar bona part dels elements decoratius originals de la façana a planta baixa. Als vols del 1992, Oscar Tusquests va dur a terme una nova reforma de la mateixa. En aquest cas, l'arquitecte va mirar de recuperar certes parts de la façana, com per exemple la paret de pedra original i els...

Façana original de la Casa Pince després de la reforma realitzada per Joan Alsina  Fotografia extreta de Viquipèdia Ubicat a la cruïlla dels carrers Ferran i Rauric, molt a la vora de les Rambles, el restaurant Casa Pince va ser un dels establiments del seu ram més luxosos de Barcelona. El van crear el francès Jean Pince, que treballava com a ajudant de cuina al prestigiós hotel Ambos Mundos, i un amic cuiner. El local va començar a guanyar prestigi entre les classes acomodades de la ciutat. Tal com explica el periodista Lluís Permanyer en un article publicat a La Vanguardia, l'esposa de Pince, l'empordanesa Catarina Ros, havia tingut la idea d'aprofitar la sortida de missa de 12 de la veïna església de Sant Jaume per cuinar pollastre amb salsa i ventar-ne el fum perquè als feligresos se'ls obrís la gana i s'atansessin al local. Casa Pince va ser el primer local de venda de menjar per emportar, tot i que al seu local també disposava de menjadors i preparava ...

Treball en forja realitzat pel Taller Badía Germans. En la part superior de les dues portes d'accés hi podem veure les inicials E i G  del seu propietari i al centre l'escut de Catalunya El Palau Güell va ser projectat per Antoni Gaudí per acollir la residència familiar de l'industrial Eusebi Güell. L'obra es va aixecar entre 1885 i 1890 al carrer Nou de la Rambla, en ple cor del Raval. Aquesta, aleshores, era una zona de molt mala reputació però molt propera al Palau Moja, ubicat a les Rambles, on hi vivia la família de la seva esposa Isabel López, filla del marquès de Comillas. Façana principal L'edifici és una mostra de la primera etapa de Gaudí, en què l'artista volia trencar l'academicisme regnant en l'arquitectura del moment. L'accés des del carrer es feia a través d'una doble porta arcada amb tanques de ferro forjat, entre les quals Gaudí va dissenyar un escut amb les quatre barres catalanes. Gaudí projectà un palau amb ...

Un dels fets més destacables dins la carrera arquitectònica de Pere Falqués i Urpí va ser el seu càrrec com a arquitecte municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de 1889 fins a 1914, període en el que va dur a terme nombroses reformes urbanístiques i edificis de nova planta. Però possiblement sigui més conegut i recordat pels fanals-banc que va dissenyar i que podem trobar en diferents àrees de la ciutat. En aquest cas ens centrarem als ubicats al Passeig Lluís Companys. Detall del treball de forja del fanal Pere Falqués va participar en nombrosos concursos, entre ells els de l'Exposició Universal de 1888. Per a aquest, li van adjudicar el disseny i la construcció dels Palaus de les Indústries i el de l'Agricultura. També va guanyar el concurs per als fanals que s'havien d'instal·lar en el Saló de Sant Joan (actual Passeig de Lluís Companys), a l'igual que la balustrada que havia de delimitar aquest saló. Als fanals va optar per donar-los-hi ...