El celler modernista de Sant Cugat del Vallès va tornar a obrir les portes divendres al vespre, ara transformat en nova subseu del museu de la ciutat. El celler, projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell, acull des d'ara una exposició en què s'explica l'origen de l'edifici, la història de la cooperativa que el va fer construir i el procés de fabricació del vi, tasca per a la qual va ser aixecat al 1921. L'Ajuntament preveu utilitzar-lo també com a sala polivalent, on s'hi programaran des de concerts fins a tallers per a infants.
 |
El celler es va contruir al 1921 per encàrrec de la cooperativa de pagesos i propietaris rurals de Sant Cugat
|
 |
| Imatge del lateral de l'edifici |
El propietari del celler va ser el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa fundada el 1921 per 51 homes entre els quals hi havia parcers, arrendataris, petits propietaris de terres i algun hisendat que volien unir esforços per produir i comercialitzar vi. Van encarregar el projecte a Martinell, que s'havia especialitzat en aquesta mena d'edificis. Ja en aquella època, l'arquitecte havia fet els cellers cooperatius de Falset, Gandesa, Montblanc, Pinell de Brai i Rubí, entre d'altres.
 |
| Façana del carrer Sant Medir |
Les desavinences van fer que alguns socis cooperativistes abandonessin la societat i retiressin les seves aportacions econòmiques. El projecte de construcció del celler se'n va ressentir, però malgrat tot, va començar a tirar endavant amb les obres de l'edifici on s'havia de fer la producció del vi; el que tot just s'acaba de recuperar. Els cooperativistes van decidir aleshores anar fent la resta del projecte per etapes. Tot i això, els altres edificis que es van anar construint amb el temps, destinats a la fermentació i la conservació del producte final, ja no van seguir el projecte original de Martinell. Van ser enderrocats un cop la cooperativa va tancar portes definitivament al 1988, no sense abans cedir l'edifici a la ciutat. Així doncs, es conserva el cent per cent del que es va construir seguint el projecte de Martinell. Únicament s'han perdut les tines que també havia dissenyat l'arquitecte per al conjunt. L'edifici va ser rehabilitat amb fons del Ministeri de Foment; unes obres que es van perllongar durant 10 anys per diferents problemes administratius.
 |
| La sala d'elaboració del celler es caracteritza per l'amplitud d'espai i els arcs parabòlics |
El celler destaca per l'amplitud de l'espai, requisit indispensable segons l'enologia científica per fabricar vi de qualitat i de manera acurada. Es necessitaven edificis diàfans i airejats. La producció de vi, a més, exigia habilitar espais de treball en diferents nivells, ja que el procés es basa en la progressiva caiguda del most a mesura que se'l va tractant. En el nivell superior, per exemple, s'iniciava el procés amb el trepitjat del raïm, cosa que feien unes màquines especials. El most que en sortia el recollien unes vagonetes. En l'exposició permanent que tot just s'acaba d'inaugurar, es pot veure un exemplar d'aquesta maquinària. En els nivells inferiors s'ubicaven les premses hidràuliques.
 |
| En els nivells superiors hi havia les trepitjadores i les vagonetes |
Martinell va dissenyar una nau d'obra vista amb arcs catenaris i coberta de volta catalana feta amb maó. Els arcs ja els havia emprat als cellers de Gandesa i Sant Guim de Freixenet. Tot plegat donava a l'edifici una aparença que justificava el sobrenom amb què es coneixia aquesta mena de construccions industrials a l'època; les catedrals del vi. La volta catalana de Sant Cugat del Vallès té la particularitat que Martinell no la va dissenyar en blocs rectangulars, com era habitual en altres obres, sinó en seccions quadrades. Per als experts, l'arquitecte va aconseguir fusionar els criteris arquitectònics d'Antoni Gaudí amb la racionalitat que va imposar el Noucentisme. El de Sant Cugat del Vallès, va ser un dels darrers cellers dels 24 que va projectar Cèsar Martinell entre 1918 i 1922. L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada