Retalls del Modernisme

El Govern de la Generalitat ha inclòs aquesta setmana al catàleg de Béns Culturals d'Interès Nacional els dos únics dibuixos que es conserven del projecte final del que havia de ser l'església de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) fets per Antoni Gaudí. Es tracta de dos exemplars fets amb carbó i aquarel·la, de 59 x 46 i 61 x 47 centímetres. Al 2012, van estar a punt de ser subhastats per la casa Balclis de Barcelona amb un preu de sortida de 275.000€, però una denúncia a darrera hora de Joan Rosell, rector de la cripta Güell,  va fer que els Mossos d'Esquadra ho impedissin. Rosell considerava que els dibuixos eren propietat de l'Església, malgrat que feia anys havien passat ja a mans privades. Gaudí els va fer entre 1898 i 1908. Formaven part d'una col·lecció d'esbossos del projecte, que en aquells moments era d'una església. L'obra, però, no es va acabar mai, ja que en morir el comte Güell al 1918, els seus descendents no van voler t...

Els Masriera van ser una de les nissagues més importants de la joieria i l'orfebreia modernista del nostre país. Els seus inicis es remunten al 1839, quan Josep Masriera i Vidal va obrir un taller al número 4 del carrer Vigatans, en ple barri dels orfebres (entre el carrer Montcada i l'actual Via Laietana). Amb el pas del temps, els seus 3 fills, Josep, Francesc i Frederic, s'anaren incorporant al taller familiar. Obriren botigues al carrer Ferran 35 i al número 22 del carrer Argenteria, i quan el pare va morir al 1872 els descendents es varen fer càrrec de tirar endavant el negoci. Al 1885, però, Frederic abandonava l'empresa i deixava els seus germans Josep i Francesc al capdavant de la firma. Aquests dos van fer-se construir un nou taller de l'empresa al carrer Bailèn, 72. N'encarregaren el projecte a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona, entre d'altres obres. El taller, que avui ocupa una congregació re...

Editat per Omega, aquest mes de desembre s'ha presentat el llibre "Sagnier Architect by Candida Höfer". Es tracta de la tercera entrega d'una trilogia que començà al 2007 amb una obra que tenia per objectiu recuperar la figura de l'arquitecte barceloní i continuà al 2009 amb la publicació d'una guia que proposava una ruta per visitar els seus treballs més destacats. Ara, arriba a les nostres mans una peça bàsicament visual. L'alemanya Candida Höfer ha fotografiat els interiors de 6 edificis projectats per Sagnier. Fotografies fetes únicament amb la llum natural; cap artifici tècnic. I espais buits de persones; és el que caracteritza l'obra d'aquesta prestigiosa fotògrafa que ha exposat al Pompidou de París, al Reina Sofía de Madrid i al MoMa de Nova York, entre d'altres. Dotze dies per enllestir la feina in situ, gràcies a la qual ara podem conèixer millor espais familiars del nostre paisatge urbà però dels quals n'ignorem el que Sagnier ...

L'exposició es pot visitar a la Pedrera fins el proper 24 de febrer de 2013 Reflexionar sobre els arquitectes i les obres que van trencar radicalment amb tot el que s'havia fet fins al moment. Això és el que pretén l'exposició "Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX", que es pot visitar a la Pedrera fins al proper 24 de febrer. La mostra, comissionada per l'arquitecte Juli Capella, commemora el primer segle de vida de la Casa Milà, l'emblemàtic edifici que Antoni Gaudí va fer al passeig de Gràcia de Barcelona. Una excusa perfecta per repassar la trajectòria d'altres artistes coetanis i de primer ordre internacional que, com el reusenc, entenien l'arquitectura com una disciplina generalista; és a dir, com a un exercici de disseny global que abastava molt més del que era estrictament la projecció i la construcció d'un edifici: mobiliari, objectes decoratius i funcionals, vitralls, roba de la llar... In...

Barcelona acollirà aquest proper cap de setmana la tercera edició del 48H Open House, un Festival d'Arquitectura que permetrà fer visites guiades i de franc a 150 edificis i llocs emblemàtics de tota la ciutat. Construccions de diferents èpoques i estils arquitectònics; des de la Casa de la Ciutat, construïda al 1373, fins al novíssim Parc de Recerca Biomèdica, acabat l'any 2006 al front marítim de Barcelona. Des del Palau Centelles, del segle XV, a la torre Colom, de la dècada dels 60, i la xarxa de clavegueram de la ciutat. Postal corporativa del 48H Open House Barcelona Entre tota aquesta oferta també hi ha diferents icones del Modernisme barceloní: l'Hospital de Sant Pau, l'antiga fàbrica Casaramona (actual CaixaFòrum), el Círculo Ecuestre, la Casa Macaya, l'Ateneu Barcelonès, els Pavellons Güell, el Cercle del Liceu, l'Hotel España, el Palau Moja, la Casa Golferichs, el Col·legi de les Teresianes, l'Arc de Triomf, la Torre Amat, l'Aj...

Estat de la casa l'any 2006* La casa de Puig i Cadafalch, a Argentona, està a punt de sortir de la UVI. Des del passat dia 2 d'agost la finca és de titularitat municipal, un cop culminat el procés que va acabar amb l'expropiació forçosa de la casa. La ja anterior propietària, Núria Riera (besnéta de l'arquitecte modernista) va demanar a l'Ajuntament que apliqués aquesta mesura després que fracassessin els seus intents de vendre la finca, sobre la qual ja pesava una primera sanció de 30.000 euros per l'estat ruinós en què es trobava tot i ser un Bé Cultural d'Interès Nacional. La Generalitat ja havia amenaçat Riera amb noves sancions si no millorava l'estat de la casa. Un cop pactada l'expropiació, es va taxar la propietat i es començaren a pactar les condicions de tot el procés. En total, el municipi pagarà 422.000 euros en tres terminis, el primer dels quals ja s'ha fet efectiu. Els altres dos es pagaran l'any vinent i al 2014. L...

Pinacle de l'entrada amb un taronger de fruits daurats Ubicats a l'avinguda de Pedralbes, a tocar de la Diagonal de Barcelona, el que coneixem com a 'pavellons Güell' de la Ruta Modernista de Barcelona són una ínfima part del que fins al 1918 va ser la immensa finca rural i d'estiueig que la nissaga dels Güell va tenir en aquesta zona de la ciutat; aleshores, perifèria del nucli urbà de l'antiga vila de Sarrià. Els terrenys els havia adquirit al 1862 l'industrial Joan Güell, ajuntant en una de sola les propietats de 4 masos preexistents: can Feliu, que s'ubicava a tocar de les actuals facultats de la vessant mar de la Diagonal, can Baldiró, a prop de la cruïlla del que ara és avinguda Pedralbes amb la Diagonal, can Berra, una mica més al nord, i la Torre Güell, que la nissaga va transformar en la seva residència d'estiu. En aquella època, s'accedia a la finca des del sud, és a dir, en un punt que avui dia és a l'avinguda Joan XXIII...