dimecres, 21 de juny de 2017

El '30 Minuts' de TV3 explica les intimitats de l'obra de la Sagrada Família

Al 1984, els tècnics calculaven que l'obra encara trigaria 150 anys a ser finalitzada. Al 2000, que el temple estaria totalment acabat entre 2040 i 2050. A dia d'avui, la data límit s'ha establert en el 2026. Ho eclarava Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de la Sagrada Família en el transcurs de l'especial que va emetre TV3 diumenge en el programa '30 Minuts' i titulat 'Sagrada Família: compte enrere'. En aquests moments, s'estan acabat d'enllestir les sis torres del temple; la darrera fase consistirà a acabar la façana de la Glòria, que Gaudí va pensar com la principal de la Sagrada Família. Aleshores, haurà arribat un dels moments més crítics de l'obra: l'arquitecte de Reus ja havia previst en el seu projecte que el terreny que hi havia just davant de la futura façana de la Glòria havia de quedar diàfan. En plena dictadura, però, els alcaldes Masó i Viola varen tirar endavant diferents llicències urbanístiques amb què la cara nord d'aquella mansana quedava totalment edificada. Així, si es tira endavant el projecte pensat per Antoni Gaudí, els edificis existents en aquesta zona haurien de ser enderrocats. L'actual equip de govern no contempla aquesta possibilitat.

El reportatge de TV3, dirigit per la periodista Roser Oliver, explicava com l'obra de la Sagrada Família utilitza actualment 50 tipus diferents de pedra, provinents de diversos llocs, com ara la Xina, Iran i Brasil, entre d'altres. Cada bloc de pedra és classificat i identificat amb un codi, de manera que, un cop col·locat en el temple, se'n pot fer un seguiment de com envelleix. Cada bloc, un cop comprada la pedra, arriba a un taller de les Borges Blanques on se n'analitza la resistència i es decideix per a quina part de l'obra serà utilitzat. Posteriorment, els blocs són duts a diferents tallers de pedra de tot Espanya on són treballats artesanalment. Un cop acabats, els blocs són traslladats novament a Catalunya. En aquest cas, a un taller de Galera on es basteixen les estructures que, més tard, són dutes a la Sagrada Família perquè siguin col·locades on toca. Aquest sistema de treball, d'anar encastant estructures prefabricades al taller, ha permès reduir considerablement el temps de construcció del temple. L'ús de la tecnologia 3D també permet als tècnics de l'obra "veure" l'interior de la torre central, la de Jesucrist, quan encara no està del tot aixecada.

Mentrestant, Joan Vila-Grau continua dissenyant els vitralls que encara s'han de col·locar. La seva és probablement la més creativa de totes les feines que s'han de fer per aixecar la Sagrada Família, ja que Antoni Gaudí no va deixar gaire material escrit sobre aquesta qüestió. Vila-Grau és l'autor del jocs de llums i de colors que presideix la nau del temple, amb estudiades transicions dels colors més freds als més càlids. L'acústica de la Sagrada Família sí que la va estudiar acuradament, Gaudí. L'interior havia de projectar adecuadament el so de l'òrgan i dels cants religiosos. Gaudí va experimentar amb campanes per ajustar el so i l'espai interior de la Sagrada Família. També va dissenyar un sistema amb què cada façana del temple emetria una música diferent, en dies de celebració. I tot, accionat des d'un teclat central.

La Sagrada Família és un temple expiatori; és a dir, la seva obra s'havia de finançar amb les donacions dels fidels que, d'aquesta manera, complien una promesa o tractaven d'expiar algun pecat. La venda de tiquets als milions de turistes que la visiten cada any ha permès d'agilitar-ne les treballs. L'obra no ha rebut mai cap subvenció pública. Els treballs van estar aturats a causa de la Guerra Civil i no es van reprendre fins a mitjan dècada dels 50, en què començaren a fer-se recaptes de diners per tornar-los a activar. Durant la guerra, va ser incendiat el taller de Gaudí ubicat al mateix temple. Allà, l'arquitecte havia fet maquetes de guix de diferents parts de l'obra. Les maquetes es varen cremar, igual que els plànols i els esbossos que n'havia fet. Molts dels dibuixos havien estat publicats abans de la seva mort, cosa que va facilitar la tasca de l'equip que va reprendre l'obra després de la Guerra Civil. Molts fragments de les maquetes de guix es varen poder recuperar i, amb ells, iniciar una tasca de reconstrucció igual que la que segueixen els arqueòlegs quan troben peces d'una àmfora romana. Actualment es conserven més de 20.000 fragments de guix de les maquetes fetes per Gaudí.

(Fotos: Sagradafamilia.org)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada