La Rotonda reobre portes recuperant una petita mostra del seu origen modernista


Templet, façana i part de l'estructura constructiva interior. Res més. És el que resta de l'edifici original, plantejat al 1906 per l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. La Rotonda, també coneguda com a Casa Andreu, està ubicada a la cruïlla del passeig de Sant Gervasi i l'avinguda del Tibidabo. La finca va viure dissabte passat una jornada de portes obertes abans de deixar pas al seu nou ús com a edifici d'oficines amb locals comercials i aparcament privat. L'edifici, que els seus anteriors propietaris varen voler enderrocar al 1975, va ser declarat Monument Històrico-Artístic al 76 i forma part del catàleg modernista de la ciutat de Barcelona. La Rotonda, però, arriba a 2016 amb un important currículum d'obres, canvis d'usos i enderrocs importants que han anat transformant a poc a poc l'obra pensada per Ruiz ara fa més d'un segle. De fet, ja al 1918 Enric Sagnier va projectar-ne una ampliació per acollir l'Hotel Metropolitan, que va funcionar fins a la dècada dels 70 com a un dels establiments més luxosos de Barcelona. Als 50 s'hi va fer una remunta per afegir-hi un parell de plantes més, fins a arribar a les 5 que hi ha actualment en superfície. Aquesta obra en concret, que va dirigir l'arquitecte Josep María Sagnier i Vidal (fill d'Enric Sagnier), va suposar la destrucció dels pinacles modernistes que coronaven la part superior de l'edifici. Un cop clausurat l'Hotel Metropolitan, la Rotonda va acollir usos sanitaris fins que al 1999 el va adquirir Núñez i Navarro. Aquesta promotora plantejà una reforma integral de l'edifici un cop finalitzà el contracte de lloguer amb la família Andreu, a qui havia comprat la finca i que en va ser la promotora a primers de segle XX. El projecte per recuperar la Rotonda va generar molta polèmica al barri, on al 2008 es va crear una plataforma per aturar-lo. Es considerava que el projecte, fet per l'arquitecte Alfredo Arribas, pretenia enderrocar zones protegides. Encara no hi ha sentència definitiva, però l'obra ja està totalment acabada. Tan sols falta adequar l'interior perquè en uns mesos s'hi puguin instal·lar les firmes que en començaran a fer ús.

Imatge de la Rotonda al 1925
Els treballs duts a terme han vetllat per rehabilitar el templet de la coberta, autèntica joia modernista que compta amb mosaics en trencadís de Lluís Brú, i ceràmiques vidriades de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. S'ha pogut recuperar el 90% de les peces originals; la resta ha calgut substituir-les. Motius florals i escultures zoomorfes formen part de l'obra, que en els seus inicis feia de coberta del pou cilíndric de l'edifici. Aquest cos de l'edifici ha estat i continua sent el més emblemàtic de la Rotonda; fins i tot li ha donat el nom. Els altres dos cossos s'ubiquen a banda i banda, formant entre sí un angle de 45 graus. L'obra acabada d'inaugurar ha recuperat l'aspecte original de la façana, restaurant part de les escultures i les motllures decoratives amb motius florals. Destaquen els bustos que fan referència a les 4 estacions de l'any i que hi ha al balcó del primer pis de l'ala cilíndrica. El passat mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè, patrona de Barcelona, es va inaugurar un nou sistema intel·ligent d'enllumenat amb 86 bombetes led; un sistema que regula la lluminositat, proporcionant una llum càlida fins a mitjanit. La rehabilitació de Núñez i Navarro va incloure l'enderroc de nombroses parts de la finca i una nova cimentació de l'edifici. Segons la Plataforma Salvem la Rotonda, els treballs de rehabilitació varen suposar la destrucció del 80% del que restava dempeus de la Rotonda; principalment la part interior de l'illa. A les zones que s'han conservat encara es poden veure les columnes originals del projecte de Ruiz Casamitjana.







La Rotonda va ser testimoni directe de la urbanització del Tibidabo. Salvador Andreu, associat amb la Banca Arnús-Garí, en va ser un dels principals impulsors. Andreu va ser un empresari farmacèutic i promotor immobiliari que va popularitzar unes famoses pastilles contra la tos. La Rotonda va ser pensada inicialment com a edifici d'habitatges, tot i acabar acollint l'Hotel Metropolitan. La promoció urbanística de la zona va suposar la millora dels accessos al Tibidabo, amb la construcció de l'avinguda del mateix nom, on a poc a poc es varen anar aixecant diverses mansions, com la casa del mateix doctor Andreu i el Frare Blanc (o Casa Roviralta), antiga masia adquirida per l'indiano Teodor Roviralta, que va encarregar la seva reforma a Joan Rubió i Bellver perquè la transformés en la seva residència. La urbanització de l'espai va culminar amb la construcció del temple expiatori del Sagrat Cor, a la carena del Tibidabo (obra d'Enric Sagnier), la del parc d'atraccions, inaugurat al 1901, la creació del funicular i la d'una línia de tramvia que actualment encara està en ús; el Tramvia Blau.

Comentaris

  1. Molt bon resum de la història de l'edifici i de la situació actual de tot plegat.
    Salutacions

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu