divendres, 27 de desembre de 2013

La cripta Güell, una de les perles del Modernisme

Vista general de la cripta que Gaudí va dissenyar per a la colònia Güell
Ubicada a Santa Coloma de Cervelló, la colònia Güell es va començar a aixecar al 1890 quan l'empresari Eusebi Güell va substituir la seva antiga fàbrica tèxtil de Sants (el Vapor Vell) per unes noves instal·lacions industrials al peu d'una veritable 'ciutat' de nova planta on hi residissin els treballadors de l'empresa i les seves famílies. Una 'ciutat' que disposés de tota mena de serveis; escoles, dispensari, economat, església i centre social de reunions i d'esbarjo a més d'habitatges i locals per eixoplugar els serveis administratius de l'empresa i del nucli de població. Naixia la colònia Güell, seguint un model d'organització sòcio-laboral que els anglesos ja havien posat en pràctica un segle abans.

L'indret escollit per Güell era el terreny que envoltava el mas can Soler de la Torre, construït al 1622 però que el seu pare Joan havia adquirit al 1860 perquè la família hi passés algunes temporades. Quan el projecte de la colònia es va començar a executar, el mas, adosat a l'església de la Mare de Déu dels Dolors, va quedar ubicat en un dels extrems del nucli de població, just al davant de les instal·lacions industrials. Es considera que amb aquest projecte Güell volia evitar el risc de conflictes laborals allunyant els seus treballadors de l'ambient reivindicatiu que es vivia a l'època al pla de Barcelona i als nuclis industrials del voltant, com ara Sants i Sant Andreu de Palomar. Amb doble intenció o no, el cert és que la colònia Güell dotà els seus veïns d'un espai per viure amb els serveis necessaris a tocar de les cases, carrers amples, una plaça i tot de bosc al voltant.

Eusebi Güell, hereu de l'empresa familiar en morir el seu pare al 1872, va encarregar el projecte dels diferents edificis que havien de constituir la colònia a diversos arquitectes, com ara Francesc Berenguer i Mestres, el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, Joan Rubió i Bellver i Antoni Gaudí. Al de Reus li va encomanar la tasca de projectar una nova església per a la colònia, ja que el temple de la Mare de Déu dels Dolors ja se'ls havia quedat petit. L'encàrrec, Gaudí el va rebre al 1898. Fins que no se'n va posar la primera pedra (al 1908), l'arquitecte va anar fent un acurat estudi de com hauria de ser el temple; tot un joc de torres còniques, superfícies hiperbòliques i columnes de basalt inclinades. Fins i tot, en el seu taller a peu d'obra en va fer una maqueta amb cordills lligats del sostre d'on penjaven petits saquets de sorra per tensar-los al màxim. D'aquesta manera aconseguia representar tot el joc de diferents volums i superfícies que havia de tenir la futura església. Invertida, la imatge de la maqueta donava idea de l'aspecte geomètric final de l'edifici (la maqueta es pot veure a l'exposició "El Taller de Gaudí" del Museu Diocesà de Barcelona).

Maqueta de cordes amb què Gaudí estudiava volums
Antoni Gaudí projectà un temple de 2 naus disposades l'una al damunt de l'altra. L'església la va voler construir dalt un petit turonet del terreny, envoltat de pins i a l'extrem de la colònia més allunyat de la fàbrica. Hi va pensar torres laterals i un cimbori de 40 metres d'alt. Per raons que mai no s'han sabut, els Güell anunciaren al 1914 que deixaven de finançar la construcció del temple i Gaudí n'abandonà l'obra, que finalitzà 2 anys després amb l'acabament de la nau inferior; visitable actualment. La resta del projecte mai no s'executà. Des d'aleshores, a l'església se l'ha considerada una cripta, ja que un dels extrems (la part de l'altar) queda recolzat en un dels desnivells del terreny, que Gaudí va voler integrar en el projecte. El temple, beneït al 1915, conté piles d'aigua fetes amb closques marines i seients de fusta dissenyats per Gaudí mateix.






Esbós de l'església de la colònia fet per Gaudí
A l'exterior de la cripta, Gaudí va utilitzar pedra i va recórrer al trencadís
Detall del trencadís a l'exterior de la cripta
Porxo amb columnes a l'accés principal de la cripta

No era aquell el primer cop que Eusebi Güell confiava en Antoni Gaudí. Al 1884 ja li havia encarregat el disseny del nou accés a la seva finca de les Corts (consulteu l'entrada dedicada als Pavellons Güell); un any més tard li va encarregar el projecte del seu palau al carrer Nou de la Rambla (del qual també n'hi ha una entrada en aquest mateix blog) i posteriorment, al 1900, el de la urbanització de luxe que pretenia fer a la part alta de la ciutat, tot un fracàs comercial, i de la qual Gaudí tan sols en va fer la zona ajardinada (el Parc Güell). Les obres del parc s'aturaren al 1914, just el mateix any en què els Güell també ordenaren suspendre els treballs de construcció de la cripta a la colònia. Fins i tot abans de totes aquestes dates, al 1893, Gaudí ja havia treballat per a un familiar del marquès de Comillas, sogre de Güell, a la localitat càntabra d'aquest mateix nom. Aquí, Gaudí hi projectà una residència d'estiu d'estil oriental, El Capricho, que es va construir a tocar del palau de Sobrellano, on hi tenia la seva residència el marquès.

Perspectiva del sostre de la cripta

Interior de la cripta
Gaudí dissenyà una pila baptismal feta amb una closca marina


Confessionari dissenyat per Gaudí

A Santa Coloma de Cervelló, a la resta de la colònia es va construir la cooperativa de consum (on actualment hi ha la guixeta, la botiga i un centre d'interpretació de la colònia), el celler (que acull una exposició permanent), l'Ateneu Unió i el teatre Fontova (locals annexos ubicats a la plaça Joan Güell), ca l'Ordal (on hi vivien les 3 famílies que havien de prendre cura de les terres cultivables de la zona), l'antic convent de les monges carmelites de Sant Josep (on les religioses cuidaven de la gent gran, els malalts i els infants perquè les mares puguessin treballar a la fàbrica), el centre Sant Lluís (on s'hi feien representacions teatrals, jocs i catequesi; transformat avui dia en un centre cultural), la casa del secretari de la colònia, ca l'Espinal (on hi vivia l'administrador de l'empresa) i l'escola amb la casa del mestre a tocar.

Centre Sant Lluís
Part posterior de Ca l'Ordal
Cal Metge

dilluns, 16 de desembre de 2013

Sant Cugat del Vallès recupera el celler modernista de Cèsar Martinell

El celler modernista de Sant Cugat del Vallès va tornar a obrir les portes divendres al vespre, ara transformat en nova subseu del museu de la ciutat. El celler, projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell, acull des d'ara una exposició en què s'explica l'origen de l'edifici, la història de la cooperativa que el va fer construir i el procés de fabricació del vi, tasca per a la qual va ser aixecat al 1921. L'Ajuntament preveu utilitzar-lo també com a sala polivalent, on s'hi programaran des de concerts fins a tallers per a infants.

El celler es va contruir al 1921 per encàrrec de la cooperativa de pagesos i propietaris rurals de Sant Cugat

Imatge del lateral de l'edifici
El propietari del celler va ser el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, una cooperativa fundada el 1921 per 51 homes entre els quals hi havia parcers, arrendataris, petits propietaris de terres i algun hisendat que volien unir esforços per produir i comercialitzar vi. Van encarregar el projecte a Martinell, que s'havia especialitzat en aquesta mena d'edificis. Ja en aquella època, l'arquitecte havia fet els cellers cooperatius de Falset, Gandesa, Montblanc, Pinell de Brai i Rubí, entre d'altres.



Façana del carrer Sant Medir

Les desavinences van fer que alguns socis cooperativistes abandonessin la societat i retiressin les seves aportacions econòmiques. El projecte de construcció del celler se'n va ressentir, però malgrat tot, va començar a tirar endavant amb les obres de l'edifici on s'havia de fer la producció del vi; el que tot just s'acaba de recuperar. Els cooperativistes van decidir aleshores anar fent la resta del projecte per etapes. Tot i això, els altres edificis que es van anar construint amb el temps, destinats a la fermentació i la conservació del producte final, ja no van seguir el projecte original de Martinell. Van ser enderrocats un cop la cooperativa va tancar portes definitivament al 1988, no sense abans cedir l'edifici a la ciutat. Així doncs, es conserva el cent per cent del que es va construir seguint el projecte de Martinell. Únicament s'han perdut les tines que també havia dissenyat l'arquitecte per al conjunt. L'edifici va ser rehabilitat amb fons del Ministeri de Foment; unes obres que es van perllongar durant 10 anys per diferents problemes administratius.

La sala d'elaboració del celler es caracteritza per l'amplitud d'espai i els arcs parabòlics
El celler destaca per l'amplitud de l'espai, requisit indispensable segons l'enologia científica per fabricar vi de qualitat i de manera acurada. Es necessitaven edificis diàfans i airejats. La producció de vi, a més, exigia habilitar espais de treball en diferents nivells, ja que el procés es basa en la progressiva caiguda del most a mesura que se'l va tractant. En el nivell superior, per exemple, s'iniciava el procés amb el trepitjat del raïm, cosa que feien unes màquines especials. El most que en sortia el recollien unes vagonetes. En l'exposició permanent que tot just s'acaba d'inaugurar, es pot veure un exemplar d'aquesta maquinària. En els nivells inferiors s'ubicaven les premses hidràuliques.

En els nivells superiors hi havia les trepitjadores i les vagonetes
Martinell va dissenyar una nau d'obra vista amb arcs catenaris i coberta de volta catalana feta amb maó. Els arcs ja els havia emprat als cellers de Gandesa i Sant Guim de Freixenet. Tot plegat donava a l'edifici una aparença que justificava el sobrenom amb què es coneixia aquesta mena de construccions industrials a l'època; les catedrals del vi. La volta catalana de Sant Cugat del Vallès té la particularitat que Martinell no la va dissenyar en blocs rectangulars, com era habitual en altres obres, sinó en seccions quadrades. Per als experts, l'arquitecte va aconseguir fusionar els criteris arquitectònics d'Antoni Gaudí amb la racionalitat que va imposar el Noucentisme. El de Sant Cugat del Vallès, va ser un dels darrers cellers dels 24 que va projectar Cèsar Martinell entre 1918 i 1922. L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya.

Web del Celler Modernista de Sant Cugat del Vallès

Martinell va projectar una coberta de volta catalana en seccions quadrades 

dissabte, 7 de desembre de 2013

El Gaudí Centre de Reus dedicarà un nou espai a Domènech i Montaner i al Modernisme escampat per tota la ciutat

El museu Gaudí de Reus dedicarà l'any que ve un nou espai expositiu que relacionarà la figura d'Antoni Gaudí amb la de Lluís Domènech i Montaner i aprofundiarà en la resta d'obres modernistes que hi ha a la ciutat. L'espai, que s'ubicarà a la primera planta del museu, durà per títol "Gaudí i el Modernisme a Reus". Segons el programa previst, al qual ha tingut accés l'agència Europa Press, els treballs per habilitar-lo començarien el proper mes d'octubre de 2014. La previsió és tenir-lo llest el 15 de desembre.

El discurs museístic d'aquest nou espai s'articularà al voltant de 3 eixos. En primer lloc, els visitants accediran a la secció "De Gaudí a Domènech i Montaner", on s'explicarà la mort de l'arquitecte de Reus i l'eclosió del barceloní, que també va deixar la seva emprempta a Reus amb obres importants, com l'Institut Pere Mata, la Casa Gasull, la Casa Rull i la Casa Navàs, ubicada a molt pocs metres del museu. La relació de Domènech i Montaner amb Reus és precisament l'eix vertebrador del segon punt d'aquest nou espai, que es titularà "Domènech i Montaner i la configuració del Reus modernista". Finalment, els visitants trobaran la secció "Reus, la ciutat modernista del segle XXI", que presentarà les obres d'aquest estil que hi ha a la capital del Baix Camp i que formen part de la Ruta Modernista, explicarà els treballs de conservació que se'n fan de totes elles i el seu context actual, dins d'una ciutat moderna.

Els treballs per crear aquesta mostra permanent els coofinançaran a parts iguals l'Ajuntament de Reus i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, i suposaran una inversió total de 413.000 euros. Igual que la resta del museu, aquesta nova zona disposarà també de les tecnologies audiovisuals més avançades. El Gaudí Centre es va crear apostant per nous formats explicatius per fer més entretinguda la seva visita. Així, s'han recreat al seu interior diverses obres d'Antoni Gaudí, com la cúpula de la cripta Güell, xemeneies de la Pedrera, la galeria de columnes del Park Güell i l'estudi que l'arquitecte tenia a la Sagrada Família.