Celler de la Cooperativa Agrícola de l'Espluga de Francolí; la veritable "Catedral del Vi"

Façana principal del Celler de l'Espluga de Francolí
Batejat pel dramaturg Àngel Guimerà com 'la Catedral del Vi', el de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de l'Espluga de Francolí és considerat el primer celler d'estil modernista que es va construir a Catalunya. La Cooperativa es va fundar al 1902. No era pas la primera; anys enrere ja se n'havien constituït d'altres a Barberà de la Conca (1894), a Blancafort (1896) i a Solivella (1901). L'edifici de l'Espluga el va projectar Pere Domènech i Roura seguint una primera idea del seu pare, Lluís Domènech i Montaner. El complex es va construir al 1913. La primera pedra es va posar el 6 de març i l'obra, que va costar 94.870 pessetes, es va lliurar el 27 de setembre. El Banc de Valls va concedir el crèdit per a la construcció del complex a un interès del 6%. Els treballs els varen dirigir Domènech i Roura i l'enginyer Pare Calmet. Inicialment, el projecte constava de 2 naus rectangulars paral·leles i una de perpendicular a les anteriors i més petita, on s'havien instal·lat el moll de descàrrega del raïm i la maquinària per premsar-lo. Junt a aquesta darrera nau es construiren el laboratori des d'on es controlava el procés d'elaboració del vi i, a la coberta, un dipòsit d'aigua en una torre circular de maó coronada amb una teulada cònica revestida de trencadís.

Arcs ogivals, arcs cecs d'estil llobard, petites finestres i maó vist a les façanes principal i posterior
Façana posterior del celler, a pocs metres del Celler de Dalt
Les naus grans, que tenen 3 nivells, fan 46 metres de llargada per 12,5 d'amplada. Fins al punt més alt, l'alçada és de 12,5 metres. En total, s'hi construïren en cada nau 40 cups soterrats i 60 tines en superfície per a la fermentació del most. La nau petita fa 13 x 8. Per a les naus principals, Domènech i Roura va projectar-hi pilars en forma de creu que acaben formant els arcs ogivals que sostenen la coberta i els arcs laterals més petits que separen un pilar de l'altre. Teulades a 2 vessants i façanes amb més arcs ogivals, arcs cecs amb funció decorativa i d'estil llombard, petites finestres i pilars de maó vist. Al 1957 es va construir la tercera nau del complex, a l'extrem més proper al centre de l'Espluga. Aquest darrer projecte el va dirigir Cèsar Martinell, el gran expert en cellers que va construir els de Pira (1917), Rocafort de Queralt (1918), Montblanc i Barberà de la Conca (1919) a la comarca, a més dels de Gandesa, Pinell de Brai, Falset, Cornudella de Montsant, Nulles i Vila-rodona. Prèviament, al 1932, es va construir el Celler de Dalt, uns metres més amunt d'on s'alçava el complex aixecat per Domènech i Roura. Declarat Bé Cultural d'Interès Local, el celler va ser rehabilitat al 1990. Al 1998 s'hi va fer el Museu del Vi.

El Museu, que s'ha habilitat a la nau del lateral més allunyat del centre de la vila, s'estructura en 2 parts. El recorregut s'inicia al soterrani del celler, on s'explica el procés d'elaboració dels vins i els tipus de raïm en diversos plafons il·lustrats. Posteriorment s'accedeix a la planta baixa del celler, on s'hi van disposar les tines a banda i banda de cada passadís. Aquí s'explica el procés d'elaboració del cava. Una escala condueix a la planta superior, on s'expliquen la història i les característiques de l'edifici en el marc del corrent Modernista. Des d'aquí es té una perspectiva general de l'edifici i s'hi poden apreciar millor els detalls de l'estructura constructiva. La penúltima parada del recorregut és una sala on es projecta un audivisual i on el visitant pot conèixer la història de les diferents cooperatives agrícoles del Camp de Tarragona. El darrer pas és la botiga, just a l'accés del Museu, on es poden fer degustacions dels productes que ncara s'hi fan i que s'hi han posat a la venda.

Tines a banda i banda dels passadissos de la planta baixa

De cada biga parteixen els arcs ogivals que sostenen les cobertes i els arcs laterals que separen les bigues entre sí
Nou arcs ogivals sostenen cada coberta

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu