Fàbrica Casaramona

Fotografia de la fàbrica poc després de la seva inauguració

La fàbrica Casaramona, que actualment acull el CaixaFòrum, va ser projectada per l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch com a planta de fabricació tèxtil. Propietat de l'industrial osonenc Casimir Casaramona i Puigcercós, a la fàbrica s'hi feien mantes i tovalloles de cotó. No va ser l'única col·laboració de l'arquitecte amb la família Casaramona; al 1924 els va projectar la restauració de l'edifici on hi tenien la residència permanent, al passeig de Gràcia, 48-52, que presenta molt pocs elements modernistes. La fàbrica fou inaugurada amb molta pompa al 1913. Va romandre en actiu fins al 1919, en què la firma va fer fallida.

Fotografia del dia de la inauguració, en la que hi van assistir diverses
personalitats del moment

Es tracta d'un conjunt de tres edificis d'una sola planta inspirats en el vell model del castell medieval. Tots tres estan separats per dos amples carrers pels quals Puig i Cadafalch havia pensat que s'hi puguessin desplaçar les mercaderies. Aquesta disposició, junt a la considerable alçada interior dels edificis, permetia l'entrada del llum natural i de l'aire en tot el conjunt i evitava la sensació de cau de moltes indústries del moment. Per això, la fàbrica Casaramona va ser un exemple de construcció industrial pensada per respectar les condicions de salubritat dels treballadors; uns 300.

Façana principal de la fàbrica amb una de les torres d'aigües

Naus de diferents volums i alçades a l'interior del recinte. Destaca el gran treball d'ornamentació en obra vista

Casaramona havia tingut una fàbrica al Raval, que havia cremat poc abans. Perduda aquella instal·lació, l'industrial va decidir aixecar la seva nova planta de fabricació als afores de Barcelona, al peu de Montjuïc, aïllada de qualsevol altra mena de construcció. Puig i Cadafalch va projectar-hi dues torres d'aigua, encara dempeus, amb la qual cosa també en aquest aspecte, el de la seguretat contra-incendis, el conjunt va esdevenir modèlic, en la seva època. Com que la fàbrica funcionava amb electricitat, no s'hi va fer cap xemeneia.

Segona torre d'aigües de la fàbrica

Els edificis són de maó vist. El ferro forjat i la ceràmica decorativa són els altres elements emprats per l'arquitecte mataroní en el procés de construcció. Amb tots ells també es reduïa el risc d'incendi en el complex industrial d'un sector, el tèxtil, que en portava associats uns alts índexs, a l'època. De ceràmica, però, n'hi ha ben poca; a l'accés pel carrer Mèxic s'hi va fer un mosàic amb les inicials de Casaramona i el cognom de l'industrial també es va posar en un altre mosàic ceràmic a la torre d'aigua més propera a aquest carrer. La fàbrica va rebre el Premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics al 1913. Al maig del mateix any moria Casimir Casaramona. L'enterrament va aplegar representants de la banca, la indústria i el comerç barcelonins, a més dels seus treballadors.

Detall del mosàic a la porta d'entrada principal

Després de la fallida de l'empresa, el complex industrial va servir com a magatzem de l'Exposició Internacional de Barcelona al 1929; projecte que també va redactar Puig i Cadafalch. Des de 1940 i fins al 1992, el complex va acollir les dependències del parc mòbil i les cavalleries de la policia nacional. Al 1976 va ser declarat Monument Històric d'Interès Nacional.

Vista de les terrasses de les naus acabades amb coberta a la catalana

La Caixa va adquirir la vella fàbrica al 1963 amb la idea de transformar l'espai en sala d'exposicions i dipòsit del seu fons artístic. Un cop desmantellades les dependències policials, l'entitat financera en va encarregar un projecte de rehabilitació integral i d'adecuació de tot el complex per acollir el que posteriorment seria CaixaFòrum. Es va haver de guanyar espai al subsòl i es va encarregar a més d'un arquitecte de renom la redacció del projecte; entre ells, el japonès Arata Isozaki, pare del Palau Sant Jordi, que va dissenyar una imponent marquesina de vidre a l'accés d'aquest equipament cultural, a la cantonada de l'avinguda Marquès de Comillas amb el carrer Mèxic. CaixaFòrum es va inaugurar al febrer de 2002.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Taller Masriera

Camprodon, el Modernisme del Pirineu