dissabte, 27 de setembre de 2014

Castell de Santa Florentina; l'encaix del Modernisme sobre un bé medieval

L'accés a la cripta des dels torreons
Tot i que no en coneixem la data exacta de la seva construcció, les referències més antigues del castell de Santa Florentina daten del segle XI. Des del segle XVI, l'edifici pertany a la família dels Montaner i als seus descendents, que actualment ja han perdut aquest cognom. Es troba ubicat a la part alta de Canet de Mar. Al 1894, a la portada de La Vanguardia, el cronista Jorge López de Sagredo el definia de manera poètica: "Severo, con la majestad severa de los tiempos; altivo, con la altivez de nuestros abuelos, y elegante con la elegancia verdadera de otras edades, se alza majestuoso el castillo de Santa Florentina". A primers del segle XX, la finca era propietat de Ramon Montaner, oncle de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al 1900, Ramon va encarregar al seu nebot obres de restauració del castell que hi havia en aquells moments i d'ampliació de l'edifici per transformar-lo en una residència-palau. Els treballs s'executaren entre 1900 i 1910, i tal com passava en els projectes que s'encarregaven als grans arquitectes modernistes de l'època, en les obres hi varen participar nombrosos artistes de renom, que es van fer càrrec de les escultures, les pintures i els vitralls del castell.

Amb la construcció de les noves dependències del castell, Santa Florentina va guanyar un pati d'armes al qual s'accedeix per la Porta dels Lleons. S'anomena així per les escultures d'aquests animals que custodien la porta a banda i banda. Des del pati d'armes s'arriba a la planta noble de l'edifici a través d'una escala exterior. Al capdamunt de l'escala, una galeria feta amb arcades procedents del monestir del Tallat, a la Conca de Barberà, que va ser abandonat arran de la desamortització dels béns eclesiàstics que va decretar el gabinet de Mendizábal al 1836. A la planta noble, Lluís Domènech i Montaner va habilitar les sales d'estar i el menjador del castell, a més d'un petit balcó que dóna a mar. El terra de tota aquesta zona està fet amb marbre de Venècia. La sala d'estar principal, que dóna al pati d'armes, té vitralls de J. Pujol i una xemeneia decorada amb l'escut familiar i, a sota, amb una pintura que representa una escena de la concessió del títol de municipi a Canet de Mar. La sala queda separada del menjador per un arc ogival. I entre el menjador i una segona sala d'estar on hi ha el balcó, dues columnes. A la planta de baix, hi havia la cuina i el celler de la casa. Aquesta és l'única zona que es pot visitar del castell, ja que la resta de la finca continua sent habitada pels descendents de Ramon Montaner.

Construccions que envolten el pati d'armes
Construccions del pati d'armes
A les dependències del castell medieval que van ser restaurades per Domènech i Montaner es va fer una capella dedicada a Santa Úrsula, just al vestíbul d'entrada. El ferrer canetenc Miquel Soler en va forjar la tanca de ferro al 1896. A través d'aquest vestíbul s'accedeix a un petit distribuïdor per on es baixa a la cripta. Aquesta sala i el tram d'escales que hi desemboca són dues de les joies del castell. Al fons de la cripta, Domènech i Montaner va projectar un espai per acollir les despulles de la seva tieta Florentina Malatto, esposa de Ramon Montaner, morta al 1900. El sarcòfag està cobert per una escultura de Florentina jacent, dissenyada per Miquel Blay. Mossèn Cinto Verdaguer, amic dels Montaner, va composar un vers per a la difunta que va ser gravat al capçal del sarcòfag. La petita sala està envoltada per una paret amb tot de mosàics de Josep Triadó, que hi va representar la donació de les relíquies de Santa Florentina i les processons que els canetencs feien cada any al castell per homenatjar la santa. Els arcs que uneixen les columnes de l'avantsala, a pocs metres del sarcòfag, estan decorats amb escultures que representen flors pansides, però en la zona on hi ha les despulles de Florentina, les flors estan totalment obertes, representant així la mort com a una entrada al Paradís. Les escultures són obra de Dídac Massana. El projecte de la cripta el van acabar d'executar Pere Domènech i Roure, fill de Domènech i Montaner, i el seu gendre, Francesc Guàrdia.

Escala del pati d'armes i galeria procedent del Tallat
Escales d'accés a la cripta
Gran saló a la planta noble del castell
Xemeneia al gran saló
Les columnes separen el menjador d'un segon saló, a la planta noble
El castell de Santa Florentina va ser catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional al 1949. El pati d'armes acull des de 1999 un festival de música clàssica que programa les seves activitats als mesos de juliol i agost. En ell i a la planta noble també s'hi fan esdeveniments de caràcter privat.

dilluns, 8 de setembre de 2014

Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, la joia de Canet de Mar

Casa Domènech
Encastada en una cruïlla, al capdamunt de la riera de Sant Domènec, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner és un dels atractius més importants de Canet de Mar. La residència està formada per dues construccions; la Masia Rocosa i la Casa Domènech, separades tan sols per un petit pati interior. La masia data del segle XVII i va ser llegada en herència a l'esposa de l'arquitecte, Maria Roura. El matrimoni s'hi instal·lava cada any amb l'arribada de la primavera i no era fins que acabava l'estiu que tornaven a la seva residència de Barcelona. Domènech en va projectar una reforma entre els anys 1905 i 1908 per adaptar-la a les necessitats de la família. En l'estança principal del primer pis, l'arquitecte hi va instal·lar el seu estudi.

Estudi de Domènech i Montaner a la Masia Rocosa
Quan a mitjans de la dècada dels 10 del segle XX Maria va quedar impossibilitada a causa d'una greu malaltia, Domènech i Montaner va decidir instal·lar-se permanentment a Canet de Mar i cuidar de la seva esposa. Fins i tot, va acabar deixant de banda l'exercici de l'arquitectura per cultivar l'estudi de l'art, de la història i l'heràldica catalana. Va ser aleshores que Domènech i Montaner es va fer aixecar una nova casa a pocs metres del mas, just a la part del davant de la finca. És la Casa Domènech, modernista tant per dins com per fora, a diferència del mas que, externament, va conservar sempre el seu aspecte de casa pairal. La tribuna de la planta noble de la casa presideix la riera de Sant Domènec, des d'on es pot veure el mar.

Masia Rocosa
Per decorar totes dues construccions, Domènech i Montaner va aprofitar models de guix d'escultures que s'havien utilitzat en diferents projectes en què havia treballat i peces sobrants d'aquestes obres. Per exemple, avui encara hi podem trobar ceràmica dissenyada per a la Casa Thomas (ubicada al carrer Mallorca de Barcelona), de l'Institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana de Barcelona i l'església de la Universitat Pontifícia de Comillas (a Cantàbria); dracs de ferro forjat del Castell dels Tres Dragons (al Parc de la Ciutadella) i de l'Ateneu Canetenc (a molt pocs metres de la seva casa) i models en guix de les escultures que Eusebi Arnau va fer per a la Casa Lleó Morera (passeig de Gràcia). Tot aquest material forma part de la col·lecció que s'exposa avui dia a la Casa Museu.

Model en guix de l'escut de la Universitat Ponifícia de Comillas
Sala de la Masia on es parla del Domènech enquadernador
El discurs museístic de la Casa Domènech i Montaner comença a la Masia Rocosa. A la planta baixa, un vídeo ens introdueix en el món del Modernisme; el seu context històric i els noms propis amb què el corrent es va fer gran a Catalunya. Tot seguit es pot visitar la primera planta del mas, on s'explica cronològicament, i amb el suport de vídeos, la trajectòria de l'arquitecte. En una primera sala, es fa esment de la seva etapa com a il·lustrador, enquadernador i gravador de llibres, quan va haver de fer-se càrrec del negoci familiar a la mort del pare, al 1873, tot just després d'aconseguir a Madrid el títol d'arquitecte. En aquell moment, Domènech i Montaner va dissenyar les cobertes de l'edició de La Regenta, l'Atlàntida o El Romancero del Cid, entre d'altres. Igualment, va fer el disseny de la capçalera de diverses publicacions de caire catalanista, com La Renaixensa o El Poble Català, revista fundada per ell mateix.

Moble del despatx de Domènech
I és que Domènech i Montaner també es va dedicar intensament a la política a primers de segle XX. És aquesta vessant la que s'explica en la segona sala del mas. Al 1901 va fundar la Lliga Regionalista i cinc anys més tard, el Centre Nacional Republicà, escisió de la primera. Fins i tot va arribar a ser diputat a Madrid, entre 1901 i 1905. El tercer espai del recorregut és l'estudi on Domènech i Montaner va projectar, entre d'altres, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquí encara es conserva el moble de fusta dissenyat per ell mateix, i a les parets, sobrants dels motius decoratius de fusta i ceràmica vidriada que va pensar per al menjador de la Fonda Espanya de Barcelona, a tocar del Liceu. La darrera sala és un repàs a la seva dilatada trajectòria com a arquitecte, amb fotografies de les seves principals obres. Domènech i Montaner va començar a exercir com a arquitecte al 1878, projectant la casa d'estiueig a Gràcia de Francesc Simón, soci del seu oncle Ramon Montaner. Ambdós eren els propietaris de l'editorial Montaner i Simón, per a qui Domènech i Montaner va acabar projectant un edifici, al carrer d'Aragó de Barcelona. És l'actual seu de la Fundació Tàpies.

Sala on es repassa la trajectòria del Domènech arquitecte
Primera planta de la Casa Domènech
Ja a la Casa Domènech, el recorregut porta fins a la primera planta de l'edifici, on es parla de la gent que va envoltar Domènech i Montaner al llarg de la seva vida; la família més directa i els artistes i intel·lectuals que, com ell, van donar vida i volada al Modernisme català. Així, a la sala de la tribuna coneixem al pare de l'arquitecte, Pere Domènech; un editor i enquadernador d'edicions de luxe; i Pere Domènech i Roura, el seu fill, amb qui col·laborà en les obres de l'Institut Pere Mata i que s'encarregà del projecte de l'Hospital de Sant Pau quan Domènech i Montaner va morir al 1923. Pere Domènech va fer tot sol alguns projectes a Canet de Mar, com el Mercat Municipal, i va participar en el projecte dels diferents edificis que s'havien de construir arran de l'Exposició Internacional que es va fer a la capital catalana al 1929, com per exemple, el Palau Nacional.

Sala dels personatges del Modernisme
Al costat, una altra sala ens presenta figures com l'escriptor Narcís Oller, l'escultor Eusebi Arnau, l'artesà fuster Gaspar Homar o l'arquitecte Puig i Cadafalch, entre molts d'altres. En un parell de petites sales més es poden veure títols i diplomes de l'arquitecte i  els gegants que va dissenyar per a la Festa Major de Santa Florentina, a Canet de Mar. Domènech també va deixar petja a la localitat dissenyant els emblemes del municipi, de l'Ateneu i la Germandat per als Invàlids del Treball, a més d'estendards, fanalets i carrosses de festa major. L'entrada al museu és per l'antiga sala de les cosidores; una peça a l'esquerra de la porta principal que Domènech va projectar perquè la seva esposa hi pugués cosir i brodar. Encara s'hi pot veure la llar de foc, rematada amb un model en guix d'uns lleons rampants que va fer Arturo Mélida, company seu de carrera a l'Escuela Superior de Arquitectura de Madrid.

Gegants de Santa Florentina