dimarts, 25 de febrer de 2014

Camprodon recuperarà la casa modernista de Can Roig al llarg de 2014

Can Roig és obra de l'arquitecte olotí Simó Cordomí
Camprodon recuperarà Can Roig, la finca modernista projectada per l'arquitecte olotí Simó Cordomí i Carrera al 1900. Ubicada al carrer Freixenet, la finca es troba en estat de semi-ruïna. El Ple de l'Ajuntament va aprovar el passat divendres 21 de febrer un conveni mitjançant el qual els propietaris de la casa es comprometen a iniciar aquest 2014 els tràmits de rehabilitació de la finca. Les despeses aniran exclusivament al seu càrrec; a canvi, però, l'Ajuntament modificarà el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), que hores d'ara estableix l'àrea on s'ubica Can Roig com a zona residencial. D'aquesta manera, la propietat podria ser reoberta per acollir o un hotel o habitatges tutelats, segons informa el diari electrònic Nació Digital. L'Ajuntament s'ha mostrat satisfet amb la solució acordada, ja que a part de suposar la recuperació d'una veritable joia arquitectònica, permetrà generar activitat econòmica.

Les obres hauran de consolidar l'estructura
Encara no hi ha projecte arquitectònic, que tot i això, quan es redacti, haurà de preveure treballs de consolodació global de l'edifici, la restauració de les cobertes i els tancaments, hores d'ara, inexistents. Al 2012, el Consistori ja va obligar l'actual propietari de la casa a fer-hi una intervenció d'urgència per evitar que l'estat de degradació de Can Roig acabés sent irreversible i que hi hagués despreniments d'elements estrucurals cap a la via pública. El conveni recentment aprovat es troba en període d'exposició pública, dins el qual es poden presentar al·legacions.

Can Roig està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Va ser aixecat pel doctor Emerenciano Roig Bofill com a residència d'estiu de la família. Va ser abandonada tot just en acabar la Guerra Civil, essent emprada com a hospital per a refugiats republicans, segons Nació Digital.


divendres, 21 de febrer de 2014

El Recinte Modernista de Sant Pau farà 3 setmanes de portes obertes

El recinte modernista de Sant Pau ultimava avui les obres
Coincidint amb la inauguració de les obres de rehabilitació del conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, el recinte modernista de Sant Pau farà 3 setmanes de portes obertes a partir del proper dimarts. Tres setmanes per gaudir, de franc, del major conjunt modernista d'Europa; més de 35.000 metres quadrats construïts i gairebé 28.000 d'espai exterior. El dia abans s'haurà fet la inauguració oficial amb presència de les autoritats. Les obres han suposat una inversió de 107 milions d'euros, aportats per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació provincial, el Govern de l'Estat i la Unió Europea. 

Sant Pau acull des d'ara 7 institucions internacionals que treballen en els àmbits de la salut, la sostenibilitat i l'educació. El recinte, d'aquesta manera, esdevé "centre de coneixement, recerca i innovació", tal com ha explicat aquest matí en roda de premsa Jordi Baiget, administrador de Sant Pau. El recinte, però, compaginarà la seva nova tasca amb l'activitat cultural: es podrà visitar cada dia, s'hi faran rutes guiades en anglès i francès (a més de català i castellà), s'hi habilitarà una botiga i, més endavant, muntarà al Pavelló de Sant Salvador un museu on es podrà conèixer la història del recinte, l'aportació que Sant Pau ha fet a la medicina, la figura de Domènech i Montaner i la importància del moviment Modernista a casa nostra. El projecte museugràfic encara s'està desenvolupant i és previst que surti a concurs al llarg de 2014, segons ha informat Baiget.

Sostre de l'antic arxiu de Sant Pau
Els pavellons ocupats per les institucions internacionals que hi han establert la seva seu quedaran fora de l'àmbit de les visites. Així, els turistes accediran al recinte pel Pavelló de l'Administració, que és el que presideix Sant Pau a la cruïlla de Sant Antoni Maria Claret i Cartagena. Aquí hi trobaran una maqueta del recinte i hi podran veure un audiovisual que resumirà la història de la institució. El recorregut continuarà per la Sala Hipòstila, just a la part inferior. Després, s'accedirà als túnels que connecten tots els pavellons del recinte per sortir al passeig central de Sant Pau, on s'ha aprofitat per recuperar jardins i renovar el paviment.

Tot seguit, el recorregut conduirà fins al Pavelló de Sant Rafael, on hi havia hagut el Servei d'Hematologia Clínica de Sant Pau. Després, el visitant accedirà novament al Pavelló de l'Administració, l'únic que no ocuparà cap organisme internacional. Aquí, el recorregut amb guia inclourà la visita al hall principal d'entrada i l'escala noble d'accés a la planta superior, on hi ha la Sala Domènech i Montaner. En aquest mateix pavelló, Sant Pau ha habilitat diversos espais per a jornades tècniques, conferències i presentacions. En sortir de l'Administració, els visitants seguiran el recorregut turístic fins al Pavelló de Sant Jordi, que acollirà exposicions temporals. La sortida del recinte i el final de la visita es farà per la botiga.

Escala noble d'accés a la primera planta
El recinte modernista de Sant Pau preveu rebre 120.000 turistes l'any, xifra força baixa en comparació a la d'altres monuments de la capital catalana. La institució no opta pas per un model de turisme massiu, entre d'altres coses perquè el recinte tindrà activitat pròpia, que no pot quedar alterada per la presència de visitants. Sant Pau ha fixat una entrada de 8€ per als visitants que vulguin passejar lliurement pel recinte i 14€ per als que prefereixin el servei de guia turístic. Hi haurà descomptes per als jubilats majors de 65 anys, els estudiants, les persones en atur, els veïns de la zona, els posseïdors del carnet TR3SC i els usuaris del Bus Turístic.

Declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO al 1997, el recinte modernista de Sant Pau va tancar portes com a centre sanitari a l'octubre de 2009, quan l'Hospital inaugurà les seves noves instal·lacions, a tocar de la Ronda del Guinardó. Tres anys abans, la Fundació Privada del centre, que n'és la propietària, havia encarregat la redacció d'un Pla Director per avaluar l'estat en què es trobava el recinte i determinar quines actuacions s'hi podien fer per recuperar-lo. El Pla va estar llest al 2008, i certificava la necessitat de "programar una intervenció integral de restauració urgent". Calia fer obres de reparació estructural, perquè hi havia pavellons que corrien seriós risc d'esfondrament, segons ha explicat Baiget, i de restauració material. El programa es va tirar endavant amb la idea de recuperar Sant Pau tal i com l'havia concebut Lluís Domènech i Montaner, és a dir, eliminant tot el que s'hi havia afegit en intervencions posteriors.

Sostre al hall d'entrada del Pavelló d'Administració
Les obres, que es van fer entre 2009 i 2014, han comptat amb la participació de 67 despatxos d'arquitectes i 25 d'enginyeria. Hi han treballat 90 arquitectes i 103 empreses constructores, a més de 20 especialitzades en restauració, 37 firmes que han treballat aspectes diversos, com ara la jardineria i la seguretat, i 3 picapedrers. El programa de rehabilitació del recinte no està acabat. Hores d'ara hi ha 6 pavellons totalment acabats i 2 encara en obres. Queden 4 pavellons dels 12 on encara no s'hi ha fet cap obra. El programa s'ha anat fent per etapes, a mesura que Sant Pau trobava qui vulgués establir-s'hi i finançament per a les obres que calia dur a terme. Actualment, encara busca més organismes, de 5 a 6, que podrien ser anunciats en els propers mesos. Un cop establert el compromís d'aquestes noves institucions d'establir-se en el recinte modernista, Sant Pau començaria la reforma dels pavellons encara pendents de rehabilitar.

Detall de la Sala Domènech i Montaner, al Pavelló d'Administració





dissabte, 1 de febrer de 2014

La Casa Vicens de Gaudí també obrirà les portes als visitants

Pocs dies després que la planta noble de la Casa Lleó Morera s'inaugurés com a museu, els nous propietaris de la Casa Vicens anuncien que la finca, ubicada al carrer Carolines (barri de Gràcia) obrirà properament les portes als visitants. Morabanc, entitat financera del Principat d'Andorra, acaba d'adquirir per 30 milions d'euros la Casa, obra d'Antoni Gaudí per a la família de l'agent de borsa Manuel Vicens i Montaner.

Casa Vicens, al carrer Carolines, 24 (foto extreta del bloc curious-places)

La finca es va començar a construir al 1883 com a casa d'estiueig del propietari. L'obra es va allargar fins al 1888, després d'aturar-se en més d'una ocasió a causa dels problemes de liquidesa dels amos. La casa tenia inicialment 3 façanes; la quarta donava a un antic convent. Consta de 4 nivells; un soterrani on s'hi va fer un celler, les dues plantes per a la família i finalment, unes golfes per al personal del servei. A l'hora de fer-ne el projecte, Gaudí es va inspirar en les formes de l'art mudèjar. A l'exterior, d'obra vista, va fer una combinació de maons i rajoles de colors verd i blanc. Tanques de ferro forjat perimetraven la finca, on també hi havia un jardí amb una font, que va ser destruïda al 1946. A l'interior, relleus de guix al sostre, mosàics romans al terra i pintures a les parets.

Interior de la Casa Vicens (foto extreta de Wikipèdia)

Els nous amos de la Casa Vicens en van encarregar al 1925 una ampliació a l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez. Aquest va demanar consell a Antoni Gaudí abans de fer-ne el projecte, que lògicament incloïa una redistribució de l'espai interior i l'enderroc d'alguns elements dissenyats per Gaudí. La finca està catalogada com a Monument Històrico-Artístic d'Interès nacional des de 1969. Va ser posada a la venda per 35 milions d'euros al 2007 i ara, finalment, adquirida pel grup financer andorrà. De moment es desconeix el timing previst per obrir la Casa als visitants.