dijous, 23 de gener de 2014

La Casa Lleó Morera obre les portes amb èxit de visitants

Vitrall d'Antoni Rigalt a la sala de cafè de la Casa (@CasaLleoMorera)

La Casa Lleó Morera va obrir dilluns les portes als visitants amb gran èxit de públic. Un centenar de persones van poder conèixer al detall l'interior de la Casa en les diferents visites guiades per a grups reduïts que es van fer al llarg del dia. La Lleó Morera és obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va rebre l'encàrrec de reformar l'antiga casa Rocamora. Es tractava d'una finca que havia heretat del seu oncle Francesca Morera i Ortiz, pertanyent a una rica família de comerciants que havien marxat a fer les Amèriques. Havia estat el seu avi que, acompanyat dels fills, va provar sort a Puerto Rico. Francesca va néixer a Barcelona, un cop la família es va reinstal·lar a Catalunya.

Domènech i Montaner va redissenyar la façana i va projectar la remodelació de l'interior de l'edifici. Les obres començaren al 1902 i finalitzaren al març de 1905. La família de Francesca Morera havia de residir a la planta noble de l'edifici, mentre que a la resta de plantes, l'arquitecte va projectar pisos de lloguer. L'accés per als carruatges, l'arquitecte el va ubicar on avui hi ha l'entrada principal de la casa Loewe. En aquella època, els baixos de l'edifici també es van reservar a ús comercial; el primer a instal·lar-s'hi va ser l'estudi de Pau Audouard i Deglaire. Audouard va ser el fotògraf oficial de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Era el retratista de moda de la burgesia catalana de l'època. Domènech i Montaner també va fer la decoració de l'estudi. A les finestres es van instal·lar escultures d'Eusebi Arnau que representaven nimfes abraçant uns gerros. Amb les reformes de 1943, es varen perdre, tot i que el porter de la finca en va poder salvar alguna. Salvador Dalí les va comprar més tard. Avui s'exposen al Museu Dalí de Figueres.

Antiga casa Rocamora, abans de la reforma de Domènech i Montaner

Imatge de la Casa Lleó Morera després de la reforma feta per Domènech i Montaner
(foto extreta del llibre "Modernisme i modernistes)

Façana lateral de la Casa
(foto extreta del llibre "Lluís Domènech i Montaner")

Façana principal de la Casa, al passeig de Gràcia
(fotografia extreta del llibre "Lluís Domènech i Montaner")

Francesca Morera va morir 3 mesos abans de què finalitzés l'obra. La finca la va heretar el seu fill Albert Lleó i Morera, que és qui ha llegat el nom a la propietat. Amb el projecte original, es va construir al terrat de l'edifici la caixa de l'ascensor i un templet, per al qual es va haver de demanar permís a l'Ajuntament perquè superava l'alçada reguladora màxima. El Consistori el va concedir, considerant que es tractava d'un element ornamental. Ambdós elements van desaparèixer amb els combats que es van lliurar a la ciutat durant la Guerra Civil. De fet, el templet havia servit com a niu de metralladores.  Va ser reconstruït de nou amb la reforma que l'arquitecte Òscar Tusquets va fer a la Casa a mitjan els 80.

En el seu projecte, Domènech i Montaner va fer construir balcons i una tribuna, a la planta noble, cosa totalment novedosa a la Barcelona de l'època. La tribuna és el nexe d'unió entre la sala d'estar i la sala de bitlles de la casa, a la part pública del pis; és a dir, allà on la família rebia les visites. En aquests espais, l'equip d'artistes de què es va rodejar Domènech i Montaner en aquesta obra va treballar al voltant d'un concepte que se'ns fa omnipresent, en aquest part del pis: la flor de la morera, amb què es feia referència al llinatge de la propietària que havia encarregat la reforma.

Sala de bitlles vista des de la tribuna (@CasaLleoMorera)

D'aquesta manera, trobem moreres al sostre de fusta, a la part superior de la llar de foc, al fris de la columna de pedra que hi ha a la tribuna i als de les columnes de fusta d'alzina que hi ha just davant la llar, i als esgrafiats de les parets. Tot i que avui la sala d'estar i la de bitlles estan separades per vitralls, originàriament l'espai era del tot diàfan; sense cap mena de separacions. A la llar de foc hi va arribar a haver una talla dels Reis Mags d'Orient.

Aspecte de la sala d'estar original amb mobles de Gaspar Homar
(foto extreta del llibre "L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner)

Llar de foc a la sala on hi ha la tribuna. Al fons, la sala de bitlles
(foto extreta del llibre "Lluís Domènech i Montaner)

Fora d'aquest espai públic, que dóna al passeig de Gràcia, en un petit rebedor s'obre un passadís que condueix, primer a les habitacions del servei i, després, a un altre passadís des d'on s'accedeix a les dependències de la família. Ubicades a banda i banda, les dues habitacions, els banys i els vestidors. I al fons de tot del passadís, el menjador i una sala d'estar amb un gran vitrall d'Antoni Rigalt. No es sap amb certesa on hi havia la cuina i el rebost de la Casa.

Passadís d'accés a les habitacions del servei i, al fons, a la residència familiar
(@CasaLleoMorera)

El rebedor i el passadís estan ricament decorats amb escultures d'Eusebi Arnau. Totes elles fan referència a la cançó popular catalana "La dida de l'Infant  Rei". També hi ha escuts heràldics amb figures d'un lleó i flors de morera. Al començament del passadís que dóna a les habitacions, Eusebi Arnau va esculpir un drac de Sant Jordi, amb què es pretenia remarcar la catalanitat del llinatge de la Casa. Al terra, mosàics de Maragliano, genovès instal·lat a Barcelona que va introduir a casa nostra la tècnica del mosàic romà, inspirat en el que es feia a les cases nobles de l'Antiga Roma.

Detall de les escultures que decoren la part superior de les portes (@CasaLleoMorera)

Grup escultòric que representa passatges de "La dida de l'Infant Rei" (@CasaLleoMorera)

"La dida de l'Infant Rei" (@CasaLleoMorera)

Ja al menjador, les parets estan recobertes amb mosàics que descriuen escenes campestres amb mans i cares de porcellana fetes pel ceramista Antoni Serra. Una porta corredissa separava aquest espai de la sala de cafè, presidida pel gran vitrall dde Rigalt sobre l'Arbre de la Vida: escenes amb animals, flors i plantes. El vitrall abasta tota l'alçada de l'edifici, de manera que a les plantes superiors també en tenen, i amb la mateixa temàtica. Des d'aquesta sala de cafè s'accedia al pati interior de la Casa, on el servei hi tenia la sala de safareig, integrada en un conjunt decoratiu que formen, també, el paviment del pati i la paret mitgera de l'edifici del costat, on s'hi va fer un arbre esgrafiat.

Safareig a la part posterior de la Casa

Mosàic amb escenes campestres al mejador
de la Casa (@CasaLleoMorera)

dissabte, 18 de gener de 2014

La Casa Lleó Morera es podrà visitar a partir del proper dilluns 20 de gener

La Casa Lleó Morera, ubicada a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Consell de Cent, de Barcelona, es podrà visitar a partir del proper dilluns, dia 20 de gener. Fins ara, l'únic interior que es podia veure era el dels baixos, ocupat per la casa Loewe, que recentment va fer una reforma dels accessos a fi derecuperar al màxim del projecte inicial que Lluís Domènech i Montaner va fer al 1902. Les entrades s'han posat a la venda al preu de 15€, tot i que fins al dia 31 costaran 13,50€. Hi haurà descomptes per als menors de 25 anys i per als majors de 65. Retalls del Modernisme serà un dels primers a visitar la Casa amb motiu de la reobertura, dilluns.


La construcció, tal com la coneixem actualment, la va projectar l'arquitecte barceloní per encàrrec de la propietària de la mansió, Francesca Morera i Ortiz, que l'havia heretada del seu oncle. Es tractava de la finca que fins a aquell moment s'havia conegut amb el nom de Casa Rocamora. Francesca Morera la va voler reformar, demanant a Domènech i Montaner que en refés la façana, hi afegís balcons i tribunes i remodelés tot l'espai interior. La dona, pertanyent a una rica família de comerciants que havia fet fortuna amb el transport de mercaderies amb Amèrica, va morir al 1904, 3 mesos abans de finalitzar l'obra. La casa la va heretar el seu fill, Albert Lleó i Morera, que li va donar el seu nom actual.

Postal de principis de segle XX de la Casa Lleó Morera

Els treballs van finalitzar al 1905. Com era habitual a l'època, Domènech i Montaner es va rodejar d'un equip d'artistes que s'ocupà de tots els detalls de la decoració interior i exterior de la Casa. Entre ells hi havia l'escultor Eusebi Arnau, els mosaïcistes Lluís Bru i Mario Maragliano i l'ebenista Gaspar Homar. D'aquesta manera, la finca s'omplí amb escultures, vitralls i tot d'obres fetes amb ceràmica, marbre i fusta. Els mobles que va dissenyar Gaspar Homar per a la finca es poden visitar actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Salvador Dalí va adquirir part de les escultures d'Arnau que van ser sacrificades quan la Casa es va vendre a una companyia d'assegurances i se'n va fer una reforma al 1943. Destacaven, entre elles, les parelles de dones assegudes que hi havia als balcons de la planta baixa.

Albert Lleó i Morera, que va estrenar la reforma de la finca, va ser metge i va exercir com a director de laboratori de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, projectat també per Lluïs Domènech i Montaner. La Casa Lleó Morera pertany des de 2006 a la immobiliària Núñez y Navarro. Amb la recuperació de la Casa, la que popularment es coneix com a la Mansana de la Discòrdia (Passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Aragó), reforçarà el seu caràcter d'atracció turística, ja que a pocs metres hi ha la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch (actualment en procés de rehabilitació) i la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí. La Lleó Morera va guanyar el Premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics de l'Ajuntament de Barcelona al 1906.