Retalls del Modernisme

Ubicada a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb Enric Granados (Barcelona), la Casa Sayrach és considerada com la darrera obra del Modernisme català. L'edifici, acabat al 1917, s'ianugurava en un moment en què aquest corrent arquitectònic ja havia deixat pas al Noucentisme. La Casa Sayrach es va projectar com a bloc de vivendes particulars. És obra de Manuel Sayrach i Carreras, nascut a Sants al 1886. L'arquitecte va viure al pis principal de la finca. Al 1926 es va acabar la Casa Montserrat, projectada també per Sayrach. És just al costat, però al carrer Enric Granados. També es tracta d'un edifici d'habitatges, el disseny del qual Sayrach va dedicar a la seva esposa, Montserrat Fatjó del Xiprers, amb qui s'acabava de casar. Casa Sayrach, a Diagonal - Enric Granados Ambdós edificis reflecteixen la particular concepció arquitectònica de Sayrach, que d'altra banda mostra una clara influència d'Antoni Gaudí en l'àmbit ornamental. En un te

Per quart any consecutiu, Barcelona viurà aquest cap de setmana el 48h Open House, Festival d'Arquitectura. El certamen, que va començar el 1992 a Londres i s'ha estès a poc a poc a altres ciutats com ara Nova York, Dublín, Galway i Tel Aviv, programa un parell de jornades de portes obertes a 150 edificis emblemàtics de la ciutat. Aquest any, a més, s'ha convidat a afegir-s'hi a Santa Coloma de Gramenet, que obre les portes de l'antic recinte de la Clínica Mental, entre d'altres propostes. L'Open House programa visites al matí i a la tarda de dissabte i diumenge Des d'aquest dissabte al matí i fins a demà diumenge al vespre, es podran visitar de franc edificis emblemàtics de tot Barcelona, com ara l'Arc de Triomf, el Cercle del Liceu, l'Ateneu Barcelonès, el Círculo Ecuestre, la Casa Àsia, l'Ajuntament de Barcelona, el Mercat del Born i el de Santa Caterina o la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. En total, edificis de tots els d

El recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau obrirà les seves portes a primers de 2014, tot i que les obres de rehabilitació del conjunt encara no estaran del tot acabades. Així, quan d'aquí a uns mesos l'obra de Domènech i Montaner torni a obrir les seves portes, encara s'estaran fent obres al pavelló de Sant Salvador i quedaran pendents les de 5 pavellons més: el Montserrat, el Carme, el Puríssima, el Sant Rafael i l'interior del central (el d'Operacions). Els altres 6 (Sant Jordi, Santa Apol·lònia, Sant Leopold, la Mercè, Sant Manuel i el d'Administració) estaran, però, del tot acabats. Igualment és previst que aleshores ja hagin finalitzat les obres de renovació de les instal·lacions, els treballs de geotèrmia, la consolidació dels túnels, la millora de les sales subterrànies i l'enjardinament central de tot el recinte. Les obres de rehabilitació van començar al 2009 i han suposat una inversió total de 71 milions d'euros, finançats p

Els Pavellons Güell de Barcelona han estat inclosos a la llista bianual del World Monuments Fund (WMF), entitat sense ànim de lucre i amb seu a Nova York dedicada a la protecció de monuments d'arreu del món en perill pel seu mal estat de conservació. En la llista per a 2014 que acaba de fer pública l'organització també s'hi han inclòs la ciutat de Venècia, el centre històric de l'Aquila, a Itàlia (afectat per un terratrèmol el 2009) i les zones malmeses pel sisme i el posterior tsunami de Japó de 2011. Cartell promocional de la campanya a favor dels Pavellons Güell La inclusió dels Pavellons Güell en la llista del WMF permetrà internacionalitzar la causa de la seva protecció, podent rebre fons directes de l'organització, d'altres entitats i també de particulars a partir de 50 dòlars. La candidatura d'aquest monument a ser inclosa a la llista de l'organisme mundial va ser oficialitzada a partir de la proposta que en va fer la catedràtica de la U

Camprodon va ser una de les destinacions favorites d'estiueig de la burgesia barcelonina de finals segle XIX i començament del segle XX. Era l'època en què els metges recomanaven gaudir de la natura, l'aire fresc i el poder curatori de les aigües. El tren havia arribat a Sant Joan de les Abadesses un parell d'anys abans. Bartomeu Robert, més conegut com a Doctor Robert, que arribà a ser alcalde de Barcelona al 1899, va ser el pioner de la colònia d'estiueig que a poc a poc es va anar formant en aquesta vila del Ripollès. Era l'amo de can Pujol, al carrer Freixenet, 46; una finca de finals segle XIX amb tres nivells a la qual se li va afegir una nau industrial al 1956 per acollir la planta de fabricació de les galetes Pujol. Des de Camprodon, el Doctor Robert escrivia articles per a La Vanguardia, on reclamava la importància de millorar la salubritat de les ciutats i l'educació en els bons hàbits d'higiene per evitar infeccions i malalties. El passeig d