divendres, 21 de juny de 2013

CaixaFòrum inaugura 'Japonisme', una mostra sobre la influència de l'art japonès en el de casa nostra

Imatge principal del díptic de Japonismes

Siegfried Bing va ser un marxant d'art alemany nacionalitzat francès. Va dirigir l'empresa familiar, que es dedicava a importar productes orientals i a exportar mercaderies franceses al Japó. Va ser en l'època de l'emperador Meiji, en què el país asiàtic s'obrí a Occident deixant enrere un llarg període d'aïllament i d'organització feudal en què l'autèntic eix del poder polític eren els generals de l'exèrcit; els shogun. Bing es va especialitzar en art oriental, que feia arribar a França i fins i tot als Estats Units. Entre els seus clients hi havia col·leccionistes privats i museus. D'aquesta manera, Bing va obrir de bat a bat les portes d'Occident a l'art asiàtic i va contribuir a crear un mercat mundial d'obres. L'arribada de creacions artístiques de tota mena fetes al Japó va donar pas a un altre fenòmen; el japonisme; terme encunyat per l'historiador francès Jules Claretie al 1872. És a dir, en paraules de l'historiador de l'art Ricard Bru, la "fascinació, l'atracció i les descobertes" mútues entre els artistes occidentals i els japonesos. Així, París va ser la porta d'entrada a Europa de tot aquell corrent continu d'inspiració, però alhora, porta de sortida i de difusió arreu d'aquelles obres arribades de tan lluny . Els tentacles del japonisme, per tant, també arribaren a casa nostra, influint una generació sencera d'artistes que, amb aquesta base, més tard conformarien el nucli dur del Modernisme català. Al 1880, Barcelona tenia ja algunes botigues d'art oriental amb més d'una sucursal arreu de l'Estat, ajudant d'aquesta manera a crear importants col·leccions com la de Josep Mansana, on hi havia força peces del dibuixant, pintor i gravador japonès Katsushika Hokusai.

Maria Rusiñol al Cau Ferrat, obra de Santiago Rusiñol de 1894

Amb l'objectiu d'estudiar aquesta atracció per l'art japonès i la seva influència en els nostres artistes, CaixaFòrum acaba d'inaugurar l'exposició Japonisme, la fascinació per l'art japonès, que es podrà visitar a l'antiga fàbrica Casaramona fins al proper 15 de setembre. Comissionada per Ricard Bru, la mostra ens apropa més de 300 peces que inclouen pintures, porcellanes, estàtues, vanos, joies, cartells, làmpades, biombos, llibres, fotografies i mobiliari, entre d'altres. Peces, en alguns casos, que es mostren per primer cop, perquè pertanyen a col·leccions privades de diversos països; d'Itàlia, Bèlgica, el Regne Unit, França, els Estats Units i, òbviament, del Japó. Obres fetes per artistes japonesos però també peces fetes pels creadors de casa nostra que mostren la clara influència rebuda pel descobriment de la manera de fer dels nipons. I és que aquesta atracció pel Japó va acabar generant un nou corrent artístic; l'esteticisme. Els experts asseguren que els artistes occidentals es van deixar seduir per les formes, les tècniques, les temàtiques i els formats dels creadors japonesos. S'introdueix una nova manera de pintar; sense simetries. Es recreen paradissos naturalistes i formes naturals esveltes que es troben en el Modernisme posterior.


L'exposició ens parla i ens ensenya part de la creació artística catalana de l'època feta amb l'empremta d'aquesta atracció per tot el que arribava del Japó. Gaspar Homar dissenyà motius orientals en alguns dels seus mobles; igual que Francesc Vidal i Jevellí, de qui s'exposen una tauleta i un penja-roba de finals del segle XIX. També podem admirar vitralls d'Antoni Rigalt, autor de la cúpula de vidre del Palau de la Música, entre d'altres obres seves de renom. Els pintors Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i el basc Adolfo Guiard van estudiar les tècniques que els artistes asiàtics havien utilitzat per fer estampes, un tipus de gravats molt popular en aquell país entre els segles XVII i XX. De Rusiñol, a la mostra podem veure el quadre Interior del Cau Ferrat amb la nena Maria Rusiñol (1894), on la petita (filla del pintor) ens ensenya un biombo japonès del segle XVIII. Els pintors Hermen Anglada Camarasa i Lluís Masriera tampoc no van ser aliens al japonisme. A la mostra podem contemplar el famós quadre Ombres reflectides que aquest darrer va fer al 1920. Francesc Masriera, oncle de l'anterior, també es va deixar seduir per l'art japonès; a la mostra del CaixaFòrum es pot veure el seu oli Després del ball, de 1886. Precisament els Masriera varen ser uns importants col·leccionistes d'art asiàtic, igual que Josep Mansana. Moltes de les peces les van exposar al seu taller del carrer Bailèn, que es va transformar en museu d'art al 1913 (Retalls del Modernisme en va fer una entrada el passat mes de gener; Taller Masriera) Un immens Buda del segle XVII pertanyent a la col·lecció familiar s'exposa a Japonisme, així com un dels catàlegs de les obres d'art oriental que els Masriera van exposar al seu museu. També podem veure a l'exposició el catàleg de peces japoneses a la venda als Grandes Almacenes El Siglo, de Barcelona, on hi figuren fanals fets amb paper seda, a 4 pessetes, i gerros de porcellana a la venda des de 6 pessetes.

Paral·lelament a l'exposició, CaixaFòrum ha programat un cicle de cinema japonès i concerts de música electrònica.

diumenge, 16 de juny de 2013

Barcelona restaurarà l'arc modernista del Mercat de la Boqueria

L'Ajuntament de Barcelona restaurarà l'arc modernista que hi ha a l'entrada principal del mercat de la Boqueria des de les Rambles. Les obres, que estan pendents de trobar una empresa patrocinadora, podrien començar el proper mes de setembre, coincidint amb la inauguració de l'aparcament subterrani de la Gardunya, a la part del darrere del mercat. L'arc és obra de l'arquitecte Antoni de Falguera. Fet de ferro forjat i vidre blau amb petits cercles de color groc, es va inaugurar al 1914 junt a la coberta metàl·lica del mercat, dissenyada per l'enginyer d'origen anglès Miguel de Bergue i fabricada als tallers de la Barceloneta de la metal·lúrgica La Maquinista Terrestre y Marítima. L'arc, d'on penja l'escut de Barcelona, fet igualment amb ferro i vidre, ocupa tota l'amplada de l'accés a la Boqueria; el petit carreró que formen les 2 cases de les Rambles des d'on s'accedeix al popular mercat.

L'arc, obra d'Antoni de Falguera, podria començar a restaurar-se al setembre (foto: www.madbudget.com)

Antoni de Falguera va començar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona al 1906, on va treballar a les ordres de Pere Falqués, que aleshores n'era l'arquitecte en cap. Quan aquest darrer va morir, Falguera el va succeir en el càrrec al 1916. En aquest període, Falguera es va encarregar d'acabar els projectes dels mercats de Sants i de Galvany, iniciats per Falqués, i de redactar el de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, ubicada al carrer del Bruc, 104. Al 1902, abans d'entrar a l'Ajuntament, Antoni de Falguera havia fet la decoració de l'antiga farmàcia Novellas (actual Farmàcia Bolós), a la Rambla de Catalunya.

Miquel de Bergue va ser l'autor de la coberta del mercat. L'enginyer s'havia especialitzat en l'àmbit ferroviari; va inventar un nou sistema de via per millorar el desplaçament dels trens. Al 1864 va presentar un projecte per construir una línia de tramvia que unís el Port de Barcelona amb les principals estacions de ferrocarril de la ciutat, però finalment va ser desestimat. I al 1876, en va presentar un altre per fer una línia que unís Caldes de Malavella i Sant Miquel de Fluvià per la costa. Anteriorment se li havien adjudicat les obres de construcció de la línia fèrria que havia d'enllaçar Barcelona amb Martorell, inaugurada al 1854.