divendres, 28 de desembre de 2012

"Sagnier architect by Candida Höfer"

Editat per Omega, aquest mes de desembre s'ha presentat el llibre "Sagnier Architect by Candida Höfer". Es tracta de la tercera entrega d'una trilogia que començà al 2007 amb una obra que tenia per objectiu recuperar la figura de l'arquitecte barceloní i continuà al 2009 amb la publicació d'una guia que proposava una ruta per visitar els seus treballs més destacats. Ara, arriba a les nostres mans una peça bàsicament visual. L'alemanya Candida Höfer ha fotografiat els interiors de 6 edificis projectats per Sagnier. Fotografies fetes únicament amb la llum natural; cap artifici tècnic. I espais buits de persones; és el que caracteritza l'obra d'aquesta prestigiosa fotògrafa que ha exposat al Pompidou de París, al Reina Sofía de Madrid i al MoMa de Nova York, entre d'altres. Dotze dies per enllestir la feina in situ, gràcies a la qual ara podem conèixer millor espais familiars del nostre paisatge urbà però dels quals n'ignorem el que Sagnier en va projectar per transformar-los en veritables tresors del nostre patrimoni arquitectònic contemporani. Són el Palau de Justícia, l'escola Jesús i Maria, la casa de Robert Garriga Nogués, les esglésies del Sagrat Cor i la de Pompeia i la mansió El Pinar, al Tibidabo.

El llibre, de 148 pàgines, es va presentar
a la Fundació Francisco Godia

El llibre, del qual se n'han editat tan sols 1000 exemplars, conté textos d'Elena Ochoa, editora i comissària d'art contemporani; Josep Maria Montaner, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona; Santi Barjau, doctor en Història de l'Art, i Jan Molema, professor de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Tecnologia de Delft, als Països Baixos. La primera ens presenta Candida Höfer i la seva tècnica; Montaner ens ubica Sagnier en la seva època i al seu país. Barjau ens repassa la història dels 6 edificis fotografiats mentre que Molema fa un apunt sobre el treball i la vida d'Enric Sagnier. La publicació de la trilogia és iniciativa d'Antoni Sagnier, nét de l'arquitecte. Amb la col·lecció ha volgut recuperar la figura d'un artista oblidat pel gran públic, que cultivà el Modernisme en la seva primera etapa com a arquitecte. Sagnier va ser autor, entre d'altres, de l'edifici de la Caixa de Pensions a la Via Laietana, el de la Duana al Port de Barcelona i el Patronat Ribas (a la Vall d'Hebron), construït per acollir un orfenat i on actualment hi ha un institut d'ensenyament secundari.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Les altres Pedreres

L'exposició es pot visitar a la Pedrera fins el proper 24 de febrer de 2013

Reflexionar sobre els arquitectes i les obres que van trencar radicalment amb tot el que s'havia fet fins al moment. Això és el que pretén l'exposició "Les altres Pedreres. Arquitectura i disseny al món a principis del segle XX", que es pot visitar a la Pedrera fins al proper 24 de febrer. La mostra, comissionada per l'arquitecte Juli Capella, commemora el primer segle de vida de la Casa Milà, l'emblemàtic edifici que Antoni Gaudí va fer al passeig de Gràcia de Barcelona. Una excusa perfecta per repassar la trajectòria d'altres artistes coetanis i de primer ordre internacional que, com el reusenc, entenien l'arquitectura com una disciplina generalista; és a dir, com a un exercici de disseny global que abastava molt més del que era estrictament la projecció i la construcció d'un edifici: mobiliari, objectes decoratius i funcionals, vitralls, roba de la llar...

Informació oficial de l'exposició a La Pedrera

Els arquitectes estudiats en l'exposició són el belga Victor Horta, el francès Hector Guimard, l'escocès Charles Rennie Mackintosh, els austríacs Josef Hoffmann i Adolf Loos i el nordamericà Frank Lloyd Wright. A través de plànols, dibuixos, maquetes, fotografies, projeccions de video i objectes decoratius, la mostra repassa la formació, el pensament arquitectònic i el treball professional de cadascun d'ells. I ho fa també analitzant una obra cabdal de cada artista; aquella que generà més controvèrsia, en el seu temps, alhora que consolidava una mica més el trencament amb la tradició historicista anterior. Així, de Victor Horta s'estudia la seva llar privada, a Brussel·les, de la qual aquest blog en tractava en una entrada publicada el passat mes d'agost. La Maison Horta és avui el museu de l'arquitecte, figura cabdal de l'Art Nouveau belga.

D'Hector Guimard, creador de moltes de les estacions del Metro de París, a l'exposició se'ns presenta l'Hôtel Mezzara, contruït a la capital francesa entre 1910 i 1911 com a mansió de l'industrial venecià del tèxtil Paul Mezzara i que avui funciona com a sala d'exposicions. La Glasgow School of Art és l'obra triada per estudiat Mackintosh. Va ser construïda entre 1899 i 1909 per acollir les noves dependències de la facultat d'arquitectura, fundada a mitjan segle XIX. Mackintosh n'havia estat alumne. El Palau Stoclet, a Brussel·les, és considerada l'obra mestra de Hoffmann. L'arquitecte la va pensar com a mansió particular del banquer Adolphe Stoclet. L'edifici es va fer entre els anys 1905 i 1911; encara avui pertany a la mateixa família i no és obert al públic. El menjador conté frescos que va fer expressament per a la casa l'artista austríac Gustav Klimt.

El Palais Stoclet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat al 2009

La Looshaus és avui una de les principals atraccions turístiques de Viena, però quan la van construir va ser centre d'una important controvèrsia. Fins i tot l'emperador àustro-hongarès no va ocultar mai que l'edifici li desagradava profundament. Aixecat entre 1909 i 1911 per acollir en els seus baixos la prestigiosa sastreria Goldman & Salatsch i habitatges a les plantes superiors, Adolf Loos va pensar un edifici sense cap mena d'ornaments, cosa que contrastava poderosament amb el que es duia a Viena en l'època del seu esplendor imperial. Avui, a l'edifici hi ha un banc.

Finalment, la Robbie House va ser projectada per Frank Lloyd Wright com a habitatge privat. El seu propietari desitjava una casa lluminosa i amb espais diàfans; que no estigués gens ni mica recarregada d'ornamentació i que, en conjunt, donés sensació de lleugeresa. Wright la va construir a Chicago entre 1908 i 1910. Destaca per la preeminència de les línies horitzontals i les seves grans teulades. És considerada la peça més emblemàtica de les cases de la pradera que dissenyà l'arquitecte, que va lluitar personalment quan tenia 90 anys per evitar que l'enderroquessin. Actualment, la casa pertany a la Universitat de Chicago i aspira a ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

El web gowright.org/robie ofereix un interessant tour virtual per la
Robie House tal com l'havia dissenyada Wright

Paral·lelament a l'exposició, La Pedrera ha preparat un seguit de 4 conferències i tertúlies amb especialistes internacionals que debatran, entre gener i febrer, sobre l'arquitectura que s'avança al seu temps i crea controvèrsia i la influència que va exercir la Pedrera en els cànons estètics de la seva època. La primera cita serà el proper 21 de gener a les 19.00h. Hi intervindran l'historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle i el periodista Lluís Permanyer.