dilluns, 17 de setembre de 2012

Pavellons Güell




Pinacle de l'entrada amb un taronger de fruits daurats
Ubicats a l'avinguda de Pedralbes, a tocar de la Diagonal de Barcelona, el que coneixem com a 'pavellons Güell' de la Ruta Modernista de Barcelona són una ínfima part del que fins al 1918 va ser la immensa finca rural i d'estiueig que la nissaga dels Güell va tenir en aquesta zona de la ciutat; aleshores, perifèria del nucli urbà de l'antiga vila de Sarrià. Els terrenys els havia adquirit al 1862 l'industrial Joan Güell, ajuntant en una de sola les propietats de 4 masos preexistents: can Feliu, que s'ubicava a tocar de les actuals facultats de la vessant mar de la Diagonal, can Baldiró, a prop de la cruïlla del que ara és avinguda Pedralbes amb la Diagonal, can Berra, una mica més al nord, i la Torre Güell, que la nissaga va transformar en la seva residència d'estiu. En aquella època, s'accedia a la finca des del sud, és a dir, en un punt que avui dia és a l'avinguda Joan XXIII, a l'entrada de la Facultat de Farmàcia, just davant de l'hotel Princesa Sofía. La porta de la finca encara resta dempeus. Per arribar a la Torre, s'hi va construir un camí arbrat, el passeig dels Til·lers.

Eusebi Güell va heretar la propietat de la finca a la mort del seu pare Joan, al 1872. La va voler adaptar als seus gustos, de manera que va encarregar un projecte de reforma a l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells (autor del Palau Robert de Barcelona i del col·legi dels Jesuïtes de Sarrià); un projecte que, entre d'altres coses, incloïa el trasllat de l'entrada principal de la finca a la vessant nord, al que actualment és l'avinguda Pedraldes. Així, a partir d'aquell moment, a la propietat s'accedia des d'un camí veïnal d'ús estrictament privat que, partint de la vila de Sarrià, tan sols conduïa a les finques particulars dels Güell, els Girona i els Miralles. El camí coincideix en el seu traçat amb l'actual carrer de Manuel Girona. És per aquí que encara avui s'accedeix al que queda d'aquella gran propietat particular, on tan sols hi resten dempeus la cavallerissa, el picader, la casa del porter, part del jardí i la monumetal porta; tot dissenyat per Antoni Gaudí, qui va treballar en aquesta obra entre 1884 i 1887.

L'arquitecte de Reus va fer aquí el primer dels seus primers treballs per als Güell. Ho va fer per encàrrec de Joan Martorell. Gaudí feia tan sols 6 anys que s'havia llicenciat. Aquí es va inspirar en el famós poema "L'Atlàntida", que havia escrit al 1876 mossèn Jacint Verdaguer, confessor particular del sogre d'Eusebi Güell (el marquès de Comillas) i amic de la família, que havia estiuejat en alguna ocasió a la finca. En el poema, Verdaguer recreava l'Hort de les Hespèrides. Es tracta d'una figura de la mitologia grega; un jardí custodiat per unes nimfes (les Hespèrides) i per un drac. Tots ells vigilaven especialment els arbres del jardí perquè donaven un fruits daurats que garantien la immortalitat a qui els menjava. L'enemic a batre era Hèrcules, que aspirava a robar les fruites d'or.


Plànol de la finca dels Güell abans de la urbanització de l'Av. Diagonal

Casa del porter a la nova entrada de la finca


Fita amb la inicial de Gaudí i l'any d'inici de
les obres

Gaudí intentà fer a la finca dels Güell una versió pròpia de l'hort mitològic que Verdaguer recreà en el seu poema, i projectà una portalada carregada de referències a aquest passatge de l'Atlàntida. Així, avui encara podem admirar la porta de ferro forjat de la finca en què destaca la presència d'un drac amb les ales desplegades, la boca oberta i la llengua bífida ben alta, en una clara posició d'atac. L'obra la va fer el ferrer Ramon Vallet i Piquer al seu taller del carrer Llúria. Com que el seu enemic és Hèrcules, segons el poema, Gaudí no hi va fer aquí cap referència a sant Jordi. Durant anys es va creure erròniament que l'animal s'acarnissava aquí amb el patró de Catalunya.



Dalt de la columna en què la porta hi està ancorada, Gaudí hi va posar l'arbre dels fruits daurats, que en el poema de mossèn Cinto no era pas un pomer, sinó un taronger, perquè havia volgut donar un aire més local al mite grec. A més del ferro forjat de la porta en sí, l'arquitecte va emprar en aquesta obra el maó i la tècnica del trencadís. Al primer el va disposar de manera capriciosa, separant una filera de l'altra per una discreta sanefa de petits troços trencats de ceràmica vidriada. A la part baixa de la porta de ferro forjat va posar-hi petites plataformes amb el dibuix d'una rosa (flor favorita d'Isabel López, esposa d'Eusebi Güell) i a la columna del taronger, un medalló de pedra amb la lletra G, inicial de la nissaga propietària de la finca.


Medalló de pedra amb la inicial dels Güell

Relleu a la porta d'accés que representa el cap
d'un guarda dels jardins de les Hespèrides

Pel que fa al jardí, Gaudí va projectar-hi una pèrgola i dues fonts repartides entre una gran quantitat d'arbres mediterranis; eucaliptus, magnòlies, pins, palmeres... La font d'Hèrcules es troba actualment dins el recinte del Palau Reial de Barcelona. Amb un bust de l'heroi al damunt, té un canó amb forma de drac. Va ser restaurada al 1983.


Façana interior del pavelló de les cavallerisses


Interior de les cavallerisses i del que havia estat fins fa uns anys, les
oficines de la Càtedra Gaudí

La col·laboració de Gaudí amb els Güell no va ser efímera. Al 1885 es va encarregar de projectar el Palau de la nissaga al Raval, al carrer Nou de la Rambla, a bastament comentat en una entrada anterior d'aquest blog. Al 1898 va fer el projecte del que havia de ser l'església de la colònia que els Güell havien pensat aixecar per allotjar els treballadors de la seva fàbrica tèxtil de Santa Coloma de Cervelló; el Vapor Vell. L'obra del temple, on Gaudí va assajar nombroses solucions que sí va poder posar en pràctica en la seva obra mestra de la Sagrada Família, finalment no es va executar en la seva totalitat. A Santa Coloma de Cervelló tan sols es va constuir la cripta, encara existent. Aquí, Gaudí, també es va encarregar de fer la planimetria del conjunt de la colònia tèxtil. I al 1900 va començar a treballar en el projecte del Park Güell en els terrenys on la poderosa nissaga d'industrials havia pensat fer una promoció d'habitatges envoltats de bosc i amb vistes a Barcelona, però que finalment va fracassar.


Vista de les cavallerisses des del carrer


Gaudí va combinar diferents materials en la composició
de la façana, com es pot observar en aquesta foto

Al 1918, mort Eusebi Güell, els seus descendents van decidir donar gran part dels terrenys de la finca perquè la Corona pugués fer-hi la seva residència oficial quan els seus membres visitessin Barcelona. Eusebi Güell havia estat amic del rei Alfons XIII. Va ser aleshores que la propietat va perdre el seu esplendor. La Torre Güell, on la nissaga havia establert la seva casa estacional, va passar a formar part del recinte privat dels monarques fins al 1931. Va ser ampliada a banda i banda i actualment és el Palau Reial de Pedralbes, que malgrat el seu nom, acull el Museu de la Ceràmica i el de les Arts Decoratives i és seu de la Unió per a la Mediterrània. 


Tanca i porta d'accés a la finca que en el seu moment era veïna de la Güell, de l'industrial Hermenegild Miralles i Anglès, projectada per Gaudí

Fotografia de la porta en el seu estat original, abans de la urbanització
 i construcció d'habitatges projectats per José Antonio Coderch l'any
 1968. Fotografía extretat de www.american-buddha.com 

Als edificis de la cavalleria i el picader de la finca, actualment propietat de la Universitat de Barcelona, es va instal·lar al 1968 la Reial Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya. Gràcies a això, els edificis es van poder restaurar, ja que fins a aquell moment estaven en desús i en molt mal estat. Al 1969 van ser declarats Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional. Fins a l'any 2000, i precisament des de 1968, va ser director  de la Càtedra l'arquitecte i historiador Joan Bassegoda i Nonell, mort el passat 30 de juliol. La Càtedra es va traslladar al febrer de 2008 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des d'aleshores, els Pavellons Güell tornen a estar en desús, a l'espera d'una nova intervenció que permeti recuperar l'esplendor d'aquest llegat d'Antoni Gaudí.


Estàtua d'Antoni Gaudí al peu del portal Miralles