dimecres, 22 d’agost de 2012

Brussel·les

Hôtel Ciamberlani de Paul Hankar

Brussel·les és una de les ciutats on major desenvolupament va tenir el Modernisme, conegut allà amb el nom d'Art Nouveau. Amb la seva designació com a capital de Bèlgica, un cop fundat el país al 1830 després de separar-se del Regne d'Holanda, Brussel·les va començar a experimentar un gran creixement; econòmic, urbanístic i demogràfic. Entre el 1870 i el 1910, per exemple, va passar dels 250.000 als 800.000 habitants. La ciutat es va expandir als suburbis gràcies a l'electrificació i als tramvies. S'aixecaven nous barris, es construïen bulevars i avingudes, infrastructures (la línia ferroviària entre Brussel·les i Malines va ser la primera a inaugurar-se a l'Europa continental al 1835) i nous monuments, com ara el Parc del Cinqüentenari (1880) i les Arcades del mateix nom (1905). La ciutat també bollia a nivell intel·lectual; al 1847 Marx i Engels hi van publicar el seu Manifest Comunista. Es desenvolupava una important burgesia que, com en d'altres punts d'Europa, va voler evidenciar el seu poder amb construccions imponents que van dissenyar els més prestigiosos arquitectes de l'Art Nouveau local colze a colze amb altres noms de la primera línia de les arts decoratives belgues. Moltes d'aquestes obres constitueixen una de les rutes turístiques més atractives de la capital europea. L'Art Nouveau és ben present doncs a Brussel·les, on es poden comptar fins a 1.000 edificis d'aquest estil.


Old England, de Paul Saintenoy. Originalment era uns grans
magatzems


Casa dissenyada per Albert Roosenboom


Gustave Serrurier-Bovy va ser dels primers arquitectes en sentar les bases del Modernisme en aquesta ciutat; darrera seu, joves arquitectes com Victor Horta, Henry van de Velde, Paul Hankar entre d'altres i fins a comptar-ne vint, van dissenyar edificis i molts dels seus elements decoratius interiors que trencaven amb els estils del passat. Aquest trencament va ser afavorit gràcies al desenvolupament de nous mètodes constructius i a l'ús de materials que fins aleshores no havien tingut un especial protagonisme com a elements decoratius en l'arquitectura, com per exemple el ferro laminat i fos, que permetia espais més grans i alhora més lluminosos quan es combinava amb el vidre, vidre plomat o miralls.






Accés a l'Hotel Otlet, projectat per Octave van Rysselberghe

Hotel Hannon, obra de Junes Brunfaut

Artistes que van saber fusionar la funcionalitat constructiva dels materials amb la seva vessant estrictament decorativa. Horta i van de Velde van rivalitzar. El primer sempre va voler crear construccions caracteritzades per l'amplitud, malgrat l'estretor dels solars en que s'aixecaven, i decorades amb luxe. N'és un exemple la seva pròpia casa, convertida actualment en el Museu Horta. La seva obra mestra, però, és la lamentablement desapareguda Maison du Peuple, construïda a Brussel·les entre 1896 i 1898 per acollir la seu del Partit dels Treballadors de Bèlgica. La gràcia d'aquest edifici rau en el fet que gairebé no hi havia parets i bona part de la façana estava composada per vidre i perfileria metàl·lica. L'estructura de l'edifici estava completament al descobert. En ell s'hi van projectar botigues, un cafè, oficines, un auditori, una sala de festes i un teatre amb capacitat per a 3.000 persones i marcaria un precedent en l'arquitectura de Brussel·les. 


Façana de la Maison du Peuple


Interior de la Maison du Peuple. Detall d'estructura amb acer laminat



Detall de façana de la casa Museu Horta


Escala central de la casa Museu Horta
Foto extreta del llibre editat pel mateix museu



Zona d'estar i menjador de la casa d'Horta
Foto extreta del llibre editat pel mateix museu


Van de Velde, que va començar com a pintor, considerava que totes les arts havien de posar-se al servei de les arts decoratives per millorar l'entorn en què viuen les persones. Per això, concebia una construcció a nivell global; des del disseny de l'espai al del mobiliari, la llum i els més petits detalls decoratius. Entre les seves creacions hi ha mobiliari de tota mena: taules, cadires, butaques... Van de Velde mai va tenir el mateix èxit que Horta a la capital belga. Així com l'arquitectura d'Horta tenia un estil més afrancesat (fet que reclamava més l'atenció a la burgesia local que li encarregava el disseny de les seves noves cases a la ciutat), en el cas de Van de Velde, la seva influència va ser més nòrdica i sòbria, tenint en compte que va estar uns anys instal·lat a Berlin on era reconegut pel disseny d'interiors, sobretot de locals comercials.


Disseny interior per Van de Velde a la botiga Havana-Compagnie a Berlin


Monument Mérode, de Henry Van de Velde a
Brussel·les

Paul Hankar, gran amic de Victor Horta, també va deixar l'empremta en alguns edificis d'estil Art Nouveau a Brussel·les, com per exemple la mateixa casa Hankar o l'Hôtel Ciamberlani, però malauradament, va morir molt jove als 41 anys.


Casa de Paul Hankar

En quant a característiques concretes de l'Art Nouveau belga, podríem dir que és d'un estil molt  personal i molt més auster en contrast amb aquest mateix estil en d'altres països europeus. El disseny i la decoració de les façanes és molt més sobri i menys arriscat. Si bé juguen molt amb volums i formes geomètriques, hi ha més mancança en elements decoratius, si ho comparem amb construccions catalanes o franceses de la mateixa època. Aquesta mancança però, la compensen per una altra banda amb un gran treball en ferro forjat i laminat, amb la presència de grans finestrals de carpinteria de fusta molt treballada o en l´ús d'esgrafiats molt elaborats i acolorits, que trenquen i compensen la geometria de les façanes. En el disseny d'interiors, es pot dir el mateix, però cal destacar la gran presència de perfileria laminada amb una funció estructural o merament decorativa. Es podria dir que els arquitectes modernistes belgues van ser uns mestres en l'ús d'aquest material, a destacar principalment les obres d'Horta.


Vivenda projectada per Arthur Nelissen



Porta d'accés a l'habitatge projectat per
Georges Peereboom


Interior de "The Gresham", actual Museu de
les Arts

Per a tots aquells que us animeu a fer una visita a Brussel·les, us interessarà saber que hi ha rutes guiades pels diferents barris de la ciutat i hi ha editat un plànol de la ciutat on es marquen aquestes rutes i informen dels diferents edificis que es poden visitar. Trobareu més informació a www.arau.org o a qualsevol punt d'informació turística de la ciutat.







Actual Museu del Còmic, dissenyat per Victor Horta.
Originalment eren els grans magatzems Waucquez







dilluns, 6 d’agost de 2012

Una visita a l'exposició "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Tríptic de la mostra "Cellers; Cooperativisme + Modernisme"

Comissionada per la comunicadora científica Sílvia Bravo, l'exposició "Celler; Cooperativisme + Modernisme" fa un repàs al fenòmen dels cellers a catalunya des d'una doble perspectiva: la històrica i l'arquitectònica. Així, per exemple, el visitant inicia el recorregut de la mostra coneixent com va afectar al camp català la crisi de la fil·loxera, plaga que arribà a Catalunya a la dècada dels 80 del segle XIX i que provocà descens de la producció, reducció dels jornals pagesos i la consegüent crisi social que afectava l'àmbit rural del nostre país.
Davant d'aquesta situació, es generà a Catalunya un procés de modernització del sistema productiu en què s'involucraren pagesos i industrials: s'adoptaren noves tècniques en la producció del vi, s'acabà incrementant la qualitat del producte final i, en conseqüència, millorà també la qualitat de vida del pagès. Peça clau en aquest procés va ser la creació de cooperatives i societats productores que establiren la seva seu en nous cellers; espais de nova planta adaptats a les noves exigències productives i erigits en base als cànons estètics del Modernisme imperant al país. La primera Societat Agrícola que es va crear, a Catalunya, va ser la de Barberà de la Conca, al 1894, fundada per petits pagesos de la localitat, com ara Victorià Figuerola, Josep Canaleta i Ramon Contijoch, que van rebre el suport de Joan Esplugas, gran propietari rural de la comarca.

Imatge del celler de Barberà de la Conca durant la seva construcció. La fotografia, procedent del fons Cèsar Martinell del Museu de Valls, presideix l'entrada a la mostra 
    
La mostra remarca la important tasca que van fer-hi els arquitectes que treballaren en aquest àmbit. No es tractava únicament de dissenyar edificis. Per fer-ho, abans havien de conèixer el procés industrial de producció del vi per poder crear espais que facilitessin totes i cadascuna de les passes d'aquest procés. És així com s'aixecaren naus més grans amb arcs majors per permetre l'entrada de llum i d'aire allà on era necessari que s'eliminés l'acumulació d'àcid carbònic, i magatzems subterranis ventilats per tal de tallar la transmissió de calor durant el procés de fermentació. Projectar cellers requeria una visió de conjunt de l'activitat que s'hi havia de fer, a l'interior d'aquests edificis, per tal de fer-los funcionals alhora que estèticament adients amb els cànons de l'època. Igualment, sabem per la mostra que els arquitectes treballaren per adaptar l'estètica exterior dels cellers al conjunt paisatgístic de l'entorn en què s'havien d'erigir. Materials com el maó i la pedra eren els que més es van emprar. Al celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, per exemplem, representaven el 73% del total de l'edifici. Junt a ells, també s'utilitzà la teula, l'estuc, la ceràmica i la fusta, el ferro i el vidre, tot i que en menor mesura.

L'arquitecte de Valls Cèsar Martinell és el principal nom propi de l'època. Va projectar fins a 20 cellers arreu de la geografia catalana; Gandesa, Pinell de Brai, Falset, Cornudella de montsant, Nulles, Vila-rodona, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Montblanc, Barberà de la Conca, Pira, Rocafort de Queralt, Llorenç del Penedès, les Cabanyes, Igualada, Rubí i Sant Cugat del Vallès són les localitats on hi va deixar la seva petja.  Seguidor d'Antoni Gaudí, l'arquitecte va rebre l'assessorament del mestre de Reus per tirar endavant la seva tasca en l'àmbit de projecció de cellers.

Maqueta del celler del Sindicat Agrícola de Sant Isidre, a Nulles, que s'exposa a la mostra

L'exposició, que es podrà visitar fins al proper 14 d'octubre a CaixaFòrum, ens fa acabar el recorregut d'escassament una hora amb un vídeo on descendents dels primers cooperativistes ens repassen la importància del celler en la vida dels seus pobles i les seves famílies al llarg de les darreres generacions. Aquest apartat relatiu a la memòria històrica ajuda a què el visitant arribi al final de la mostra amb la idea que  els cellers constitueixen també un original objectiu turístic que ens durà a nombroses comarques catalanes. La mostra combina l'ús de la fotografia, la maqueta, el mapa interactiu, l'àudio amb petites pastilles explicatives, el gràfic i el vídeo amb una adequada proporció de text que no fa en cap moment ferragós el recorregut. Al mig de la sala, i dins d'una estructura que simula ser mitja bóta de vi, el visitant pot visualitzar un vídeo mut que combina imatges del procés de producció del vi amb les de detalls arquitectònics del que el gran poeta Àngel Guimerà va batejar com a "Catedrals del Vi" quan va visitar el celler de l'Espluga de Francolí.

Tota la informació històrica dels cellers es pot consultar al nou web www.cellerscooperatius.cat